Desembre 2018
Publicitat

AUTOESTIMA I ALIMENTACIÓ (2)

La història de Ly: II part

Per LLUCIA CALDÉS, PSICÒLOGA
Aquest post dóna continuïtat al passat, on Ly era la protagonista.
Anem
per feina i centrem-nos en els detalls i pinzellades que han anat
apareixent en la I part de la història de Ly per poder entendre millor
el que hi ha al darrere dels desordres alimentaris.

Psicotrampes

Sí, has entès bé el nom. M'he pres la llicència de fer-me meva la paraula psicotrampa per fer referència a aquelles idees, accions i estratègies que de vegades emprem per resoldre dificultats i que en comptes de ser-nos útils empitjoren o mantenen el problema.

Alguns exemples de psicotrampes en els desordres alimentaris:

• Pensar un "enganxe" pot controlar i fer sentir-mos el que no podem controlar des de dintre de les nostres vides i sí que necessitem gestionar.

Exemple: quan Ly esmenta que a 3r de l'ESO va tenir discussions amb companys de classe i es va quedar sola, va augmentar de pes perquè la seva vida es va veure reduïda a passar el temps al llit i a menjar. NO FUNCIONA!



* "enganxe": en el cas de Ly ha estat el menjar i la pèrdua de pes, hi ha tants "enganxes" com persones: enganxe a la parella, a les drogues, al joc, al telèfon, a la feina, a les compres...


• Ocultació: com que Ly se sentia observada tot el temps pel seu pes va adquirir el que diem en una fòbia social (temor a les relacions socials amb la gent), solia ocultar el seu cos emprant dessuadores amples per vestir per passar la més desapercebuda possible, a fer esport a la nit per no ser vista, a no menjar a llocs públics ... NO FUNCIONA!


• Que l' insà sigui valorat com a positiu i que només ens quedem amb el que veiem des de fora quan Ly perd radicalment molt de pes, és quan li arriben les felicitacions des de fora i l'interès per la seva persona, quan en realitat és la mateixa que abans. No sols és necessari canviar des de fora, perdent pes d'una forma controlada i sempre amb supervisió de professionals especialitzats. Si no també cuidar i treballar l'interior, per això, hi tenim cabuda els professionals de la psicologia. NO FUNCIONA!

Que hi ha al darrer d'un desordre d'alimentació?


• Grau d'autoexigència
elevat amb un mateix.

• Perfeccionisme.

• Inseguretat.

• Temes o dificultats personals no resolts o gestionats (o per manca d'estratègies, per bloquejos, per què les que s'estan emprant no funcionen...).

• De vegades i subratllem amb negreta de vegades
alguna mala experiència viscuda que duem amagada dintre la nostra
motxilla personal.

• Pressió grup també social i cultural pel culte als
cossos prims.

• No acceptació ni personal d'un/a, el mateix/a.

• No sentir-mos acceptats pels demés.

• Desenvolupament precoç del cos en la seva part més externa: corbes, pits, maluc, espatlla, alçada, veu... però no a la mateixa velocitat que des de dintre que és el que la gent no veu.

• Ser víctima d'assetjament.

• Molta frustració, tristesa,
patiment, malestar... inclús depressió i ansietat.

• Indefensió (pensar
que faci el que faci no podré fer res per canviar la meva realitat).

• Dietes estrictes des de la infància i frustració per no poder menjar el
que gairebé tothom menja.

• Problemes de salut col·laterals als desordres: manca de menstruació, greix al fetge, tensió elevada...

• I un llarg etc.

Toc.

Click.

Reacció.

Dieta hiperestricta.

Ansietat social (adquireix).

S'aixecava a les 4 i mitja del matí per anar a caminar perquè ningú la
veiés fins que va veure que no era viable, ho va modificar per intentar
moure' el màxim possible: no agafar ascensors i pujar a peu.

En 5 mesos perd 33 quilògrams.

Inici felicitacions.

Psicotrampa, Ly se sent bé quan la gent la veu bé.

Entra a tendes i troba roba de la seva talla passa d'una 44 a una 36.

Menja en públic sense sentir-se observada. Anar pel mig sense sentir-se observada.

Primera besada.

Inici dels problemes.
Es seguia veient grassa quan duia la 36.
Lluita x menjar menys, mare, tirar menjar ...

Demana ajuda al psico i no la saben ajudar. Demana que no l´ingressin. 
Deixa de pesar menjades tot i que fa estimacions mentals de les mesures.
Augmenta 5 quilos.
Avui dia segueix fent una dieta i de tant en tant es permet puntualment alguns permisos tot i que se sent culpable (després "dismorfofobia").

Apareixen cicatrius post aprimar-se tant pell sobrant, estries...

Consells encertadíssims de Ly

• Tot i que són moltes les persones que li han demanat a Ly tips per aprimar-se, ella no els dóna per què com diu cal anar al professional adequat per fer-ho i fer-ho bé.

• Que si vols afrontar un trastorn alimentari, ho facis x tu mateix no pels altres, només així funcionarà

• No obsessionar-s'hi, anar coneixent els límits i acceptant cada moment, cada pas.

• No voler resoldre la situació a soles i deixar-se ajudar per un/a professional de la psicologia. Com diu Ly anar al psico abans, durant i després.

• Res de dietes ni miracles NO FUNCIONA!

• Mantenir una dieta equilibrada sense excessos, practicar esport i sobretot, suport social t'ajudaran a fer el camí més planer.

La part bona és que amb ajuda sí que pots superar un desordre alimentari.
La part agra és que hi cal que sàpigues que els desordres alimentaris un cop tractats i estabilitzats amb l'ajuda de professionals són i han de ser cuidats de per vida, ja que NO DESAPAREIXEN. La malaltia pot reaparèixer si ens descuidem i no ens atenem; vés aquí la importància de demanar ajuda i d'aprendre com ha fet Ly a cuidar-se.

I ja per acabar aquest post un missatge per a Ly

GRÀCIES per haver-me deixat tractar el teu tema i per la teva generositat. 
A seguir cuidant-te i estimant-te.
Desig que et vagi molt bé en aquesta nova etapa i que estiguis a gust amb tu mateixa i puguis donar-te permís per gaudir i sentir-te lliure.

+ informació: Què són els Trastorns de la Conducta Alimentària?, http://www.acab.org/ca/que-son-els-trastorns-de-la-conducta-alimentaria
autoestima-ets-jove-fes-te-valer
../ad-48/
Publicitat
../ad-20/