Juliol 2019
Publicitat
LOLITA, ENTRE KUBRICK I NABÓKOV

LOLITA, ENTRE KUBRICK I NABÓKOV

I. L'ESCRIPTOR DE LOLITA: VLADÍMIR NABÓKOV

Per Betlem Bamboluba

Amb més de cent desset anys del seu naixement, Vladímir Nabókov i la seva obra encara se situen entre els grans mites literaris de la història. Nabókov va néixer el 22 d'abril de 1899, procedent d'una família de la vella noblesa russa. Abandonà Sant Petersburg, la seva ciutat d'origen, poc després de 1917, per anar cap occident. Quan va haver acabat els seus estudis a Cambridge, anà a viure a Anglaterra, França i Alemanya. El 1926 va aparèixerMaixenyka, la seva primavera novel·la. Després escrigué Korol, dama, valet (1928), i més tard La defensa de Lüzin(1929) novel·la sobre escacs un dels seus temes predilectes, L'ull (1930), Habitació Obscura (1932), novel·la policíaca, Glòria (1933) i Invitació a una decapitació, conte d'inspiració kafkiana.

El 1940 viatjà als Estats Units, d'on obtingué la nacionalitat anys més tard. Des d'aquest moment escrigué les seves novel·les en anglès, i fins i tot hi va traduir algunes de les seves obres anteriors. Aquest canvi de llengua provocà el contacte amb una realitat social diversa i oferí noves oportunitats i expectatives sobre el tema bàsic de la seva narrativa: la fragmentació de la identitat individual en la societat contemporània. Així, sorgiren La vertadera vida de Sebastian Knight (1941), Bend Sinister(1947) i també novel·les sobre la vida americana comLOLITA (1955). Aquesta fou la seva gran obra, que revelà al públic mundial la figura de Nabókov. Lolita oferia una extraordinària imatge de l'interior d'Amèrica, dels seus mites i obsessions (sobretot sexuals): el professor quarantí obsessionat per Lolita de dotze anys, és un retrat aspre dels horrors suburbans americans en definitiva, una exhibició enlluernadora de talent, humor, sexe i amor.
Després de Lolita les següents novel·les foren Foc pàl·lid (1962) i Ada o l'ardor: Una crònica familiar (1969), nova mostra de l'obsessió sexual fins a l'extrem narcisista de l'incest.
Durant onze anys ensenyà literatura russa a la Cornell University d'Ithaca, i en els seus darrers anys de vida es retragué a Suïssa, on alternà la literatura amb la caça de papallones, una altra de les seves grans passions. Entre els seus darrers escrits cal esmentar Coses transparents(1972) i Mira els arlequins (1974), així com Parla memòria(1967), recerca autobiogràfica del passat rus, esborrat per la història. També cal destacar els seus contes reunits enLa dotzena de Nabokov (1958) i el seu excel·lent treball com a crític de la literatura russa. Nabókov ha deixat en aquest àmbit un fantàstic estudi sobre Nicolai Gogol (1944) i una traducció anglesa comentada de l'obra de Pushkin Eugene Oneguin.
Publicitat
../ad-20/