Setembre 2019
Publicitat

Què és ser indie?

Independent, es diu de la persona que sosté els seus drets o opinions sense admetre intervenció aliena. Aquesta és la definició del diccionari de la Reial Acadèmia. En termes musicals existeix una idea molt més difusa del que és indie; en realitat ningú no en podria donar una definició tan exacta.

Per Lia Gala
A priori s'associa el terme indie a l'època dels 90, a tot un moviment rnen el seu començament independent, en el qual hi ha un clar predomini dern guitarres amb molt acoblament i fins i tot renou, però sempre comptant rnamb unes clares melodies. La realitat de tota aquesta "teoria" aquí rnexposada, el que avui es coneix com indie rock, va començar a finals rndels 50 amb el bassement jazz. Ja en els primers 70, grups com rnTelevision, Suicide, Teenage Jesus & the Jerks i artistes com Patti rnSmith i Lidia Lunch ofereixen un nou concepte d'espectacle en els localsrn de Nova York. Aquest moviment liderat per formacions com The Velvet rnUnderground i The Voloids s'oposa al que s'estava vivint musicalment en rnaquest moment.

rnEls primers anys 80 estan liderats per Sonic Youth, pioners de l’indie rnrock nord-americà que amb la publicació en 1985 de Bad Moon Rising es rnconverteixen en influència clau de grups i artistes de finals de la rndècada. També caldria destacar Yo La Tengo, un trio que es mantindria alrn marge de qualsevol moda, estil o cultura, fugint sempre de qualsevol rnaspiració de realitzar música per a masses. Dinosaur Jr. i Pixies també rntenen un lloc important en aquesta època de finals dels 80. 

rnJa en els 90 podem parlar d'una sèrie de bandes amb una actitud comuna rnanticomercial i antipostura. Es reivindicava la integritat de la música,rn una protesta en contra de l’aburgesament del rock. Andrew Wood, Chris rnCornell, Steve Turner, Eddie Veder i Kurt Cobain foren per als rnadolescents d'aquests anys el que Johnny Rotten, Sid Vicious, Joe rnStrummer o Paul Seller havien estat per als joves de finals dels 70 i rnprincipis dels 80. L'autenticitat i altres valors que reivindicaven rnserien adoptats per la indústria, les discogràfiques que els acollien rnels llançaven a la fama. Durant un temps l’indie es va convertir en el rnnou mainstream (expressió que descriu la tendència per la qual els rncreadors segueixen "el corrent principal", també pot referir-se rnpejorativament com "allò comercial", "allò popular", predeterminat i rnprevisible, determinat pels rècords de vendes de la indústria musical. rnEn definitiva, el corrent de consum que proposa la indústria). Ho rnvulguem o no, les primeres referències d'independència ens van arribar arn gairebé tots a través del mainstream.

rnPrecisament per demostrar que tenien èxit van acabar cridant l'atenció rnd'importants companyies. N’hi hagué que, efectivament, es van mantenir rnallunyats de les multinacionals, mentre que uns altres es van aprofitar rnde les circumstàncies. Ja en aquest nou segle assistim a una febre rnnostàlgica i a una recerca i reivindicació de l'autèntic indie, a rnaquesta música pop rock que dóna protagonisme als elements bàsics de la rnmúsica, l'harmonia i la melodia. 

rnPerò seguim sense tenir gaire clar què és això de ser indie. La música rnproporciona (o proporcionava) certa identitat. El heavy, el mod, etc... rnsón moviments que reforcen la identitat d'una manera determinada (queda rnreflectit en la vestimenta, ideals socials, polítics i culturals). rnSuggereixen més que només música. L’indie potser manca d'això, no rnexisteix aquest plantejament d'exclusivitat ni tampoc una clara rnimplicació estètica. Se’l pot veure com un simple enamorat de la música,rn cercant connexions, influències i arrels, però sobretot cercant la rnqualitat per sobre de l'estil del que es tracti. Com que tot és qüestió rnde passió, aquí acaba entrant tot (pop, rock, techno, rap, soul, blues, rnfolk, etc.), no hi ha restriccions.
rn
És en aquest moment quan més es qüestiona el concepte indie. rnExisteix una tendència o afany de voler ser el més underground i el més rnrebel, molts se les donen de saber-ne molt i de musicòlegs només pel fetrn d’escoltar bandes independents. Existeix una part de públic indie que rnpodria veure's com un públic mainstream en petit, que no es planteja lesrn coses, amb molt poc criteri propi, que accepta veritats absolutes i rnmenysprea el que no es coneix, amb altres ídols, però amb un concepte rnmolt similar al que en principi rebutgen tan rotundament. I és llavors rnquan cabria demanar-se: on és la identitat i la individualitat que rncercaven a través d'aquesta música? Equiparar allò majoritari i rnminoritari com el que és dolent i el que és bo, respectivament, és una rngran limitació errònia que se sol donar per vàlida sense mes rnplantejaments. És cert que si és música creada amb l'única idea de rnvendre, significa que se cerca que li agradi a les masses, a molta gent rnque coneix poc, i que en fons tampoc no li interessa saber-ne més, gent rnque es conforma escoltant el que el seu mitjà immediat els ofereix. Peròrn tampoc no crec que sigui cert que això es doni en tots el casos. Molts,rn sense pretendre ser comercials, realitzen música provocant que rnqualsevol tipus de gent (incloses les masses) comprin els seus discos enrn grans quantitats. Hi haurà, per tant, també artistes bons que són rncomercials o estan en multinacionals, de la mateixa manera que també hi rnha quantitat de grups independents que són dolents. La idea és llevar-sern de damunt aquests prejudicis, no seguir ni allò dictat per la indústriarn del moment, ni tampoc pels qui es creuen millors que els qui cauen en rnel mainstream. En cas contrari mai no se serà veritablement independent.rn
rn
Si és veritat que abans el terme indie feia referència a un individurn amb uns gustos més concrets, actualment fa més referència a una personarn que li agrada la música que s'allunya un poc del mainstream, que es rnplanteja alternatives al corrent principal de la música del moment, amb rncuriositat, inquiet, amb criteri propi, obert, amb una tendència gairebérn malaltissa a anar sempre en la recerca de noves propostes que li rnentusiasmin.
rn
Musicalment parlant, ser indie és adorar la música en tots els seus rnaspectes, estudiar-la i sentir-la, formar-se un criteri propi. No tenir rnprejudicis, sinó judici.
Publicitat
../ad-20/