Març 2019
Publicitat
FRENAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE A LES ESCOLES

FRENAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE A LES ESCOLES

Expertes recomanen formar el professorat i promoure debats a les aules. Les agressions verbals dels pares poden provocar baixa autoestima i manca d'habilitats socials als fills

Per Anna Sánchez-Juárez (UOC) A.T.
Un estudi exhaustiu fet a la UE —en el qual es van entrevistar 42.000 dones— conclou que una de cada deu dones ha estat víctima d’algun tipus de violència sexual des dels 15 anys i una de cada vint, violada. Des del 2013, a l’Estat espanyol han mort 27 menors en casos de violència de gènere. Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona, expertes de la UOC recomanen un pla integral per a les escoles amb formació per al professorat, plans d’igualtat i debats a les aules. «És fonamental que a les escoles s’incorporin aquests temes i es pugui parlar de la dignitat de cada persona i de les fronteres que no hem de transgredir ni deixar que ningú transgredeixi. Fomentar l’esperit crític dels nens des de petits és imprescindible», afirma Amalia Gordóvil, que és doctora en Psicologia i professora dels estudis de Psicologia de la UOC.

Maria Rodó, investigadora del grup de recerca GenTIC de la UOC, és partidària d’un enfocament holístic i de superar la percepció que la violència de gènere només es dona en la intimitat de la parella: «és una de les formes, però veiem que hi ha violència d’arrel homòfoba també a les escoles». Aquest és el punt de partida de l’estudi liderat per aquesta experta «Mirades polièdriques a la violència de gènere: propostes per a la prevenció als centres de secundària des d’una perspectiva holística i interseccional», que ha rebut un ajut a la recerca RecerCaixa.

Combatre la violència de gènere des de les escoles és un repte majúscul, però cal actuar des d’un punt de vista transversal per a donar eines per a identificar de quin tipus de violència són víctimes. Per exemple, la violència associada a la parella també pot ser econòmica (control i negació de l’autonomia financera) o sexual (vulneració del dret de la dona de decidir voluntàriament sobre la seva vida sexual). I també hi ha casos de violència en l’entorn laboral per qüestió de gènere que normalment exerceix un superior.

Rodó i el seu equip tot just han començat el treball de camp, però destaquen «l’apoderament que observen de les noies joves, fet que té un potencial transformador molt important que no es pot desaprofitar». El moviment feminista, reconeix la investigadora, ha arribat a moltes noies que l’han fet seu, i «campanyes com el #metoo han ajudat a trencar el tabú de la víctima de la violència de gènere».

Alguns centres han agafat la iniciativa en tractar el tema de la violència de gènere a les aules amb tallers i activitats que organitzen voluntàriament, però l’impacte en el conjunt de la societat seria rellevant amb un pla integral en el sistema educatiu, perquè les agressions de gènere tenen impacte més enllà de la víctima directa. En el cas de la violència contra la dona en l’àmbit de la parella, té un efecte greu en els fills.

 La formació del professorat ajuda a detectar-ne casos «Quan un nen o una nena se sent agredit el millor que pot fer és parlar amb un adult de confiança. Per això és molt important el vincle entre professor i alumne», afegeix Gordóvil, que exerceix de psicòloga infantojuvenil i familiar al centre GRAT. En aquest sentit, alerta que «és complicat que un nen demani ajuda, especialment quan parlem d’agressions verbals i de tipus psicològic a casa per part del progenitor, perquè el nen ha incorporat aquest model de comunicació com a normatiu». La baixa autoestima, la manca d’habilitats socials a l’hora de relacionar-se —per exemple, caracteritzades per comportaments agressius cap a altres nens— o bé un comportament inhibit i fins i tot de certa indefensió en els conflictes en poden donar pistes.

Pel que fa a la identificació de situacions de risc, la investigadora Maria Rodó afirma que ha millorat però que encara hi ha feina a fer. Als joves els manca informació per a identificar quan són víctimes d’un abús en l’entorn familiar, per exemple, i també cal treballar per a anul·lar l’estereotip hegemònic de masculinitat i substituir-lo per un d’empàtic, solidari i respectuós. Cal construir amb aquest model líders en positiu i desterrar la figura de mascle dominant. Per tot això, la formació del professorat i treballar el tema a les escoles és indispensable.        

Publicitat
../ad-20/