Juny 2019
Publicitat

Entrevista a FRANCESC ANTICH (PSIB-PSOE), dues vegades PRESIDENT del Govern de les Illes Balears (1999...2011)

*Aquesta entrevista està realitzada abans del passat dissabte 1 d'octubre de 2016, dia què a la reunió del Comitè Federal del PSOE el secretari general d'aquest partit Pedro Sánchez va presentar la seva dimissió. Aquest fet va provocar la creació d'una Gestora per pilotar el PSOE amb 10 membres, un dels quals és Francesc Antich. Això ens fa ajornar la publicació de la segona part de l'entrevista fins a haver aclarit algunes opinions que el senador del PSIB-PSOE manifestava. Francesc Antich (Caracas, 1958) és actualment senador de les Corts espanyoles. Va ser dues vegades president del Govern de les Illes Balears (entre 1999 i entre 2007) amb executius de coalició de fins a 6 partits diferents (des del centredreta nacionalista a quasi tot l’àmbit de l’esquerra). Abans va ocupar altres càrrecs polítics, des de regidor i alcalde (1991-1997) del seu poble, Algaida, fins a parlamentari autonòmic i estatal i responsable de Medi Ambient del Consell de Mallorca. Va ser el secretari general (12 anys, entre 2000-2012) del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE) i va ser portaveu parlamentari d’aquesta formació a la Cambra autonòmica. També forma part del comitè Federal del PSOE. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de les Illes Balears. Té una imatge de persona propera i popular, la immensa majoria de gent l’anomena “Xisco”. Per la seva extensió, publicam l’entrevista en dues parts. En aquesta primera parlam més del seu passat polític amb algunes poques coses del present i la segona, que es podrà llegir la pròximament, sobre el seu pensament polític actual.

Per Toni González
PREGUNTA: Durant una carrera política tan intensa com la seva segurament li han fet moltes entrevistes. Quina ha estat la pregunta més positiva o amable que pensa que li han fet?
RESPOSTA: La veritat és que sí que m’han arribat a fer moltes d’entrevistes. Avui que la política està tan malmenada, vull ressaltar que m’ha agradat quan m'han demanat sobre el temps de dedicació a la política, sempre he contestat que la política és un pou sense fons, un li pot dedicar tot el temps que vulgui. En aquest sentit la vull reivindicar, pensant que també hi ha un esforç de molta gent que hi fa feina, tant si té un càrrec molt important com a més senzill, i dedica molt de temps de la seva vida perquè les coses se solucionin positivament.

P: I quina ha estat la pregunta que més li ha incomodat?

RESPOSTA: A les entrevistes no hi ha preguntes que t’incomodin, hi ha preguntes més fàcils o més difícils. Una complicada per jo és: quines coses no hauria fet si tornàs a començar? Sempre l’he trobada una pregunta molt mala de contestar, difícil perquè tot depèn de les circumstàncies en què et trobes. Hi ha coses que potser penses: “no sé si ho hauria d’haver fet”, però tot acompanya, les circumstàncies en què les hagueres de fer… No som molt partidari de tornar arrere i maçolar-me sobre el que hauria d’haver fet o no. Moltes vegades has d'actuar d’una manera o un altre perquè hi ha unes determinades circumstàncies, moltes vegades els llibres diuen unes coses i a la pràctica s’ha de prendre per la drecera i per tant trobar solucions a la gent.

P: Vostè va estar a dalt de tot del poder polític a Balears (alcalde, president de la Comunitat Autònoma…), com eren i com se’n va sortir de les pressions dels anomenats "poders fàctics"?
RESPOSTA: Alfonso Guerra deia que sempre hi ha uns senyors que manen molt però que mai els veus. Jo crec que en aquests moments que estem vivint tal vegada manen més que mai. Quan parlam dels mercats, quan parlam dels poders econòmics, en aquest món d’una economia tan financera hem arribat a un moment que això és molt angoixant, molt més que quan l'economia era més de productes i no tant de càrrega financera. Un altre exemple d’avui en dia està en la concentració en poques mans dels mitjans de comunicació. Nosaltres quan governàrem mai vàrem cercar l’enfrontament amb els poders fàctics. Els poders fàctics hi eren clar… Però un fa polítiques i de vegades xoquen amb determinats col·lectius, és a dir, per exemple l’ecotaxa (un impost vigent a les Illes Balears entre 2001 i 2003; un dels destacats projectes de l’anomenat Pacte de Progrés que s’havia d’emprar per millorar el medi ambient que el turisme anava degradant) va tenir la resposta d’un determinat sector econòmic (es refereix als hotelers), la creació d’espais naturals varen tenir la resposta d’altres sectors econòmics (constructors...)... En definitiva un va fent polítiques i es va trobant amb aquestes situacions i potser el millor seria poder arribar a pactes i a solucions, però no sempre és possible, al món hi ha un caramull d’interessos contraposats.  Per tant és normal que de vegades l'interès general per avançar o mantenir-se xoca amb  interessos privats.

P: El poder, com diuen, enganxa, té eròtica o desgasta?
RESPOSTA: Jo sempre he tengut clar que el poder serveix per fer polítiques, dins el marc que està establert per les lleis, no entenc altra valoració de poder. A mi estar en el poder mai m’ha creat històries “rares”… Un està a les institucions i té el poder que li donen les lleis per tal de tirar endavant unes idees que prèviament has duit a un programa electoral, aquest és el poder que jo entenc, tots els altres poders “rars” mai m’han fet gràcia.

P: Ens podria recordar alguna anècdota curiosa de la seva etapa de president?

RESPOSTA: A un viatge que férem a Cuba (parla d’una visita a aquella illa del Carib amb la finalitat d’inaugurar la Casa Balear a Cuba i promocionar la cooperació empresarial)  vàrem estar sopant amb Fidel Castro, devers les 4 h de la matinada acabàvem de sopar, tot el temps del sopar va xerrar ell, jo vaig intentar entrar una o dues vegades però no vaig poder, era una taula llarga amb molta de gent. Hores i hores i les persones que hi havia a la seva banda i a la meva pràcticament tots dormien, només ens escoltàvem jo i ell,  i ja quan sortíem, que devien ser devers les 4.30 h o les 5 h de la matinada, dins aquell Palau llarg, quan vàrem ser devers enmig del passadís, Fidel Castro es gira cap a jo i em diu “pero Presidente no hemos hablado de Varadero” i jo li vaig dir: “Ay! Pues vamos a hablar de Varadero” (el més important complex turístic del país amb inversions balears) i vàrem quedar una bona estona més xerrant i xerrant fins a les tantes...

P: Quines són les dues o tres coses que més destacaria de les seves etapes de govern?
RESPOSTA: A la darrera legislatura (2007-2011) es va fer un treball molt important: és quan més habitatges de protecció oficial, més escoles, més escoletes, més centres de dia i més centres de salut s’han fet. Hi va haver una empenta social molt important. També es  va fer la modificació del sistema de finançament autonòmic, sense perjudici que s’ha de millorar i que necessita una modificació perquè encara el sistema té defectes, que va fer possible els canvis que vàrem fer amb en Zapatero. Vàrem passar de 21 punts més baix de la mitja a la mitja normal el que va suposar un avanç important. A la primera legislatura (1999-2003) hi va haver una empenta molt forta amb educació i amb normalització lingüística. També amb tot el referit als espais naturals i amb els temes de turisme i de sanitat. Posarem en marxa l’ecotaxa (que el PP després va anul·lar), amb aquells ingressos vàrem poder comprar una sèrie de finques molt importants, va ser important la protecció que es va dur a terme en espais, fent declaracions de parcs nous, etcètera. En definitiva, a les dues legislatures: es va fer política social, molta feina en matèria protecció del territori, eliminació d'urbanitzacions il·legals (amb una sèrie de lleis per posar ordre al territori que amb l’arribada del PP tornava a anar tot d’aquella manera). Les dues legislatures varen tenir una continuïtat, és ver que eren persones diferents però era una mateixa idea, a l’educació, la sanitat, la política social....
P: I quines varen ser les més fotudes?

R: Hi va haver temes molt difícils. En la primera legislatura hi va haver enfrontaments molt grossos per l’ecotaxa, igualment hi va haver enfrontaments molt grossos pels parcs naturals… També en matèria de residus hi va haver una sèrie de temes que varen crear una confrontació important… A la segona legislatura la veritat és que ja no hi va haver confrontació en aquestes qüestions i va ser més una confrontació contra una situació de crisi que ens afectava a tots. Una sèrie de mesures que es varen haver de prendre pel Govern d'Espanya a partir del 2010 i que va crear molts de problemes com abaixar sous a funcionaris… En el 2012 en Mario Draghi (president del Banc Central europeu) va dir “no deixaré caure ningú” quan la prima de risc ja estava a devers 600… “una palabra mía bastará para sanaros” va venir a dir en aquells moments, llàstima que això no fos abans així, en l'època que encara governava el PSOE en el 2010.

P: S’ha dit i escrit que Balears ha estat com una Sicília -ja m’entén
  • però sense morts. Que en pensa d’això?

    R: Tots els territoris tenen les seves dificultats i els territoris com més petits més ens coneixem i de vegades aquests poders es veuen més. Jo mai m'ho he plantejat així, sempre he procurat des de les institucions fer les polítiques que millor anessin a la gent, això a fet que de vegades tenguéssim enfrontaments amb gent que creien que les coses haurien d’anar d’una altra manera... Avui en l’àmbit de tot el món hi ha uns poders econòmics que moltes vegades tenen més poder que els poders polítics i aquest és un dels mals grossos que tenim avui en dia. L’economia està globalitzada, però no ho està la política i això crea problemes, per tant la política ha de fer el cap viu, hi ha d'haver una regulació i un control necessari. P: Vostè que va conèixer bé com organitzar un govern, que havia partits des del centredreta nacionalista fins a quasi tots els grups d’esquerra, com veu el panorama estatal actualment? Que podria aconsellar?

    R: El panorama és complicat tal com han sortit les eleccions. Després del fracàs de la investidura de Rajoy, el Partit Socialista, que ha estat absolutament contrari a les polítiques que s’han duit a terme fins ara per la dreta i per això diu no, ha de fer una reflexió. I així, en la meva humil opinió, no és fàcil però Pedro Sánchez hauria d’intentar poder formar un govern. Una de les coses que s’està dient és que amb 85 diputats no es pot fer un govern ni ser president, però això no és així i aquesta Comunitat Autònoma és un bon exemple, com tants altres Ajuntaments i Comunitats d’Espanya (a les Illes Balears ja hi estàvem avesats a la política de Pactes, a conviure dins una gran pluralitat). En resum, si hi ha un senyor que ha tingut més vots,  però no el suport parlamentari suficient i en canvi hi ha un altre senyor que no té tant de suport electoral però si té més suports dins el parlament (que al cap i a la fi representen més milions de persones) tal com estableix la nostra constitució, es pot realitzar una proposta de govern. Sé que dins el nostre partit, hi ha distintes sensibilitats a distints territoris, però jo crec que el Partit Socialista ho hauria d’intentar. I crec que s’ha de parlar amb tothom,  sempre que sigui un partit democràtic. Tothom té dret a defensar el que vulgui, la nostra constitució és tan rica, que inclús es pot defensar la independència, una altra cosa és que puguis arribar a un acord en aquest aspecte amb el Partit Socialista, perquè en aquests moments sabem el que proposam: oferim una federalització. Miri, amb Esquerra Republicana (ERC), per exemple, en el senat el Partit Socialista ha votat moltes més vegades que amb el PP, però moltes més, infinites més, en l’àmbit social, en l’àmbit cultural, etcètera. No estam d'acord amb la seva postura del procés i amb la independència, això és ver i no és un tema petit. Però a molts de nivells com el social, s’han votat moltíssimes coses plegats, per tant s’ha de poder parlar amb tothom. Hi ha coses que ens separen però el Partit Socialista sempre havia tingut l’avantatge de ser el més elàstic, el més capaç de parlar amb tothom, el que més s’assembla a Espanya i per tant vol dir que més entén la pluralitat i la diversitat d'Espanya. Amb el govern del Partit Popular, amb el que fa socialment i el que fa a segons quines regions patirem molt, en aquest moment que hi ha una situació que no és fàcil. La desigualtat que hi ha socialment és el primer gran problema d'Espanya. Però també, per una altra banda, hem de pensar una nova articulació de l’estat per encaixar bé a tothom i on nosaltres feim una proposta federalista davant la diversitat i la pluralitat d’Espanya. En aquests elements bàsics s’ha de fonamentar la feina. Això significa molt de parlar internament i externament, tenir clar que la política és per donar solucions i no només per dir no. Ho hem d’intentar i si no és possible no és possible, però que no es perdi per nosaltres… (CONTINUARÀ)

Publicitat