Setembre 2019
Publicitat
ELS PRIMERS ASSAIGS EMPÍRICS SOBRE LA COEXISTÈNCIA DELS CULTIUS DE BLAT DE MORO TRANSGÈNIC A LES ILLES BALEARS

ELS PRIMERS ASSAIGS EMPÍRICS SOBRE LA COEXISTÈNCIA DELS CULTIUS DE BLAT DE MORO TRANSGÈNIC A LES ILLES BALEARS

Juan Antonio Vives ha defensat una tesi doctoral on realitza una anàlisi integral i una proposta de criteris tècnics per les Illes Balears sobre aquesta coexistència

Per LES TESIS DOCTORALS DE LA UIB (6)


Comencem explicant, què són els transgènics?
Són organismes als quals se'ls insereix material genètic d'espècies diferents de la qual pertany mitjançant tècniques d'enginyeria genètica. Amb aquestes tècniques, es transcendeixen les barreres reproductives que existeixen entre les diferents espècies, fent possible que, per exemple, se li insereixi un gen de bacteri a una planta.

I ara, què és el blat de moro transgènic?
Es tracta de blat de moro modificat genèticament mitjançant tècniques d'enginyeria genètica, amb les quals li han agregat gens d'organismes llunyans a ell. Lesdues característiques més comunes en els blats de morotransgènics actuals són: la tolerància a herbicides i la resistència a insectes.

Una vegada fem aquesta explicació, parlem de la tesi doctoral de Juan Antonio Vives Vallés "Coexistencia entre maíz transgénico y convencional: Análisis integral y propuesta de criterios técnicos para las Illes Balears", defensada a la Universitat de les Illes Balears, publicada el 8 de juny de l'any de 2018.

A Espanya hi ha una important presència del cultiu de blat de moro modificat genèticament. Malgrat això, no es disposa encara d'una regulació de coexistència amb el cultiu de blat de moro convencional.

Tampoc no s'ha escrit molt a Espanys des d'una perspectiva jurídica, sobre el cultiu d'organismes modificats genèticament. Amb aquesta tesi ens trobam una aportació interessant en aquest sentit.

El nou doctor, pretén donar resposta amb la seva recerca tant l'àmbit legal com el científic, s'ha de resoldre un problema que neix de la llei i ha de ser implementat a través de la llei, però amb una sòlida base científica. 

A les Illes Balears "les condicions microclimàtiques insulars mediterrànies i especialment el fenomen de la brisa marina durant l'època estival i el minifundisme, podrien amenaçar la validesa i aplicabilitat, en l’àmbit regional, dels resultats de flux gènic obtinguts a partir d'assaigs científics teòrics i empírics realitzats en altres indrets del món"

 A més, cap estudi no sembla abordar el problema de la coexistència amb un enfocament integral, tant legal com científic, capaç de resoldre un problema que neix de la llei i ha de ser implementat a través de la llei, però amb una sòlida base científica.

La tesi doctoral de Joan Antoni Vives-Vallès, defensada a la Universitat de les Illes Balears, va ser dissenyada per donar resposta a aquesta necessitat. 

"En primer lloc es va analitzar el règim jurídic de la coexistència, es va revisar la literatura científica sobre coexistència centrada en les barreres del pol·len, i es varen testar les recomanacions científiques i tècniques més rellevants en la pràctica, en les condicions locals de les principals zones de blat de moro de Mallorca, mitjançant el desenvolupament de dos assaigs de camp el 2013 i 2015".

"De l’anàlisi jurídica realitzada es desprèn que els principis de no discriminació i proporcionalitat en relació amb la llibertat d'empresa, són principis clau i obligatoris que necessàriament s'han de tenir en compte; i que, com intueix la literatura científica, es respecten millor mitjançant la implementació de criteris de coexistència flexibles i basats en la ciència que mitjançant la implementació de criteris rígids o acientífics".

"Els objectius de la Política Agrícola Comuna de la UE també es compleixen millor mitjançant polítiques agrícoles que promouen la coexistència i fins i tot els cultius modificats genèticament en detriment de les modalitats de cultiu alternatives que mitjançant polítiques que afavoreixen les agricultures alternatives. El repartiment de les càrregues econòmiques i legals inherents a la implementació de les mesures de coexistència, s’hauria de dissenyar de forma que cada modalitat d'agricultura, transgènica, convencional o ecològica, sufragàs els seus propis costs de producció (inclosos els costs de coexistència de cada modalitat d'agricultura, excepte en el cas de culpa per part de tercers)".

"Els resultats dels assaigs realitzats suggereixen que en el cas de camps petits es requereix un aïllament temporal de quatre setmanes en cas de sembres tardanes per mantenir el contingut del transgèn dels camps de blat de moro no modificat genèticament per sota del llindar legal d'etiquetatge de la UE. Els resultats també indiquen que la recomanació de 10-20 metres de barrera de pol·len podria no ser suficient per mantenir el contingut del transgèn en camps veïns per sota del llindar de 0,9% en el 50% de les parcel·les blat de moro de Mallorca".

Com a alternativa, Joan Antoni Vives-Vallès "proposa una bateria de recomanacions tècniques de coexistència adaptades a l'estructura agrària de Mallorca, científicament basades en els resultats dels assaigs de camp de 2013 i 2015, i coherents amb els principis legals identificats. Les regles de coexistència proposades consisteixen principalment en perímetres de descart amb una amplitud entre 0 i 34,2 metres per a tots els camps comercials amb una mida compresa entre 0,56 i 3 hectàrees, una separació temporal entre les dates de sembra almenys de quatre setmanes en cas de sembres tardanes, o una separació física entre camps almenys de 50 metres".

Juan Antonio VIVES VALLÉS és Doctor en Dret per la Universitat de les Illes Balears (2015), Llicenciat en Dret per la Universitat de les Illes Balears (2012), Master Universitari en Recerca Bàsica i Aplicada en Recursos Cinegéticos per l'Institut de Recerca en Recursos Cinegéticos CSIC-*UCLM-JCCM (2011), Enginyer Agrònom per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida (2008), Especialista Universitari en Desenvolupament Rural per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida (2008), Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals per aco2s (2008), Enginyer Tècnic Agrícola per la Universitat de les Illes Balears (2006) i Diplomat en Agricultura Ecològica per la Universitat de les Illes Balears (2006). És membre del Departament de Dret Privat de la Universitat de les Illes Balears, i investigador del Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears, on ha desenvolupat una tesi doctoral empírica sobre coexistència entre cultius transgènics, convencionals i ecològics, en el marc del Doctorat en Biologia de les Plantes de la Universitat de les Illes Balears.

universitat
../ad-40/
Publicitat
../ad-20/