Novembre 2019
Publicitat

Entrevista a BEL BUSQUETS, secretària general del Partit Socialista de Mallorca (PSM). Entrevista del mes de març de 2017

Fa devers un any, Bel Busquets va ser la primera dona elegida secretària general del Partit Socialista de Mallorca (PSM) en els més de 40 anys d'història d'aquest grup polític. A na Bel li agrada que diguin que va néixer a la barriada de Son Espanyolet de Palma (Mallorca, 1973). És llicenciada en Filologia Catalana i la seva ocupació, fins al 2015, era la de professora de secundària. Va ser presidenta de la coneguda cooperativa d'ensenyament Mata de Jonc. Per raons familiars viu a un poble de l'interior de Mallorca: Algaida. En aquesta població es va iniciar en la política a l'agrupació local del PSM l'any 2001. Allà portava la comunicació i va fer part de les llistes a l'Ajuntament l'any 2003. Va fer el bot a la política mallorquina general participant de la llista de la coalició PSM-IV (Iniciativa Els Verds)-Entesa al Congrés dels diputats que Miquel Ensenyat va encapçalar l'any 2011. Va entrar a formar part de l'executiva del PSM en el congrés del 2012 i des d'aquell any va ser la responsable en temes d'Educació del PSM-Entesa, primer, i de MÉS per Mallorca després. A les eleccions al Parlament de les Illes Balears, l'any 2015, va ser elegida diputada. A l'àmbit personal, ens diu que és una autèntica fan del grup musical català Manel, i d'Antònia Font per descomptat. Que el llibre Joana E de Maria Antònia Oliver la va impactar moltíssim i que fins i tot "la va fer plorar molt". Li encanta cuinar i, naturalment, el seu plat favorit és el tumbet (un plat molt mallorquí) i segons ens assenyala "el millor és el fet per ma mare, boníssim!". Però de totes les seves aficions, la que la té realment enamorada i de la que parla amb veritable devoció és la de passejar pel Port de Felanitx (Portocolom), on té un petit apartament. Quan xerra d'aquest bell port mallorquí els ulls li fan espires, mentre t'assegura amb tota convicció que per a ella "és un estat d'ànim". Mel!

Per Toni González
PREGUNTA: En el mes de març de l'any passat, el 23è congrés del PSM
  • Entesa Nacionalista (un partit amb més de 40 anys d'història), va escollir per primera vegada una dona com a secretària general, amb un 98 per cent dels vots, en substitució de Biel Barceló (actual vicepresident del Govern de les Illes Balears), com valores aquest fet des del punt de vista d'una dona?
RESPOSTA: Doncs, que el partit ha evolucionat així com la societat. En els primers anys hi havia molta força masculina, però les dones sempre hem estat presents en el PSM, moltes vegades de manera anònima, així tal vegada el cap de llista d'una agrupació o el cap de llista per les autonòmiques o el cap de llista al Consell o a l'Ajuntament era un home però dins els grups de feina, dins l'executiva, a les agrupacions locals hi havia moltes dones fent feina de forma anònima, a tots els àmbits, però així com passava a la societat després qui prenia la iniciativa o es posava al davant era un home. Per què? Perquè històricament era més fàcil. Avui, socialment, les dones ens hem empoderat, hem decidit passar a primera línia. Ara, no només som jo secretària general del PSM sinó que na Joana Aina Campomar és la secretària d'organització, per tant en aquests moments dues dones encapçalem el projecte del PSM.

P: I quin és el percentatge de dones actualment en el seu partit?
R: A una Executiva d'11 persones, hi ha 6 dones i 5 homes, estem compensant, vàrem voler fer una Executiva paritària. Respecte a la militància podem dir que el PSM és un partit molt femení. Ara, els càrrecs i la gent que fa feina en tasques organitzatives dins el partit són dones, o sia sí que podem veure que ha canviat això.
 
P: Per si hi ha algun lector que encara no us coneix com és definiríeu com a partit?
R: Som un partit sobiranista, ecologista i d'esquerres. Aquestes tres potes les compartim amb la gent de MÉS (l'actual coalició de la que formem part juntament amb Entesa per Mallorca i Iniciativa Verds, des del 2013). Què entenem com a sobiranista? Que no depenem de cap altra partit d'àmbit estatal, prenem les decisions des de Mallorca i per a Mallorca. Ecologista: perquè lluitem per la defensa del territori i la sostenibilitat d'aquestes Illes i d'esquerres perquè defensem la justícia social; el nostre punt de vista de l'economia és el del bé comú on creiem que s'ha de compartir la riquesa i tot el que es generi ha de ser una riquesa compartida i perquè les classes més vulnerables també siguin partícips...
 
P: Quin és el present que li veus al PSM? 
R: En aquests moments vivim a uns moments dolcíssims com a partit, el PSM ha celebrat fa poc 40 anys. L'acte central, que férem el 18 de novembre de l'any 2016, el començàrem a preparar de seguida que fórem elegides. Vàrem anar creant el caliu que va culminar congregant unes 700 persones que ens retrobàrem a Binicomprat (Algaida). Tota aquesta festa va necessitar uns preparatius, com l'edició d'un llibre que parla dels 40 anys d'història, un audiovisual amb veus de 4 dones... repassant els 4 pilars bàsics del PSM (i ara de MÉS) com són: la justícia social, la defensa de la cultura i la llengua catalana, la feina pel territori (Mallorca la seva terra i la seva gent), la lluita ecologista, i una manera diferent de fer política... La gent del PSM (i ara de MÉS) sempre hem treballat d'un a un, tots posant-hi una mà, treballant de manera assembleària i no creient en líders messiànics, sinó en un moviment ampli de persones. Ara el present del PSM es fa essencialment dins MÉS. La coalició –MÉS per Mallorca (formada l'octubre del 2013 entre el PSM-Entesa amb Iniciativa Els verds i amb partits o agrupacions d'àmbit local i persones independents) amb la que ens vàrem presentar a les darreres eleccions autonòmiques i municipals (2015), ens ha donat una gran collita de resultats, amb ella hem arribat a grans fites històriques. Per a nosaltres el futur és MÉS, de fet el congrés en el qual vaig ser elegida tenia com a lema "40 anys i ara MÉS". La coalició té la seva pròpia executiva i juntament amb David Abril, som els dos coordinadors i portaveus.
 
P: Les eleccions us donen un resultat molt satisfactori i entreu a formar part del Govern de les Illes Balears (amb la vicepresidència de Biel Barceló i diverses conselleries), però també amb la presidència del Consell de Mallorca i la meitat de la batlia de Palma (2 anys presidint la ciutat més important de les Illes Balears), com valores un poder tan important, el major dels 40 anys del PSM.
R: Vàrem saber aglutinar aquella voluntat de canvi que expressava la societat després de la legislatura nefasta del Govern Bauzá (PP). Amb la campanya "Indignar-se no basta", en un moment determinat vàrem estar al carrer protestant contra aquella actitud gairebé dictatorial que tenia en Bauzá, vàrem ser capaços d'aglutinar aquella indignació i convertir-la en una proposta política que ens ha donat uns resultats espectaculars. La imminent alcaldia d'en Toni Noguera (mes de juny) serà per a nosaltres una fita històrica d'aquesta legislatura. Tampoc no oblidem tota la força municipalista, tenim 165 regidors i regidores, arreu de les Illes i aglutinarem 19 batlies a Mallorca (tota això són èxits de la coalició MÉS).
 
P: Quines actuacions destacaries de l'actual Govern de les Illes Balears del que sou part? 
R: Seguim fil per randa els ACORDS PEL CANVI que firmàrem amb el PSIB-PSOE (amb qui governam) i amb Podem (que no varen voler entrar al Govern i ens donen suport extern). Fins ara les grans fites han estat: l'impost turístic, per tot el que significa per la protecció del territori i per la sostenibilitat d'aquestes illes; creiem que el turisme és una important font d'ingressos, però els visitants també han d'ajudar a compensar les dificultats que dóna el turisme. Una altra gran fita importantíssima ha estat la creació de la renda social; una contribució d'aquesta societat, compartint la riquesa amb les persones més vulnerables... Altres fites importants han estat la recuperació de la llengua i cultura catalanes, amb tota la persecució que hi va haver amb el Govern Bauzá contra el català, tant a l'edició, com al suport a les iniciatives culturals, a les indústries culturals, com la recuperació de la llei de normalització lingüística, el requisit del català per accedir a la funció pública, la recuperació dels canals de ràdio i televisió catalans, etcètera. També importantíssima la recuperació del personal sanitari (1.000 professionals), que al final és atenció primera cap a la ciutadania, i la recuperació dels mestres i professors (600 més) que havien estat acomiadats pel Govern anterior del PP. També la llei de Fosses o persones desaparegudes (memòria històrica), la llei LGTBI, llei d'Igualtat entre homes i dones i afegiria la recuperació d'espais naturals, la creació de l'oficina anticorrupció... És a dir polítiques progressistes i de servei a la ciutadania.
 
P: Es venia d'una etapa molt crítica a les Balears, amb molts de casos de corrupció del passat però també amb una política molt criticada pels retalls en educació, sanitat, cultura.... Un atac molt greu a la llengua catalana....I així i tot varen deixar devers 1.000 milions més de deute... 
R: Això demostra que les retallades en serveis públics no aconsegueixen millorar el deute d'aquestes illes. El deute de les Illes Balears és un problema de mal finançament i és importantíssim que com a societat fem una passa endavant i siguem capaços d'unir-nos tots (els darrers mesos, de fet, s'ha creat la Plataforma per a la millora del finançament, allà on hi ha des del sector empresarial fins als agents socials com són els sindicats, diferents associacions i entitats). Allà on totes i tots ens hem de conscienciar que hem de fer un front comú de cara a l'estat perquè d'una vegada per a totes millori el finançament d'aquestes illes. Si la sanitat, si l'educació, si els serveis socials estan mal finançats el que fem és generar un deute que és impossible de millorar i després no s'ha d'oblidar que hi ha una part del deute que ve d'aquestes obres faraòniques i de les corrupteles del PP, però el problema del finançament ha de ser una reivindicació de primer ordre. El Govern dels Acords pel Canvi d'allà on formem part, té un compromís ferm en reivindicar aquest finançament a Madrid. És necessari que l'Estat plantegi les reunions pertinents per tal de fer unes reformes amb el sistema de finançament, perquè no pot ser que les comunitats que som les que fem front als serveis principals per la ciutadania com són l'educació, sanitat i serveis socials després siguin les endeutades.

P: Que en pensa dels que critiquen que hi ha un excés turístic i que s'han d'imposar uns límits.... 
R: Ara fa poc es reuniren, la presidenta Armengol i el Vicepresident Barceló, amb la plataforma "Sense límits no hi ha futur" que duien 50 punts sobre aquest assumpte, de fet una gran quantitat dels punts que platejaven, devers un 60% o s'han aconseguit o s'hi està treballant en ells. Ara, és veritat que tots veiem que hi ha un nombre molt gran de turistes, però aquest Govern està fermat de mans per aturar aquest nombre de turistes: és una qüestió de conjuntura, mentre els nostres competidors directes a la Mediterrània pateixin la inestabilitat. Una possible manera de millorar la situació, de poder equilibrar les conseqüències del turisme, seria en la gestió de l'aeroport que és una competència del Govern Central (AENA). Ens cal poder governar (o cogovernar) l'aeroport, però AENA depèn de Madrid i per ara no està per la labor, com a molt parlen de cogestió. De fet, MÉS per Mallorca ja ha presentat proposicions no de llei per poder cogestionar les primeres portes d'entrada d'aquestes Illes com són Ports i Aeroports. Ara bé, Biel Barceló amb la llei del Lloguer Turístic, per exemple, l'ha lligada a una capacitat de posar sostre de places. Les Illes Balears tenen un nombre limitat de places turístiques que ara amb la Llei que hi havia a l'època del PP, per exemple, si tu enderrocaves o tancaves un hotel una persona que volia posar un nou hotel t'ho comprava i per una plaça que tancaves gairebé et donaven una plaça i mitja, o per exemple si obries un hotel de 4 o 5 estrelles o un hotel rural o un hotel de ciutat no havies de comprar places, podies créixer il·limitadament... En canvi amb la pròxima aprovació de la llei el que es pretén és que no hi ha cap tipus d'excepció tant si és rural o sigui de ciutat o sigui de 5 estrelles... tots hauran de comprar places. I a més a més, es farà aflorar les places de lloguer turístic que ara estan com a un nigul legislatiu que qualsevol pot fer i no hi ha regulació.... L'aposta és regular aquestes places, comptar-les totes, per tal de no créixer il·limitadament.
 
P: I les pressions dels anomenats "poders fàctics"? Sembla que per ara no hi ha els enfrontaments que hi va haver amb altres pactes progressistes d'èpoques anteriors... 
R: Jo no veig una pressió brutal dels poders econòmics, no veig una oposició frontal per exemple dels hotelers o dels grans empresaris... no passa així perquè també és veritat que nosaltres fem unes polítiques en favor de les persones més vulnerables, però no hi ha hagut fins ara un enfrontament contra el "gran poder" com hi ha hagut en altres ocasions... A cada pacte, ho fem millor. N'aprenem. 

Per últim: Que et diuen aquestes paraules?: 
- ECOLOGISME: Protecció imprescindible d'aquesta terra.
- FEMINISME: Una reivindicació necessària i democràtica. 
- IGUALTAT entre totes les persones: Inclusió social. 
- SOBIRANISME: prendre les decisions des d'aquí.

Publicitat