Juliol 2019
Publicitat

ELS CONVENTS A LA IMATGE DE PALMA, A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA

Per Margarita Novo Malvárez
En el context actual marcat per un augment del turisme cultural i un creixent interès del patrimoni hem de dirigir la nostra mirada cap als convents de Palma. La presència de diferents ordes monàstics masculins i femenins durant l'Edat Mitjana i Moderna va tenir com a conseqüència la construcció de més de vint convents, que es van localitzar preferentment en l'espai intramurs. No obstant això, hi va haver també cenobis que es van aixecar fora del recinte emmurallat, encara que no molt lluny d'alguna de les portes de la ciutat (convent de Jesús Extramurs, el primer convent caputxí de la Concepció o els diferents convents agustins que es van aixecar en el lloc d'Ítria). Molts d'ells encara romanen actius desenvolupant una activitat religiosa que, en alguns casos, compaginen amb la visita turística o amb un ús escolar.

Els primers convents de Palma es remunten al moment en què es produeix la conquesta de Mallorca per Jaume I. Al segle XIII es van fundar convents tan significatius per a la ciutat com el de Sant Francesc, Santo Domingo, Sant Antoni Abat, Sant Esperit o el convent de nostra Senyora de la Mercè. Entre els femenins les primeres fundacions van ser el convent de Santa Margalida i el de Santa Clara. Des d'aquest moment i fins al segle XVIII, no van deixar de créixer tant en nombre com en superfície.

El sistema conventual s'enforteix i consolida a l'Edat Moderna i l'augment de les comunitats va obligar a promoure ampliacions que, en gran quantitat d'ocasions, es van constatar a partir de donacions de solars i cases veïnes. En la construcció dels convents van participar, a més de molts picapedrers i mestres d'obres locals, alguns enginyers responsables de la fortificació de la ciutat. Murades i convents a Palma van conviure molts anys junts i, en determinats casos, van compartir també el seu final. Desgraciadament, la demolició d'alguns convents al segle XIX arran de la Desamortització (1836) va coincidir també amb l'enderrocament de la murada que circumdava la ciutat i que durant anys va constituir un àmbit de protecció per a aquestes institucions.

La presència conventual va condicionar al llarg dels segles la imatge urbana de Palma, tal com es reflecteix en la cartografia històrica i en les vistes de la ciutat generades des de dates primeres. En aquests documents, l'espai monumental està representat per l'omnipresent catedral, les esglésies parroquials, els convents i els principals edificis civils. El perfil d'aquestes edificacions domina un paisatge compacte i de fort component religiós, on també identifiquem grans superfícies dedicades a hort, orientades a la subsistència dels integrants de les comunitats religioses. La primera d'aquestes vistes de la qual tenim notícia és un oli realitzat sobre un pla anònim: "La ciutat de Mallorca" (ca. 1647), que és propietat de l'Ajuntament de Palma. En ella, a més dels habitatges i dels monuments civils i religiosos més significatius, es representen les principals vies i places de la ciutat que donaven també un servei a aquests centres espirituals, en ser l'escenari per on discorrien les processons religioses que, sovint, van tenir lloc en el context urbà.

Més endavant, les seves imponents fàbriques, on han deixat petjada els diferents estils artístics, van cridar l'atenció dels viatgers romàntics del segle XIX. Autors com Charles William Wood ("Letters from Majorca", 1889), Gaston Charles Vuillier ("Les iles oubliées" 1893), Jean-Joseph Bonaventure Laurens ("Souvenirs d'un voyage d'art al'Ille de Majorque" 1840) o el mateix arxiduc Lluís Salvador d'Àustria ("Die Balearen" 1870), fan referència a les seves publicacions als principals convents de la ciutat i, fins i tot, s'adjunten il·lustracions d'aquells que van considerar que tenien un major valor artístic.


A principis del segle XX es popularitzen les vistes individuals i es reprodueixen diversos exteriors de convents. En elles s'observa com els cenobis masculins van ser més representats que els femenins, entre altres coses, per ser de més fàcil accés. La clausura que observaven en la majoria dels convents femenins, impedia radicalment l'entrada a qualsevol persona no iniciada i aliena al convent. Unes dificultats que encara es mantenen avui en dia a les clausures que continuen actives a la ciutat. Entre els convents de monjos, els més demandats per il·lustrar vistes i postals van ser els de Sant Francesc i Sant Domingo. El primer conserva en bones condicions l'església i el claustre, encara que algunes parts han estat molt transformades i reduïdes en grandària. El segon, ha desaparegut arran de la desamortització. Pel que fa als convents de monges, el de Santa Clara ha estat el més reproduït.

Amb l'arribada de la fotografia, augmenta la visibilitat de molts d'aquests convents que, tot i això, continua reduïda a exteriors i claustres. L'excepció a aquesta premissa ens arribarà amb el treball de Jeroni Juan Tous. Un fotògraf que ha retratat els espais interiors i peces d'art moble de diferents convents, i el resultat és un ric fons fotogràfic a on està molt present la temàtica conventual. La col·lecció que reuneix aquestes fotografies permet entreveure la riquesa tant d'espais monumentals com d'aquelles parts més domèstiques, a on va discórrer la vida quotidiana dels habitants d'aquestes institucions i que han romàs pràcticament immutables, any darrere any i segle darrere segle.

Publicitat