Setembre 2019
Publicitat

CONSULTORI D'AUTOESTIMA: RESPOSTES DE LA DOCTORA A LES VOSTRES PREGUNTES (2)

Pots fer preguntes per WhatsApp al 699 76 55 89 o pots escriure al correu lluciapsicosex@gmail.com

Per LLUCIA CALDÉS, PSICÒLOGA
PREGUNTA: He suspès un caramull d’exàmens i tinc molta pressió de la família. Crec que tinc l’autoestima per terra que m’aconselleu? MIQUEL, 17 anys.

RESPOSTA:

Hola Miquel. Entenc que et sentis baix d’ànims si no has aconseguit els resultats que esperaves. I si a casa hi ha pressió, no ajuda.
La pregunta que m’agradaria fer-te és si en un exercici de sinceritat, no amb la teva família, sinó amb tu mateix; penses que has estudiat prou.
Em referesc a si t’has deixat la pell estudiant, planificant els dies d’estudi, fent esquemes o mapes conceptuals per millorar l’entesa dels continguts...
De vegades succeeix que en el fons, i en silenci, és quan sentim que haguéssim pogut fer més per treure millors notes; ens suposa difícil acceptar-ho i/o que ens ho diguin, fins i tot retreguin.
Si és el teu cas, t’anim que si vols millorar, et proposis un bon pla d’estudi, i milloris l’organització i temps dedicat als estudis.
I que en cas que necessitis alguna ajuda externa, tipus repàs/suport  estic segura que la teva família estarà encantada de col·laborar.

Qued a la teva disposició per saber de tu i com et va.
Ànims i endavant!

Llucia 
Dra Emotion



PREGUNTA: Fa dos anys que estudii a la Universitat i enyor molt quan anava a l’institut, em fullen les ganes de seguir estudiant, té res a veure això amb l’autoestima? ÀLEX, 20 anys.

RESPOSTA: 

Hola, Alex. M’agrada el teu coratge en plantejar un tema que en silenci pensen molts més Alex però no ho diuen.
Més que anar lligat a l’autoestima; amb tan poca informació i coneixença; des de fora, jo diria que té a veure amb el pas del temps.
Quan ens adonam que la vida és efímera, i que tot i que hem desitjat durant l’adolescència fer-mos grans per poder tenir certs privilegis: més llibertat per sortir, treure el carnet de cotxe, acabar a l’insti i estudiar o fer feina, cobrar el nostre primer sou...
Però l’altra cara de la moneda, no es té en compte, i és que les concessions augmenten amb els anys però també les responsabilitats.
Aleshores, és quan ens adonam del valor que tenen moltes coses que abans no apreciàvem i que simplement donàvem per suposat.
Per exemple, anar a peu a l’insti amb amics fent la xerradeta a agafar bus, cotxe, metro per anar a la UIB i adaptar-te als horaris, tenir més exigències... 
Quan anaves a l’escoleta era una petita família, quan vas passar a l’escola de nins grans ja va ser un canvi gros, quan vas passar a l’institut també tornà a ser un canvi. I el darrer que has conegut és la universitat.
Et suggeresc donar-te temps per adaptar-te, conèixer gent i fer-te aquest nou espai tan teu que t’hi sentis a gust.
Ja veuràs que a pesar de la “morrinya”, d’aquí a uns mesos et sentiràs millor. Tirar la tovallola sense provar-ho abans podria ser tot un repte.
I pens que et sentiràs millor amb tu mateix si fas la prova que malgrat la decepció, ho deixes.
Només així t’adonaràs que podem adaptar-nos a noves etapes i que ens fan créixer i ser millors persones.
Recorda: al bar de la universitat hi ha vida, tal vegada pot ser un lloc per explorar.

Una abraçada

Llucia
Dra Emotion



PREGUNTA: Els homes són uns cabrons! És la tercera vegada que un jove que em pensava que m’estimava em deixa tirada per una altra, estic per fer-me “tortillera”, com ho veieu? MARIA ANTÒNIA, 23 anys.

RESPOSTA:

Hola Maria-Antònia. Entenc que et sentis decebuda per les teves experiències, però hi ha algunes pinzellades que m’agradaria compartir.
L’orientació sexual, va de desig,  no és una alternativa que cobreixi el buit del desamor; així que a no ser que et sentis atreta per dones no podràs comptar amb aquesta opció que has valorat.
Quan estam desil·lusionats per alguna mala experiència o la realitat de la vida, fa que de vegades no tenguem el resultat que desitjàvem ens fa sentir malament.
 I contamina la mirada envers la situació que ens ha fet mal. Aleshores, “pecam” de generalitzar. El que popularment es diu com ficar a tots els homes en aquest cas en el mateix sac.
Si observam al nostre voltant, trobarem que hi ha tants homes com dones diferents. No tots som iguals, no fem el mateix i no tenim per què pagar justos per pecadors. No és just.
Es tracta d’elegir a la persona no només que ens agradi a nosaltres, sinó amb la que connectem i agradem. Que hi hagi reciprocitat.
De vegades he conegut a homes, dones que mentre ploraven per l’amor no correspost de la seva parella elegida, tenien al seu devora a la persona predisposada i que sentiria el mateix; però ni se n’adonaven per què quan estam tan centrats en una persona, és tan addictiu i obsessiu que no veim més enllà.
Amb això vull dir que entenc que estiguis decebuda i trista; però que no has elegit a la persona adequada que et pogués oferir el mateix que tu estaves disposada a donar. 
Pensant en positiu, la que hi surt guanyant ets tu; per què per autoestima, només hauríem de voler estar amb algú que  sumi i que senti el mateix.
Dóna’t permís per no esperar tant; sigues tu mateixa i per favor, no generalitzis.
Quan la vida fa que ens trobem amb un ensurt, i ens la pegam, fa mal, però agafam forces, ens aixecam i seguim endavant.
Sempre endavant.
Ok, Maria-Antònia?
Els meus millors desitjos.

Llucia
Doctora Emotion


PREGUNTA: Sobre això de l’autoestima crec que vaig sobrada i algunes amigues m’acusen de “chula”,  pensau que pot arribar a ser dolent això? XISCA, 19 anys.

RESPOSTA:

Hola Xisca, m’encanta la teva pregunta per què és bastant habitual, però igual que li he dit a un jove que ha enviat una consulta es sol pensar però no dir.
Tenir un posat “xulesc” és una actitud que des de fora pot ser interpretada en negatiu i de vegades ens podem equivocar.
Per exemple, et deman que et facis la següent pregunta: si tens les idees clares, el teu estil definit, i els teus iguals (amics, companys de la teva edat) són més indecisos o per evitar no agradar fan i vesteixen el que fa la majoria. Podria ser entès que el que té les idees clares i no fa el que la resta fa, no per diferenciar-se sinó per què pensa diferent i ho manifesta. Seria “xulo”?
Respecte a la mirada amb la qual ens miren els altres no podem fer res per canviar-la.
Això sí, el que compte i és important, i per què no, imprescindible és que t’agradis quan et miris al mirall, t’acceptis per dintre i fora, et respectis i respectis als altres i que pensin el que vulguin.
De vegades, Xisca, ser autèntica té un preu alt, però val la pena.
La humilitat és un gran valor, que fa que siguem el que siguem mirem als altres amb respecte i no ens sentim ni més importants ni tampoc menys importants; independentment de la condició socioeconòmica.

Una abraçada i força!

Llucia
Dra Emotion


PREGUNTA: Vaig acabar la carrera fa 2 anys i he tornat fa poc de fer un màster a Anglaterra, a pesar que la meva família té doblers no hi ha manera de trobar cap feina i em sento molt insatisfeta, teniu algun consell per animar-me? MARGALIDA, 27 anys. 

RESPOSTA:
 
Hola Margalida. T’entenc i si em permets el suggeriment, no defalleixis.
Cercar feina és una altra feina.
I, contràriament al que ens pensam, no sol ser amb resultats immediats. Vull dir que de vegades costa molt trobar una feina.
El moment laboral és difícil quant al fet que no és cap garantia  esser qualificats, fa que quan et presentes a participar en seleccions i no et diuen res i passa el temps, i segueixen sense trucar-te per dir-te que la feina és teva i que t’han seleccionat i normal, que et deprimeixis, qui no?
També és agressiu: quan veus el nombre de persones que es presenten a la mateixa hora en la sala pots espantar-te i pensar carai!, només hi ha un lloc de feina i 100 que ens presentam.
Una opció que es pot intentar és la de preparar-te per cercar feina: cercar borses de feina on deixar c.v., moure’t cada dia per llocs on apareixen ofertes de feina, tenir a mà un c.v. ben estructurat, una carta motivacional sincera ajuda de vegades... I el moment de l’entrevista també serà fonamental. Em referesc a la confiança que es transmet, en què si penses que encaixes en el lloc de feina i saber-te “vendre” sense inventar res, sobre les teves competències, fortaleses i habilitats,  que et diferencien de la resta i fan que siguis una bona candidata.
T’aconsell donar-te un marge de temps llarg, esser molt perseverant i cuidar molt la teva autoestima intentant no tirar la tovallola i seguir cercant.
Fins que en algun moment es produeixi un canvi, aparegui la trucada esperada, comencis i després ja formarà part del teu passat i una experiència més.
M’agradaria saber com t’ha anat i si m’has de menester, ja saps on trobar-me.

Salutacions

Llucia
Doctora Emotion

autoestima-ets-jove-fes-te-valer
../ad-48/
Publicitat
../ad-20/