Juliol 2019
Publicitat
L'ANIMAL MALALT. EL PENSAMENT DE NIETZSCHE COM A PENSAMENT DE SALUT I MALALTIA

L'ANIMAL MALALT. EL PENSAMENT DE NIETZSCHE COM A PENSAMENT DE SALUT I MALALTIA

Aquest és el títol de la tesi doctoral de Sergio González Bisbal defensada a la Universitat de les Illes Balears i publicada el passat 4 d'octubre.

Per LES TESIS DOCTORALS DE LA UIB (15)
Sergio González Bisbal té una llarga trajectòria amb l'estudi del tema que ara ha plasmat en tesi doctoral. Entre altres documents anteriors podríem citar "La vivencia nietzscheana de la enfermedad", la seva memòria d'investigació del 2010 dirigida pel doctor Juan Luis Vermal Beretta, que pretenia aprofundir en la vivència que el mateix Nietzsche va experimentar de la seva malaltia i en com va poder influir en el seu filosofar.

Recordem que Friedrich Nietzsche, nascut a 1844, estava dotat d'un cervell portentós, a vint-i-quatre anys fou professor de Filologia Clàssica a la Universitat de Basilea fins a 1879, data en què varen començar a aparèixer els seus trastorns mentals. Es va traslladar a Italia i a la Riviera francesa, el seu mal va augmentar fins que va arribar a la bogeria.

D'aquesta manera, anant a la tesi doctoral, Sergio González Bisbal s'acosta als textos nietzscheans "sota el prisma dels conceptes de salut i malaltia (presos en la seva arrel etimològica castellana, que els posa en relació amb l'estat de salvació i la manca de fermesa, respectivament)"

 La recerca estudia la seva obra completa, presa com una unitat, ja que considera "que tota respon a un mateix interès, relatiu a la qüestió de com mantenir-se enmig d'una existència hostil, ambigua i en gran mesura impenetrable". Es considera que d’aquest impuls emana tota la filosofia nietzscheana, i a aquest impuls responen totes les idees que va desenvolupar, les quals no serien més que un intent d’assolir-lo.

A partir de l'arrel etimològica s'interpreten les diferents encarnacions del pensament nietzscheà "com a assaigs de descripció d'una existència ambigua i en continu esdevenir enmig de la qual cal mantenir-se ferm. Per a això, i en el cas humà (que és el que vivim en primer pla), tota la cultura no és res més que una forma de fixar l'esdevenir establint realitats fixes en què moure'ns amb més comoditat i menys amenaces".

Per arribar a aquesta interpretació, Sergio González s'ha basat en els conceptes de pharmakon i de clausura (agafats del filòsof francès Jacques Derrida i filòsof i psicoanalista grecofrancès Cornelius Castoriadis, respectivament), els quals il·lustren la naturalesa indecidible i múltiple de la realitat (el pharmakon) i l'impuls a la fixació i el tancament de significats per mantenir allunyada la incertesa. En aquest joc es desenvolupa l'existència de la persona, a la qual Nietzsche sembla que atorga un estatus especial dins el conjunt de l'existent, ja que la qualifica d'animal malalt, la forma d'existència més exposada a l'hostilitat de la intempèrie, i per això la més necessitada d’agafadors i la que en major grau pot caure en la temptació d'una clausura excessiva i contraproduent.

Sense perdre la unitat de l’obra de Nietzsche, amb quatre parts, "es rastregen les diferents encarnacions que aquest afany va anar prenent en el pensament nietzscheà i les seves pròpies dinàmiques internes, transitant des d’una primera època més marcada per la metafísica a una cosmovisió molt més immanent dominada per la voluntat de poder, on es fa palès allò que hem denominat la gran salut".

Per últim, "a la tesi doctoral de Sergio González s'han pogut interpretar totes les grans idees nietzscheanes i les diverses fases del seu pensament com a intents de reflectir aquesta realitat malalta sobre la qual hem d’afermar-nos i mantenir-nos en equilibri".

universitat
../ad-40/
Publicitat
../ad-20/