Setembre 2019
Publicitat

ELS HOTELS URBANS A PALMA. UNA NOVA TENDÈNCIA EN EL CENTRE HISTÒRIC

Per Margarita Novo Malvárez
La riquesa monumental de Palma és un dels pilars per al desenvolupament del turisme cultural a la ciutat. Els monuments religiosos i civils que inunden el seu centre històric, molts dels quals tenen una categoria de Béns d'Interès Cultural (BIC), constitueixen una garantia per enfortir aquest sector turístic. Com a complement a la presència d'aquests recursos patrimonials, el municipi al llarg dels darrers anys ha demostrat un interès per augmentar l'oferta cultural i per planificar diferents tipus d'activitats que puguin atreure i satisfer a possibles turistes culturals. Els equipaments (museus, teatres, auditoris, palau de congressos ...), les iniciatives (exposicions, concerts, esdeveniments esportius ...) i els operadors culturals (administracions culturals, fundacions ...) contribueixen a la diversificació d'aquesta oferta que no ha deixat de créixer. En aquesta línia de potenciació d'un turisme cultural urbà resulta clau la presència d'establiments comercials, de restauració i d'allotjament que ofereixen un servei necessari i atorguen singularitat material a la ciutat en el seu conjunt.

Els establiments hotelers localitzats a la ciutat històrica constitueixen un nexe d'unió entre el turista i la ciutat. En aquests llocs s'estableix el primer contacte entre tots dos, es plantegen preguntes que tenen a veure amb la visita a la ciutat i amb el seu patrimoni i es donen respostes i recomanacions. La primera impressió és important i, per això, tant l'atenció rebuda com la imatge d'aquests establiments és crucial.
Els hotels més recents oberts a Palma criden l'atenció del visitant per la seva arquitectura que, en molts casos, ens remet a destacades mostres dels segles XVIII, XIX i XX. Els seus immobles constitueixen un element més que ennobleix al nucli històric palmesà. En la seva major part ocupen edificis històrics singulars (palaus, convents, casals senyorials ...) i les seves fàbriques proporcionen un valor afegit a l'experiència de la visita a la ciutat, sense dubte, apreciat per un tipus de turista amb sensibilitat artística. Hotels com Can Alomar, Ca Sa Galesa, Posada Terra Santa, La Calatrava, Can Cera, Missió, Santa Clara o Dalt Murada són alguns exemples representatius d'establiments que tenen interès patrimonial. Els edificis que acullen les noves infraestructures hoteleres han estat totalment renovats, superant en molts casos l'elevat grau de degradació en què es trobaven, a causa del nou ús que ara es projecta en el seu interior. La ubicació dels mateixos tampoc és casual. En general, aquests hotels es localitzen en barris del centre de la ciutat (la Llotja, Passeig del Born, Cort ...) que destaquen en el conjunt urbà per la riquesa del seu patrimoni. En els darrers anys s'observa també una expansió de l'oferta cap a noves àrees del centre històric, concretament en direcció cap a l'est, cap a les zones de sa Calatrava i sa Gerreria. Tots dos són barris de gran singularitat però que han estat al marge de les dinàmiques turístiques-culturals de la ciutat fins a l'aprovació de dos plans especials en 1989 i 1995, respectivament. Aquests plans han propiciat la seva rehabilitació urbana i, de manera pràcticament paral·lela, un fort impuls gentrificador.

Pel que fa al nombre d'hotels localitzats a la ciutat genètica, observem com des de l'any 2000 la tendència és cap a un creixement constant, constituint un nou fenomen urbà amb els seus avantatges i els seus riscs. El debat sobre l'amenaça que pot suposar aquest procés està de plena actualitat a Palma. La controvèrsia gira al voltant dels impactes socials que pot generar la nova situació i per l'elevada pressió turística exercida sobre un espai especialment fràgil com és el centre històric.
A finals de la dècada de 1980 va ser el moment en què el centre històric va començar a adquirir una nova centralitat turística, participant de les dinàmiques del tercer boom turístic. En aquesta etapa, l'antiga ciutat intramurs participa també del procés de turistització, que es fonamentarà primer en el sector immobiliari i més recentment, a partir del canvi de segle, en el pròpiament hoteler. Com a prova d'això tenim les elevades xifres d'obertura de nous hotels. En 2016 hi ha a la ciutat històrica 35 hotels de diferents categories que disposen de 1.897 places. Segons les dades proporcionades per la Conselleria de Turisme (2016), d'aquests 35 hotels més de la meitat han obert a partir de l'any 2000. En els darrers anys, concretament entre el 2010 i el 2016 n'han inaugurat 13, aconseguint el màxim històric en el període estival de 2017. A més, per als pròxims anys hi ha una previsió d'obertura de nous hotels que, no obstant això, s'està intentant regular des dels àmbits municipal i autonòmic.

Tots els establiments oberts des de 1993 tenen en comú el valor patrimonial dels seus edificis i la seva alta categoria, amb un mínim de quatre estrelles. La majoria dels inaugurats a partir del 2010 són hotels de ciutat, hotels boutique o turisme d'interior, categories d'alt nivell que regula la Llei 8/2012, de 19 de juliol, de Turisme de les Illes Balears. Aquests hotels constitueixen la tercera part dels hotels actualment en funcionament a la ciutat. Els establiments de menor categoria són més antics i estan en funcionament amb anterioritat a 1970, és a dir, corresponen al primer boom turístic (1955-1973).

El tipus de turista que s'allotja en els hotels urbans no té com a prioritat la platja, sinó que el que busca en primera instància és gaudir l'ambient de la ciutat, prestant un interès especial pel patrimoni i l'oferta cultural de Palma. En ells, el percentatge més gran correspon als hostes estrangers (alemanys, suïssos, suecs, noruecs, danesos, francesos, i anglesos principalment), arribant a superar en alguns d'ells el 90% (hotel Missió, hotel Dalt Murada o hotel Brondo). Les persones que aquí s'allotgen responen al perfil de turista cultural i, en general, les seves prioritats en ordre d'importància són: gastronomia (restaurants), compres, i visita a monuments i esdeveniments culturals. De vegades, les activitats diàries programades a la ciutat exerceixen fins i tot un major atractiu que la visita als monuments. Els clients d'aquests hotels acostumen també a desplaçar-se a altres localitats de l'illa que destaquen pel seu valor monumental i paisatgístic (Valldemossa, Sóller, Deià, etc.). En definitiva, el que busquen és cultura en general i gaudir d'experiències en un entorn de singularitat patrimonial.

Els hotels urbans actuen també com a agents de promoció del patrimoni de la ciutat. Segons les característiques de l'establiment, la promoció s'orienta de manera individual a partir de les preguntes i requeriments dels clients, o bé a través de la publicitat per mitjà de fullets informatius i revistes culturals que l'hotel posa a la seva disposició. Les publicacions que s'ofereixen als clients en la recepció i en els espais comuns són els diaris nacionals i alguns estrangers, i un cert nombre de revistes d'entreteniment i difusió cultural. El contingut d'aquestes, sovint, fa referència a elements d'interès patrimonial i a les atraccions culturals de l'illa relacionades amb l'art, música, disseny o gastronomia.

En definitiva, els hotels urbans de Palma constitueixen un patrimoni destacat de la ciutat per la singularitat dels seus immobles. Aquests s'han adaptat a noves funcions i a les dinàmiques noves que afecten el centre de Palma. Amb el temps podrem valorar si aquests canvis s'han gestionat adequadament i no han perjudicat la quotidianitat de la vida ciutadana ni a la seva sostenibilitat.
Publicitat
../ad-20/