Setembre 2019
Publicitat
ELS ORIGENS INCERTS DEL CANT DE LA SIBIL·LA

ELS ORIGENS INCERTS DEL CANT DE LA SIBIL·LA

Per Ens de Comunicació/AMIC/E.H./A./T.
Des de fa més de mil anys, el Cant de la Sibil·la anuncia l’arribada d’un nou Messies i la necessitat de convertir-se al cristianisme per tots aquells que no vulguin ser castigats per la llei divina. Documentat des del segle X, la representació d’aquest drama litúrgic va estar greument amenaçat quan el Concili de Trento (1545-63) va prohibir que tingués lloc dins les esglésies. Només a l’Alguer i Mallorca van poder sortejar les directrius vaticanes.

Tota tradició mil·lenària està inevitablement envoltada d’una aurèola de misteri entorn els seus orígens, i el Cant de la Sibil·la no és una excepció. Quan, com i perquè va començar a celebrar-se a Catalunya? Respondre qualsevol d’aquestes tres preguntes és gairebé impossible no fer servir el temps condicional. Segons la hipòtesi dominant, el text prové del Judiciï Signum, un sermó del segle IV falsament atribuït a Sant Agustí d’Hipona. El Cant de la Sibil·la hauria estat la resposta als mals auguris que l’arribada de l’any 1.000 pronosticaven en la població europea. No debades, també s’han trobat múltiples referències del Cant de la Sibil·la a Provença, Castella i Itàlia.

No existeix consens sobre l’origen del Cant de la Sibil·la al Principat. El musicòleg Higini Anglès apunta que la melodia i el text podrien ser d’origen mossàrab; el medievalista Paul Aebischer, en canvi, considera que va arribar al Principat des dels monestirs occitans. En qualsevol cas, el Cant de la Sibil·la començarà a ser cantat en català a partir del segle XIII basant-se amb el text “original” de Sant Agustí. Paral·lelament, s’adopten noves formes musicals allunyades del cant gregorià. Un bon exemple d’aquest trànsit és la recentment recuperada representació de Sant Iscle d’Empordà, basada en una partitura del segle XIV. En aquest impàs, i fins a l’esmentada prohibició per part del Concili de Trento, es multiplicaran les versions del text.

Durant els darrers 75 anys, molts d’aquests municipis han tornat a representar la Sibil·la: Barcelona, Mallorca, Lleida, València, Ripoll, Tarragona, La Seu d’Urgell, Gandia... A diferència de les versions medievals, els preveres ja no es responsabilitzen de cantar la profecia. Un nen o una dona es vesteixen amb una túnica blanca per anunciar l’oracle. La declaració del Cant de la Sibil·la de Mallorca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO (2010) ha contribuït a consolidar la seva recuperació.  

Alguns estudiosos han qüestionat si la Missa del Gall, a la mitjanit del 24 d desembre, és el moment més idoni perquè la Sibil·la llenci el seu missatge a la humanitat. En aquesta línia s’expressa el monjo de Montsserrat Josep Miquel Bausset: “El cant d’aquesta peça és més pròpia del temps d’Advent que no de la Nit de Nadal, ja que s’adiu més en el temps litúrgic de les tres primeres setmanes de l’Advent, quan la litúrgia posa al nostre davant la vinguda i manifestació del Fill de Déu, que vindrà a jutjar el món, mentre que els últims dies de l’Advent, ens preparem per commemorar de la vinguda del Messies a Betlem”.

Publicitat
../ad-20/