Juliol 2019
Publicitat
ELS MAJORS DE 65 ANYS CONSULTEN 17 VEGADES AL DIA WHATSAPP, LA SEVA APLICACIÓ PREFERIDA

ELS MAJORS DE 65 ANYS CONSULTEN 17 VEGADES AL DIA WHATSAPP, LA SEVA APLICACIÓ PREFERIDA

La gent gran percep l'aplicació com un canal de comunicació més segur que Facebook. El baix cost del servei i l'ús d'aquesta aplicació entre familiars i amistats, motius principals del seu èxit en aquest col·lectiu

Per Anna Sánchez-Juárez (UOC) E.H./A.T.
«WhatsApp és l’aplicació que utilitzen més els adults més grans de 65 anys», assenyala la investigadora de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC Andrea Rosales. Aquest col·lectiu, des que van aparèixer internet i els telèfons intel·ligents, fa un ús cada vegada més intensiu de la xarxa i les seves aplicacions. Gairebé el 50% ja es connecta a internet des de casa seva i el telèfon intel·ligent ha esdevingut el dispositiu que usen més per a connectar-s’hi ―el 82,9% entre els més grans de 65 anys―. Però pel que fa a l’ús de WhatsApp, hi ha diferències respecte als usuaris més joves? Són realment «spamers en sèrie» ? Quins mites cal desmuntar? Quins motius els empeny a fer-la servir? Rosales, experta en gent gran i TIC, ho analitza.

Aquesta aplicació de missatgeria instantània, igual que els telèfons intel·ligents, actualment té un paper central en la vida quotidiana de la gent gran que està familiaritzada amb les TIC. WhatsApp és l’aplicació a la qual accedeixen més sovint: una mitjana de 16,9 accessos per dia (la mitjana de la població és de 26,4). Els motius principals són els que apunten les investigadores de la UOC Andrea Rosales i Mireia Fernández-Ardèvol, del grup Communication Networks & Social Change (CNSC), en el seu estudi «Beyond WhatsApp: Older people and smartphones» (2016): la pressió social i el factor econòmic.

«El fet que el seu entorn la tingui els empeny a baixar-se-la per a sentir-se connectats emocionalment amb la família i els amics en qualsevol moment i també per raons pràtiques i logístiques. Això no vol dir que durant el dia estiguin pendents permanentment del dispositiu i de l’aplicació en concret, sinó que hi van fent consultes breus repetidament al llarg del temps», aclareix Rosales. Al final, esdevé un canal més de sociabilització.

«El que també fa decantar la balança per al seu ús és que l’enviament de missatges i les trucades de veu estiguin inclosos en la quota del telèfon. Donat que a Espanya, a diferència d'altres països com Bèlgica i Canadà, els SMS il·limitats no estan incoporats en la aquesta tarifa, la gent gran veu WhatsApp, igual que la resta d'espanyols, com un servei de comunicació barat», afegeix.

El que els distingeix dels usuaris més joves és que prefereixen les trucades de veu per comunicar esdeveniments importants o males notícies i mantenir converses llargues. «Les fan per la línia del mòbil o per WhatsApp», explica Rosales. Algunes persones grans també es queixen que tot es resol amb un missatge de text i que, per això, la comunicació perd molt. «Per a ells, la veu permet transmetre i percebre les emocions i ser més espontani».

A més, aquest canal de comunicació és, per a ells, més segur que Facebook. «Creuen que d’aquesta manera poden controlar més bé l’audiència final dels seus missatges», explica l’experta.

 
«Spamers en sèrie», un mite

Els usuaris més joves veuen els més grans de 65 anys com «spamers en sèrie». «Fills i nets moltes vegades es queixen del reenviament que fan d’imatges, àudios o altres tipus d’informacions, però això és una percepció subjectiva», apunta Rosales. No ho fan més sovint que altres usuaris d’altres generacions. «A vegades els nostres amics o altra gent propera ens envien continguts de tercers i no els percebem de la mateixa manera. El fet és que veiem tot el que no ens interessa com spam», afegeix.

Hi ha estudis ―«Less than you think: Prevalence and predictors of fake news dissemination on Facebook», de la Universitat de Nova York i de la Universitat de Princeton, o «Duty, Identity, Credibility: Fake news and the ordinary people in India», de la BBC― que apunten aquest col·lectiu com un dels més propensos a compartir notícies falses. Rosales explica que la gent gran que ha entrat més tard que altres generacions en el món de les noves tecnologies desenvolupa més tard les habilitats per a discernir què són notícies falses i què no. «No és que siguin més propensos a viralitzar notícies falses perquè siguin grans, sinó perquè han arribat al món de les TIC després que la resta i, com tothom, necessiten temps per a familiaritzar-s’hi i construir la seva identitat i competències digitals», apunta la investigadora.

 
Normes socials pròpies i redacció elaborada

Pel que fa als grups de xat, funcionen amb dinàmiques diferents. «Negocien i estableixen unes normes socials de consum específiques que poden provenir del telèfon fix. Per exemple, no estan ben vistos els missatges que s’envien més tard de les 10 de la nit.» I quant a la comunicació en grups, així com la individual, mentre que entre els més joves moltes vegades és mal vist escriure amb bona ortografia i gramàtica, la seva redacció és curosa. «Utilitzen un llenguatge més elaborat, accents, punts, etc., i les persones que no han tingut tantes oportunitats per a educar-se prefereixen no escriure per a evitar fer errades», explica Rosales.
Publicitat
../ad-20/