Setembre 2019
Publicitat

EL PATRIMONI RELIGIÓS DE PALMA

Grau de coneixement i relacions amb el turisme

Per Margarita Novo Malvárez
El patrimoni cultural palmesà es conforma, en gran mesura, amb la presència de béns de caràcter religiós propietat, en la seva major part, de l'Església catòlica. La ciutat de Palma destaca en el conjunt de les urbs de la Comunitat Autònoma balear però també en el context territorial espanyol per la gran quantitat d'esglésies, capelles, oratoris i convents que conserva i que li proporcionen identitat. El centre històric compta amb destacats immobles que mantenen la seva funció primigènia però que a més a més són susceptibles d'un aprofitament turístic, per causa de la riquesa i imponencia de la seva arquitectura i valor artístic de molts dels béns mobles que alberguen els edificis religiosos i museus de la ciutat. En bon nombre de casos és perfectament factible la compatibilització de l'ús religiós amb l'ús turístic. Les esglésies parroquials o la mateixa Catedral són exemple d'això i la seva visita es contempla en les principals rutes de la ciutat. No obstant això, aquests monuments tenen un ús prioritari de caràcter religiós lligat a la funció tradicional que han tingut i que és responsable de la seva creació.

L'origen d'aquest patrimoni es vincula amb un fet històric determinant: la conquesta de Mallorca per Jaume I, el 31 de desembre de 1229. A partir d'aquest moment, Palma va donar cabuda a pluralitat de vocacions encarant el futur com a capçalera religiosa. La cristianització va ser, sens dubte, un mecanisme utilitzat pel monarca per assegurar-se el domini dels territoris conquistats, i això justifica l'edificació de les construccions religioses que neixen per cobrir les noves necessitats d'atenció espiritual El procés d'implantació dels primers establiments conventuals on s'insereix el clergat regular, i de les parròquies, controlades per l'arquebisbe i el clergat secular, comença en el moment en què l'illa s'allibera del domini àrab que va durar una mica més de tres segles (902-1229). Una tendència que, amb més o menys intensitat, no pararà fins a 1835 quan, arran de l'aplicació dels decrets desamortitzadors, algunes d'aquestes edificacions religioses van desaparèixer o van canviar d'ús.

Les primeres esglésies de la ciutat van substituir a les antigues mesquites àrabs. Una part d'aquestes es desafectaren després de la conquesta, mentre que altres, com va ser el cas de Sant Miquel o de la mateixa Catedral van ser ràpidament consagrades com esglésies cristianes. Serà també ara quan apareguin els primers convents. En els nous edificis s'imposa el gòtic com a estil adoptat pels nous pobladors. La capella del Temple, que encara manté elements originals del segle XIII, l'església de l'exconvent de Santa Margalida, les esglésies de Santa Eulària, Sant Jaume, Santa Creu, Sant Miquel i Sant Nicolau, l'oratori de Sant Feliu, els convents de Santa Clara i Santa Magdalena, l'església i el claustre de Sant Francesc, l'església de la Sang, i l'omnipresent Catedral, conformen les principals mostres d'aquest moment. L'etapa següent corresponent a l'Edat Moderna va ser també molt dinàmica i es renoven moltes esglésies tant parroquials (Sant Miquel, Santa Eulàlia, Sant Nicolau, o Sant Jaume) com conventuals (església del Socors, de Santa Caterina de Sena, de la Mercè, de Sant Felip Neri, o l'església de la Concepció). També tenen lloc noves fundacions com van ser el convent caputxí de la Concepció, el de Montesión, o el de Santa Teresa de Jesús. A més a més aquests centres es van dotar d'obres d'art (retaules, imatges, pintures, arts sumptuàries, etc.), moltes vegades encarregades a artistes reconeguts. El percentatge d'edificis religiosos va ser realment elevat a la Palma medieval i encara més a la Palma renaixentista i moderna.

Les parròquies creades a l'Edat Mitjana persisteixen en l'actualitat i els seus temples constitueixen, juntament amb la Catedral, el repertori de monuments religiosos més visitats de Palma. L'arquitectura, reflex de diferents etapes i estils, cobreix les expectatives buscades per un tipus de turista amb inquietuds culturals. Les primeres parròquies establertes a Palma van ser Santa Eulària i Sant Miquel a la part alta de la ciutat, i Sant Jaume i Santa Creu a la part baixa. Més tard, en 1302 s'erigeix ​​en parròquia Sant Nicolau, que ocupava un espai intermedi entre les dues parts. La sisena i última parròquia a incorporar va ser la de l'Almudaina, a finals del segle XVI, quan se subdivideix la de Santa Eulària.

La parròquia de Santa Eulària era molt extensa, ocupant pràcticament la meitat de l'espai urbà. En aquesta es localitzaven alguns dels edificis més significatius de la ciutat, tant civils com religiosos, que encara es conserven: la Catedral, el palau episcopal, el castell reial de l'Almudaina o l'Estudi General. Aquí es van situar també els convents més importants pertanyents a l'orde franciscà i dominica. La casa del Temple, el monestir de Santa Clara o el convent de Santa Elisabet es localitzen també en aquesta influent parròquia. Per tant, importants edificis representatius del poder polític-administratiu, econòmic i religiós, van fer de Santa Eulàlia la parròquia més rica i poderosa. La seva església parroquial té el privilegi d'haver estat la primera edificació religiosa del gòtic mallorquí, i el seu interior va acollir a moltes de les grans celebracions religioses de la ciutat que van treure protagonisme a la mateixa Catedral. Per la seva banda, a la parròquia de Sant Jaume destaca la presència del convent agustí de Santa Magdalena i de l'Hospital General. A la parròquia de Sant Miquel, per on discorria una de les vies principals de la ciutat, avui en dia encara es manté la grandesa dels antics cenobis que la van solcar i que van ocupar una enorme superfície: el convent de la Mercè, el de Sant Esperit, el de Sant Antoni de Viana i l'exconvent de Santa Margalida, continuen realçant amb la seva presència aquest sector de la urbe. Per contra, a la parròquia de Santa Creu, que era la segona en importància en l'àmbit demogràfic i econòmic i acollia al barri mariner, tenim poques mostres d'arquitectura religiosa. El temple parroquial és la fàbrica religiosa més destacada i la Llotja i el Consolat de la Mar constitueixen les principals edificacions, derivades de l'activitat econòmica del barri. La parròquia de fundació més tardana, abans de subdividir la de Santa Eulària, és la de Sant Nicolau. Aquesta va ser la menys extensa i la de menor pes en el conjunt de les parròquies de Palma.

El grau de coneixement dels béns de naturalesa religiosa que se circumscriuen a les diferents parròquies i barris de la ciutat és molt desigual i, de fet, alguns monuments monopolitzen la major part de les visites. Les mostres d'arquitectura religiosa són també molt més conegudes que les peces d'art moble, que es troben més disperses. La Catedral és el monument més conegut, visitat i valorat, entrant en competència amb els altres recursos de la ciutat, tant religiosos com civils. L'entrada a la Catedral, de vegades, concentra el total de les visites al patrimoni religiós de la ciutat, tant si es fa a títol individual com dins d'un circuit de visites turístiques. Les empreses de rutes de Palma ofereixen la visita a la Seu sola o en combinació amb altres recursos. Aquestes visites poden ser generals o temàtiques, com les que se centren en l'explicació de l'obra de Miquel Barceló o en la intervenció de Gaudí. La gran importància de la Catedral com a principal recurs del patrimoni provoca que el turista focalitzi en ella tota la seva atenció, exerceixi de vegades una pressió excessiva sobre el monument, i perdin protagonisme altres béns que hi ha al territori més proper, que quedarien eclipsats per la mateixa Catedral. Després de la Seu, les esglésies de Santa Eulària, de Sant Miquel, el claustre gòtic del convent de Sant Francesc i l'església barroca de Montesión són els monuments més concorreguts. La resta de les edificacions religioses concentren una afluència menor de visitants, malgrat la informació que sobre ells es registra a les guies de la ciutat. En aquest sentit, l'horari d'obertura és també més reduït i, de vegades, només es poden visitar en hores de culte. Esglésies de tanta transcendència i valor artístic com la capella del Temple o la parroquial de Sant Jaume estan generalment tancades al públic.

Els convents també constitueixen béns destacats en el conjunt del patrimoni religiós palmesà, i especialment les clausures femenines. No obstant això, les visites que es poguessin programar tant a títol individual com en grup als convents de clausura són avui dia impracticables, ja que només permeten l'accés a l'espai limitat de les seves esglésies. El monestir de la Puríssima Concepció és l'únic que durant els últims anys ha pogut ser visitat en determinades ocasions i en horari concertat. La crisi que afecta els convents de la ciutat i l'augment de turisme apunta que es produiran canvis en la gestió d'aquests béns, i aquestes transformacions afectaran també a tot el patrimoni religiós de la ciutat. No obstant això, a l'hora de planificar el futur no hem de perdre de vista que la funció primigènia és la funció principal i que el bon ús és la millor garantia per la conservació d'un patrimoni tan significatiu com és el patrimoni religiós palmesà.

Publicitat
../ad-20/