Novembre 2019
Publicitat
Els hackers, delinqüents o activistes?

Els hackers, delinqüents o activistes?

Parlem amb un dels majors experts en seguretat informàtica del nostre país.

Hem quedat amb J, un hacker molt conegut a la xarxa, i que no vol fer pública la seva identitat per no tenir problemes. Li direm així, J. No sabem ni la cara ni la pinta que fa. Ens veu amb L'Hiperbòlic a la mà i s'apropa. És un noi jove, obert, amable. El convidem a fer un café per a que ens expliqui com va entrar en aquest món i quins són els motius pels quals ha accedit a parlar, per primer cop, en un mitja de comunicació. 

No vol que li fem fotografies, ni donar massa pistes de qui és en realitat!. El primer dia que la policia va venir a casa, em va deixar la novia, em van acomiadar de la feina, i vaig tenir problemes amb la familia. No és fàcil. Mai ha estat culpat de cap delicte, però és ben conegut per la policia. 

Ens explica que ell, com la majoria de hackers, va començar molt jove. En practicament tots els casos, són nois que van bé a l'institut, però que tenen inquietuds que els fan apropar-se al món informàtic. Quinze, setze anys... en poc temps, van llegint sobre seguretat, van recopilant informació, fins que començen a entrar a xats on comparteixen dubtes i informació. Només és el primer nivell. Els que destaquen, passen a un segon nivell on es comença a actuar... 

El hackcer és un noi normal, que no va robant carteres pel carrer 
El més freqüent és estar en algun forum, primer públic, i després privat. Aquests nois es comencen a obsessionar i, ens diu en J, la investigació els absorbeix tot el temps. La majoria de hackers no arriba mai a la universitat. Patologia? J es nega a parlar de malaltia, tot i que reconeix que una vegada va estar més de 70 hores davant de l'ordinador, sense parar. L'argumentació és clara: si un ciclista vol ser el millor, ha de dedicar tota la seva vida a això. Un hacker, el mateix. La tercera fase és quan tu decideixes si vols ser un expert, o no. Llavors ja pots ser un auditor que va per lliure, o unir-te a comunitats més complexes, com la Hellsparty. Però J ens diu que els millors són llops solitaris... Segurament, perqué ell sempre ho ha sigut. Aquesta piramide és gradual... La carrera d'unhacker, fins arribar a l'esgraó més alt de prestigi, sol ser d'uns quatre o cinc anys. J és un cas excepcional, per això és tan famós a la xarxa. En menys de dos anys, ja era reconegut com un dels millors. 

Analitzar els hakers 
Ja s'ha accedit a parlar amb nosaltres perqué li hem explicat que som una revista per a joves, que molta gent llegira el reportatge, i que té la possibilitat de demanar la descriminalització deis hackers. Ens explica que som criminals abans d'haver comés cap delicte. I molts, i això ho saben molt bé empreses com Microsoft, només es dediquen a buscar forats de seguretat, a intentar trobar errors abans que ningú, i després s'implement els comuniquen ... En realitat, estan fent una feina impagable. Per això, a vegades, fins i tot hi ha recompenses. 

O et donen un carta de recomanació, o et paguen el viatge a Estats Units, com a convidat de diverses convencions. A J, el van convidar a Las Vegas, però no va poder anar-hi perqué encara era menor d'edat. Havia detectat un error a Hotmail i podia entrar a tots els comptes del món. Va avisar, via correu electrònic, i avui el problema està solucionat. 

A J, no Ii agrada diferenciar entre hackers (experts en seguretat informatica) i crackers (segons Viquipédia, aquells que utilitzen els seus coneixements per cometre delictes informatics). Creu que la majoria de gent actua éticament, i que moltes vegades el fet que un adolescent acabi fent alguna cosa il·legal és per la propia persecució que pateix. 

És complicat si tens disset anys, i tens segons quina informació, no saps com gestionar-la ni a qui explicar-li. Aquí comencen els problemes. Si als Estats Units hi pots enviar un correu informant del que has trobat, aquí et converteixes en l'enemic públic instantaniament. Aquesta marginació a la que molts hackers són sotmesos acaba malament. 

Com a revenja, passen una línia que mai haurien d'haver creuat. J no té cap dubte: si algú comet un delicte, a la presó. Creu que la Guardia Civil, o els Mossos d'Esquadra, haurien d'ajudar a aquests nois a utilitzar correctament els seus coneixements. I no tractar-los com a criminals, simplement, perqué els hi agrada la seguretat informàtica ... Tenir coneixements no et converteix, automaticament, en un fill de puta, ens assegura. 

J sap d'un hacker que ha fet públic un llistat
El secret, amb noms i teléfons, de milers de policies (i que ara haura de complir més de molts anys entre reixes), però també sap de molts hackers que han salvat a moltes entitats i administracions. Ell, sense anar més lluny, va descobrir com entrar en totes els comptes bancaris del web de la Caixa. Els hi va comunicar, peró la noia que li va agafar el teléfon el va penjar perqué no sabia de qué li parlava. Avui, també és un forat de seguretat solucionat. 

Massa tapies Havíem quedat per parlar un quart d'hora, però hi ha tantes preguntes i topics a desmuntar, que ha passat una hora volant!. J ha anat desvinculant-se d'aquest món, ha deixat d'estar a l'scene i ara simplement quan troba algun error, envia un correu al servei de telemàtics de la Guardia Civil. 

Tot i que ens diu que no tenen cap mena de filosofia de col·laboració amb els hackers, alguns agents s'estan fent més sensibles en aquest sentit, i fan d'intermediaris amb l'empresa que té el problema. Es un pas, però caldrà treballar molt per fer entendre a aquesta societat
  • que té por a tot el que desconeix - que qui troba portes obertes no és el mateix, necessariament, que qui les creua. 

    J, si ser un hacker et porta tants problemes, per qué no deixar-ho?
    I per qué els periodistes no van deixar d'escriure quan no hi havia llibertat d'expressió? Eren delinqüents o activistes? Albert Lladó (albertraedicatl Fotos: ACI Creativo deria.cat) 

    Alguns Conceptes 

    White hat i Black hat Un hacker de barret blanc és aquell que se centra en assegurar i protegir els sistemes de tecnologies d'inforrnació i comunicació. Els hackers de barret negre són els que es coneixen com a criminals informàtics. 

    Un Wannabe 
    Són aquells a qui els interessa el tema del hacking, peró que per estar començant no són reconeguts per l'élit encara que, si perseveren aprenent i estudiant, poden arribar a convertir-se en experts. 

    Lammer o script-kiddies Són els incompetents, que generalment pretenen fer hacking sense tenir coneixements d'informàtica. Són aprenents que presumeixen de ser el que no són. 

    Samurai Normalment, és algú contractat per investigar errors de seguretat, i que desprecien tot tipus de vandals electrónics. 
Publicitat
../ad-20/