Setembre 2019
Publicitat
EL PENSAMENT ANTITAURÍ A ESPANYA, DE LA IL·LUSTRACIÓ DEL SEGLE XVIII FINS A L'ACTUALITAT

EL PENSAMENT ANTITAURÍ A ESPANYA, DE LA IL·LUSTRACIÓ DEL SEGLE XVIII FINS A L'ACTUALITAT

La tesi doctoral de Juan Ignacio Codina Segovia fa un recorregut històric, investigant les aportacions de multitud d'autors que s'han pronunciat contra la tauromàquia des del segle XVIII fins als nostres dies

Per LES TESIS DOCTORALS DE LA UIB (7)
Aquesta tesi doctoral, que va ser defensada a la UIB el passat mes de maig, és la primera i, fins avui, única tesi doctoral en la qual s'analitza el pensament antitaurí a Espanya.

El nou doctor, Juan Ignacio Codina,  ens fa una sèrie d'interessants comentaris sobre la seva investigació:

"Una de les coses que més em va sorprendre de la recerca va ser comprovar com els mateixos arguments amb els quals es combatia la tauromàquia fa cinc o sis segles, són exactament els mateixos que en l'actualitat se segueixen esgrimint per denunciar les corregudes de toros. Entre ells, cal destacar que, enfront del que pogués semblar, una de les raons per les quals des de molt antic es denuncia la tauromàquia és per la qüestió del maltracte animal, pel dany i sofriment que en aquests espectacles s'infligeix al toro".


I continua:

"Així mateix, em va sorprendre la gran rellevància dels molts homes i dones que al llarg de la història van manifestar opinions contràries a les corregudes de toros. Destacats  representants de la política, la literatura, la filosofia, la pintura, el periodisme o la religió han mostrat des de fa molts segles una postura condemnatòria cap a uns espectacles, els taurins, que consideraven cruels i sagnants".

Es refereix a personatges com Quevedo, Juan de Mariana, Gabriel Alonso de Herrera, Jovellanos, José María Blanco White, José Cadalso, Unamuno, Larra, Mesonero Romanos, Emilia Pardo Bazán, Carolina Coronado, Blasco Ibáñez, Pío Baroja, Ramón y Cajal, Juan Ramón Jiménez, Francesc Pi i Margall, Modesto Lafuente, Joaquín Costa, Clarín, Azorín, Antonio Machado, Emilio Castelar, Francisco Silvela o Miquel dels Sants Oliver, entre molts altres, que varen escriure en algun moment de la seva vida contra la tauromàquia.

D'aquesta manera Codina s'interroga: 

"La pregunta que hem de fer-nos és per què, havent-hi tants rellevants personatges que des de molt antic han expressat raonaments contraris a les corregudes de toros, el pensament antitaurí espanyol ha estat enterrat en l'oblit de la història".

Però no només això, sinó que:

"Lluny de ser l'antitaurinisme un fenomen històricament atribuïble a una elit de pensadors, polítics o literats, la societat civil espanyola, organitzada horitzontalment a la fi del segle XIX i principis del XX, també va evidenciar, a través de manifestacions, mítings, trobades i protestes davant les places de toros, la seva oposició a aquest tipus d'espectacles. La ciutadania ha tingut un paper important, sobretot a l'últim segle, en l'antitaurinisme espanyol".

Per acabar el doctor Codina ens assenyala:

"En definitiva, no podem considerar l'antitaurinisme com una simple moda passatgera. Molt al contrari, l'antitaurinisme s'ha mantingut pràcticament invariable a Espanya al llarg dels segles. De fet, en l'actualitat l'assumpte no només no ha perdut interès, sinó que està molt present en la societat espanyola".

I afegeix:

"Amb aquest treball acadèmic he pretès fer justícia a un corrent de pensament que durant segles ha estat silenciada al nostre país, tractant d'evitar que el coneixement del pensament antitaurí, com un element fonamental dins del moviment en defensa dels animals, desaparegui. Avui més que mai necessitem fer un pas endavant i, si aspirem a formar part d'una societat moderna, civilitzada i de progrés, no podem permetre que aquesta important part de la nostra història caigui en l'oblit"

La tesi doctoral va ocupar gairebé 1200 pàgines, amb més de cinc mil notes al peu i més de dos-cents epígrafs. Pròximament les principals conclusions extretes de la tesi es publicaran en un llibre titulat Pan y Toros. Breve historia del pensamiento antitaurino español (Plaza y Valdés Editores). Més informació en: http://www.plazayvaldes.es/libro/pan-y-toros

Aquesta és una breu fitxa biogràfica de Juan Ignacio Codina: és llicenciat en Ciències de la Informació, en la branca de Periodisme, per la Universitat Complutense de Madrid, i doctor en Història Contemporània per la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb la tesi titulada El pensamiento antitaurino en España, de la Ilustración del XVIII hasta la actualitat. Com a periodista ha treballat en diferents mitjans de comunicació, com a Diario de Mallorca, El Mundo i l'Agència Efe. Vinculat des de fa més de deu anys a la defensa dels drets dels animals, ha col·laborat amb diferents entitats animalistes de projecció nacional com PACMA o AnimaNaturalis i, des de 2012, és portaveu i sotsdirector de l'Observatorio Justicia y Defensa Animal, organització de la qual també és cofundador.
universitat
../ad-40/
Publicitat
../ad-20/