Març 2019
Publicitat
L'AMOR ROMÀNTIC FA LES DONES VULNERABLES I DEPENDENTS

L'AMOR ROMÀNTIC FA LES DONES VULNERABLES I DEPENDENTS

Per Leyre Artiz Elkarte (UOC)/ E.H./A.T.
Ni ha de fer mal, ni és cec, ni ho resisteix tot. Segons els experts, a l’entorn de l’amor romàntic s’han establert uns mites que no es corresponen amb la realitat, que perjudiquen les relacions sentimentals i que afecten, sobretot, les dones. L’amor sempre ha existit i el matrimoni també, «però l’amor romàntic, com a condició per a unir-te a una relació estable, només existeix des de fa uns 150 anys», explica Francesc Núñez, sociòleg i professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). I aquest amor ha comportat «una llibertat, una autonomia i una capacitat d’elecció que mercantilitzen el sentiment: es canvia de parella si es troba alguna cosa millor», diu el sociòleg.

Núñez, que participa demà a la taula rodona «Por qué el amor nos duele tanto», que tindrà lloc a la seu de la UOC a Madrid, explica que en aquesta manca de compromís «les dones hi surten perdent». La llibertat de què disposen ara pot conduir a una situació de «dominació i dependència emocional», que el sociòleg atribueix a una «manca d’ètica i de regles morals en les relacions». Si en les parelles no s’estableixen unes normes justes, moltes vegades l’amor, que hauria de ser un motiu de felicitat, acaba per ser una font de dolor. A més del condicionament biològic que fa que les dones que volen ser mares tinguin més pressa, «i no tant els homes», hi ha altres components que permeten que, per regla general, els homes estiguin menys disposats a establir compromisos. «L’amor és un més dels elements que formen la seva vida. I en la mateixa línia d’importància hi pot haver els amics, la feina, etc.», explica el sociòleg.

Sempre parlant d’una manera generalitzada, Núñez explica que moltes vegades les dones situen l’amor al centre de la seva vida i això els pot portar a ser més dependents i vulnerables. I en les relacions amoroses, al marge de saber mantenir la llibertat pròpia i la de l’altre, «és important posar uns límits per a construir relacions felices. Mentre no ho fem, la relació serà perjudicial per a un de tots dos i es regirà per la dominació, en molts casos, de l’home sobre la dona», indica.

 
Els mites de l’amor, encara vigents

La dominació en l’àmbit amorós s’ha atribuït històricament a l’home, i amb l’arribada de la independència i l’autonomia en les relacions, almenys en termes estadístics, això no ha canviat. Diversos estudis que s’han portat a terme a Espanya demostren que el control masculí és present fins i tot en les parelles més joves. Segons les dades de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, un òrgan de gestió de la Secretaria d’Estat d’Igualtat del Ministeri de la Presidència, més del 28% de les noies ha patit un control abusiu per les seves parelles per mitjà del mòbil i fins al 5% ha estat objecte de les anomenades «proves d’amor», per exemple, intercanviar fotografies de caràcter sexual.

D’altra banda, en l’informe ¿Fuerte como papá? ¿Sensible como mamá? Identidades de género en la adolescencia, que va elaborar el 2015 el Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, es destaca que són els nois els que solen dir més sovint a les seves parelles amb qui poden parlar. «En ells són més habituals la intimidació, el control personal i emocional, la violència física i verbal o la violació de la intimitat», conclou l’estudi.

La literatura, les pel·lícules, etc., no ajuden a desterrar aquests mites atribuïts a l’amor. La popular sèrie de Netflix You, de la qual ja s’ha anunciat una segona temporada, relata l’obsessió d’un home «enamorat» d’una jove a la qual assetja. S’han alçat moltes veus, la primera la del mateix protagonista, Penn Badgley, advertint del perill de justificar l’assetjament per amor o fins i tot de vincular una cosa amb l’altra. I no és un perill infundat: el 2016 es va fer un estudi a la Universitat de Michigan titulat I did it because I never stopped loving you (‘Ho vaig fer perquè mai vaig deixar d’estimar’). En aquest estudi es van mostrar pel·lícules de tres tipus a diverses dones: comèdies romàntiques en què l’home perseguia una dona però narrat de manera positiva (Alguna cosa passa amb Mary), pel·lícules en què un home assetja una dona però des d’un punt de vista terrorífic (Dormint amb el seu enemic) i documentals de natura. Les participants que van veure pel·lícules romàntiques en les quals l’obsessió es presentava com una cosa simpàtica van considerar més normal comportaments d’assetjament que les altres.

En aquest sentit, Coral Herrera, autora de llibres com Mujeres que ya no sufren por amor o La construcción sociocultural del amor romántico, adverteix del perill d’aquests missatges i pensa que avui dia encara segueixen en vigor els principals cinc mites que envolten aquest sentiment. Un d’aquests missatges és «l’amor ho resisteix tot». L’escriptora el compara a la història de la Bella i la Bèstia: «Pots estar amb un maltractador, però en el fons és un nen espantat que es redimeix gràcies a l’amor». Uns altres dos mites associats a l’amor «veritable» són, segons l’escriptora, el de l’eternitat i l’exclusivitat. Finalment, trobem la creença que en el sentiment amorós «elles són princeses: dones que esperen i que viuen depenent de l’amor; i ells són prínceps: bells, afectuosos, cultes, divertits, amables…».

 

La gelosia, un mecanisme de dominació que s’ha après

Gairebé la meitat dels nois adolescents pensa que la gelosia està relacionada amb l’enamorament, davant del 25% de les noies que ho considera d’aquesta manera, segons l’estudi de les violències masclistes en l’adolescència primerenca, elaborat per l’Observatori d’Igualtat i de Gènere, de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Santiago de Compostel·la, que es va presentar al final del 2018. La consulta, en què van participar estudiants de tercer curs d’ESO (de tretze i catorze anys), també va revelar que entre els nois es manté més creença que les dones tenen més capacitat per a perdonar o suportar situacions adverses en el marc d’una relació.

La gelosia, juntament amb la ira, explica Francesc Núñez, és una estratègia de dominació apresa, «de vegades assajada durant anys». Malgrat que la gelosia s’enquadra dins del grup de sentiments dolorosos, Núñez considera que de vegades «s’entrena» i s’acaba rendibilitzant, «ja que és una manera d’imposar-se i serveix per a aquesta estratègia de dominació». En moltes relacions no es fa res per a evitar-la, per aquesta creença que és inherent a l’amor, i fins i tot es justifica. Però el sociòleg adverteix de la necessitat d’«una educació moral i de control d’emocions» perquè no s’utilitzi com «xantatge emocional».

A més, les persones continuem «enganxades» en una relació encara que estigui dominada per la gelosia, «per aquesta idea romàntica que l’amor ho resisteix tot», afegeix Coral Herrera. «Et penses que la paciència, l’amor, l’afecte, el canviaran», diu. I en aquest sentit, «per a les dones és un parany més gran, perquè ens aferrem més a aquesta idea que el gripau es convertirà en príncep i no prenem consciència que ningú canvia si no treballa en això». I és que «l’amor no salva ningú», conclou.

Publicitat
../ad-20/