Octubre 2020
Publicitat
../ad-63/
CUINA RÀPIDA PER A ESTUDIANTS: TRUITES DE PATATES I DE CARBASSÓ AMB FORMATGETS

CUINA RÀPIDA PER A ESTUDIANTS: TRUITES DE PATATES I DE CARBASSÓ AMB FORMATGETS

Per Ramon Font/E.H./A.T.
Fàcil com poques receptes la proposta d’avui. Sé que puc arribar a ser pesat, però, no em cansaré mai de repetir que cuinar senzill no vol dir cuinar malament. Per simple que sigui una recepta hi hem de posar tota la nostra atenció, tot el nostre interès. Si ho fem, una simple truita pot resultar ser la millor de les queixalades.

D’això va avui, de com fer un parell de truites ràpides i que, com a resultat final, tinguem un plat magnífic, agradable a la vista i, especialment, al paladar. Les truites són, d’una banda, de patata i ceba i, de l’altra, de carbassó i ceba. Podeu preguntar-vos, i què hi ha d’especial? Doncs, la veritat, no massa cosa. Que ambdues porten incorporats trossos de formatgets (els famosos ‘quesitos’) que li donaran molta melositat i que l’elaboració de les mateixes es fa força ràpid.

Per avançar feina i guanyar en temps, la ceba que anava a les dues truites la vaig coure al microones. És un consell que us dono per quan teniu pressa. De la mateixa manera, el carbassó també el podeu fer al micro o bé, si en teniu, en una fregidora d’aire. Un dia parlarem d’aquest giny perquè crec que se li pot treure molt de “suc”.

Començant per la de patata, sí que vaig fregir el tubercle a la paella perquè, per a mi, ha de tenir aquesta textura tan especial i aquest aspecte daurat que considero necessari per a obtenir una saborosa truita de patata. 

Un cop la patata ja era feta, la vaig introduir en els ous batuts juntament amb la ceba acabada de sortir del microones, ben calenta. I, com us deia, també hi vaig incorporar trossets de formatgets. Després de barrejar-ho tot, directe cap a la paella i truita enllestida. La cocció de la truita, com sempre, va a gustos. A casa tenim un problema, a mi m’agrada força crua i a la dona ben quallada. Ja veieu el panorama...

Amb la de carbassó encara vaig anar més ràpid. Amb la ceba ja feta al micro i amb el carbassó que havia saltat una estona abans, tan sols em quedava rematar la feina. En una paella vaig donar un punt d’escalfor al carbassó i a la ceba. A continuació els vaig abocar al recipient on tenia els ous batuts i li vaig tirar la resta de trossos de formatgets que em quedaven. I, com vaig fer amb la de patata, tots els ingredients ben amarats d’ou i cap a completar la truita a la paella.

Ben veritat que, aquesta, és una recepta simple, senzilla, sense escarafalls. Però, segur que com m’ha passat algun cop, vosaltres, també heu tingut la mala experiència de provar una truita que no us ha fet xalar, que no us ha fet gaudir. Per contra, quan us porteu a la boca una bona truita, elaborada amb els ingredients correctes, amb el punt de cocció que us agrada, llavors, ho heu sabut valorar en la seva justa mesura.

En definitiva, fem-ho fàcil, però fem-ho bo. Les truites, com un entrepà, com un sofregit, com un tall de carn... volen que hi posem tots els nostres sentits. Cada producte, cada elaboració l’hem de fer amb interès, amb creativitat, amb il·lusió. Cuinar i menjar és xalar, si no ens ho agafem així, no paga la pena d’entrar a la cuina.

En el proper article, més coses. 

universitat
../ad-40/
Publicitat
../ad-68/
../ad-20/