Setembre 2019
Publicitat

DIARI D'UN ESTUDIANT

Per UNKNOWN


Fa molt de temps, si miram enrere, cap a la nostra infantesa, recordarem trucs que utilitzàvem per aprendre les lliçons de classe. En alguns casos apreníem gràcies a cançonetes. No recordau "las tablas de multiplicar"? (Siete por uno siete, siete por dos catorce..., siete por nueve sesenta y tres, y quien no lo sabe, ¡ay, qué tonto es!) O llegir en veu alta cent quaranta-dues vegades la definició de "faula" per escriure-la al peu de la lletra a l’examen (a mi em van enganxar copiant-la a l’examen de llengua a segon de Primària, i no va de conya, que se’m va quedar marcada a la memòria).

També començàvem a utilitzar les primeres "chuletas", però no teníem ni punyetera idea de com fer-les. I si no que l’hi diguin a un amic meu -conservaré l’anonimat per por a represàlies
  • que a sisè, durant un examen de Coneixement del Medi, li varen enxampar una "chuleta" de mida DinA3 desplegable, que et vénen ganes de dir-li: "Home, que això no és una "chuleta", això és la botifarra sencera!"

    També teníem l’opció del “cambiazo i el me lo corrijo yo mismo”. Sobretot es va posar de moda a 1r d’ESO amb un professor que si arriba a ser més “vago”, ja no neix: "Passau l’examen al vostre company i que us corregesqui els errors" (Però com es pot ser tan subnormal de pensar que anàvem a passar al nostre company l’examen?).

    Existia la possibilitat de treure el llibre del calaix i posar-ho a les cames, abaixar el cap dissimuladament i copiar tot el que poguessis, encara que no tengués sentit. Em record fins i tot d’un examen a l’institut que un professor abans d’entrar a l’aula d’exàmens, feia una revisió de dalt a baix dels alumnes, mirant mànigues, butxaques, taules, rellotges, calculadores... et feia llevar el jersei i tot! Només faltaven dos oficials de la Gestapo i les SS: "Nain! Contrrra la parrred! Sabemos que tiene una chuleta perrro querrreros que lo rrreconozca". I tu plorant, "Si només m'he apuntat la fórmula de l'aigua!". I aquells, "suspenso, claro!"

    Però per què no vàrem aprendre mai la lliçó (mai millor dit) i continuam deixant l'estudi per al darrer dia? S'evitarien les "chuletas", no? Aquesta setmana passada vaig haver de fer una empollada récord de dos dies intensius (com sempre) per estudiar un examen. Que em van dir: "Però si sabies que el tenies des de fa dos mesos! Mira que ets vago!" I tu li diries: "I tu des de tota la vida saps que ets beneit i jo no et dic res!".

    Amb aquest examen és la primera vegada que vaig anar a la biblioteca de l'institut -o millor dit "sala d'estudis", que queda com més guai- a estudiar un examen. I la veritat és que va ser una experiència interessant, i em vaig dir: Per què ningú no ha fet un estudi sociològic entorn de les sales d'estudi i reparteix les conclusions als estudiants perquè s'ho pensin abans d'anar-hi?

    Primer entres i veus tota la gent mirant-te, que penses: "ho saben, ho saben, saben que no he estudiat, som culpable, ho reconec!". Però no. El que passa és que duus les sabates especials Lely-kelly amb sola super adherent que fa el renou aquest "nyiki, nyiki, nyiki" i estan cagant-se en tu. Ei! Tranquils! Que ja me les llevo! I vas descalç fins a la porteta que comunica amb la sala principal i veus aqueix munt de taules i gent estudiant. I mires bé. A veure... allà són els meus amics, allà els de la meva classe, ai! allà hi ha aquella al·lota que m'agrada tant... i tens a un costat l'angelet dient-te: "posa't al costat del de la teva classe, que vos podeu ajudar a estudiar". I a l'altre tens el dimoni dient-te: "davant la yogurcito, davant la yogurcito!", que has de pensar-ho un parell de segons i tot, i finalment accedeixes. Després de deixar els trastos i treure el llibre de l'assignatura, és quan comença la vertadera odissea. I és que m'he adonat que l'estudi a la sala d'estudis està ple d'entrebancs, de proves. I si no mirau:

    Estàs tot concentrat llegint el llibre i enumeraré tot el que et pot passar:

    - Primer tenim la parelleta "estudiant" al teu costat dient: "Jo t'estim més". “No, jo més”. “Que no, beneit, que jo més”. “Que no, que no, que jo encara més". I tu tens ganes d'aixecar-te i dir-li: "Si l'estimes tant, perquè no te l'endús a una altra banda, cony!"

    - Segon. Els típics que han decidit que el millor moment per parlar de qualsevol tema és a la biblioteca. No aturen de xiuxiuejar: "sí, sí, te lo juro, cortas la lechuga en trocitos, -chic, chic, chic- y la pones en el pan". "¿Pero aguanta?" "Este pan lo aguanta todo". I tu plorant amb el cap aferrat a la taula dient: "Això és un somni, no em pot passar a mi".

    - Tercer. Quan ja t'has après el tema 4, el teu company et diu: "No, no, aquest temano entra. Els que sí són importants són els temes 6 i 7, que ens els van donar per fotocòpies". (la imatge és el travelling del cinema a tota pastilla enfocant-te i la música de Hitchcock "iii iii iii iiii"). Respires fort, et tranquil·litzes i li dius: "Són molts de fulls?" "Doncs, unes dueeeeeees... centes cinquanta".

    - Quart. Comences a calcular temps i veus que si t'esforces pots arribar a temps. Quan alces el cap i veus davant tu una morenassa amb ulls verds llegint uns apunts. I comences a mirar-la i penses plorant: "Per què? Per què a mi, Senyor? Tot això és per no anar a missa?". I és que no pots continuar estudiant perquè no pots evitar alçar la vista...

    - Cinquè. Et dones ànims a tu mateix i és quan parles amb un company de classe, que et veu fet pols i per donar-te ànims et diu: "Tu tranquil, que en haver-te llegit un parell de pics les transparències i havent anat a classe és molt fàcil aprovar". I és quan més nerviós et poses, perquè ni tens les transparències ni has anat a classe...

    - Sisè. Quan definitivament has agafat el ritme, vas a una pàgina per minut (com la meva impressora), no alces la vista per veure la de davant, no sents ningú... i de sobte sents "Grgrgggggggrrrrruuuuuggggggrurgg!". La teva panxa. I és que t'has tirat quatre hores sense menjar res i el teu cos et demana "una napolitana, una napolitana!". I tu tot vermell perquè fins i tot el bidell ha sentit el renou i ha entrat a la sala d'estudis, pensant que hi havia problemes amb qualque canonada.

    Podria dir moltes coses més, però no vull deprimir-vos. I per acabar, us donaré un consell: Tranquils, manteniu la calma i si deixau una assignatura per a darrera hora, no aneu a la sala d'estudis sinó per preparar les tècniques per copiar, que, aprovar no sé si aprovareu, però segur que us fa recordar bons moments.

    Ànim i estudiau molt.

cuidat-problemes-dels-joves
../ad-37/
Publicitat