Setembre 2019
Publicitat

LA LLOTJA DE PALMA COM A INFLUÈNCIA DE LA VALENCIANA

Una aproximació comparativa als processos restauradors

Per Albert Gómez i Herrera
La Llotja de Palma és un dels monuments més importants de la ciutat, un dels edificis més reconeguts dins dels mils de postals que recorren les tendes de “souvenirs” de la ciutat. És innegable que la façana marítima no tingués la mateixa fisonomia si no fos per la Llotja.

Com era tradició en les conquestes del Rei Jaume I, quan conquistava nous regnes per engrandir la seva corona, juntament amb el llibre de repartiment, que atorgava als seus acompanyants terres en els llocs conquistats, també deixava una tradició que permetia a les ciutats i a les institucions locals, certes competències autonòmiques per poder establir en pau el seu regnat. D'aquesta forma, els mercaders, uns segles després crearien una seu digna per fer els tractats i poder cobrar impostos a totes les  mercaderies que sortien i entraven en la ciutat de Palma.

La zona de la Ribera del Mar era un sector extramurs en època musulmana, que es veuria transformada després la conquesta de Jaume I, amb un procés urbanitzador que transformaria totes les ciutats que anaven adherint-se baix el seu mandat.

No seria fins Jaume II de Mallorca quan s'aixecaria les noves murades que protegirien aquesta zona. La trama urbana aniria conformant-se per vials rectes i parcel·lacions d´estil gòtic català. El recinte defensiu passaria pel costat del “Porxo del Foment”, obrint-se a la mar la Porta del Mar.

La nit del 14 al 15 d'octubre de l´any 1403, una riuada de la Riera va deixar en molt mal estat tot el barri de la Ribera, emportant-se tots els edificis que eren al carrer de la mar fins al moll. La devastació fou molt gran. Anys després, en 1408, una altra riuada, dugué al Gran i General Consell a la reconstrucció de les parets de la Riera, per contenir les possibles riuades en un futur, però sense molt d'èxit.

Però per al tema que ens pertoca, l'any 1403, el rei Martí I “L'humà”, va permetre l'elecció dels defensors de la Mercaderia i els clavaris, sent l'òrgan que podria cobrar, sis anys després i un cop format el Reial Col·legi, els impostos per totes les mercaderies que entrarien i sortirien de la ciutat, a més d'aixecar un edifici que albergaria el Reial Col·legi, sent el primer pas per aixecar la Llotja.

Inclòs amb permís del Rei, l'obra trigaria a començar, donat que els mercaders havien de recaptar suficients diners per sufragar l'obra. Així, poc més d´una dècada des de la creació del Reial Col·legi, no s'esdevindria el començament de l’edificació, alliberant el solar destinat per la construcció i per les obres de reparació de la murada de la ribera.

Un cop donades totes les circumstàncies, l'arquitecte escollit seria Guillem Sagrera, arquitecte de renom a més de Mallorquí per dur a terme la construcció. Juntament amb el Temple dels Mercaders, al costat de la Seu i l´Almudaina, la imatge monumental seria espectacular, sent lloat per tothom com “lo pus bell jovell de la Ciutat de Mallorques”.

La Llotja seguiria el mateix estil constructiu com moltes altres dins de la Corona d´Aragó, com foren la llotja de Perpinyà o la de Barcelona però també fou inspiració per a altres llotges, com seria la que es construiria en València quaranta anys després.

La Llotja de València i la de Mallorca comparteixen molts nexes en comú, més enllà de ser dos edificis claus del gòtic civil mediterrani, partint de la base que la llotja de la capital del Túria, està inspirada en la mallorquina, amb quasi un mig segle de diferència. És innegable que el saló columnari de la llotja de València està inspirat en la de Mallorca, com la palmesana veu ineludiblement de la de Perpinyà. La façana de la llotja de Palma ens transporta immediatament a la façana característica de la seva germana francesa, recordant el gòtic mediterrani i el poder que tingué la Corona d´Aragó en el segle XIV.

Però com hem mencionat, la inspiració de la Llotja de València és clarament palmesana. La Llotja de la Seda comparteix amb la palmesana el seu exquisit conjunt escultòric interior, amb les columnes helicoidals, que també foren imitades en l'església de Sant Jaume de Villena i en el Castel Nuovo de Nàpols, també obra de Guillem Sagrera.

Continuant amb les llotges, el seu procés restaurador fou quasi igual. Totes dues varen patir els problemes típics del temps, a més de problemes d'humitats. Les dues foren utilitzades per altres usos que no foren l'original, tant civils com militars, afectant en la seva estructura, en aquest cas, més en la valenciana que la mallorquina, incloent-hi, una reixa interna en el Saló Columnari.

A l'hora d'iniciar el procés restaurador de les llotges, totes dues van tenir les seves propostes de reconstruccions amb les tesis de Violet-le-Duc, portant la reconstrucció original i menyspreant els afegits no inicials, que igualment tenien un valor històric i que formaven part.

El gruix de les restauracions de les dues llotges, comencen, més o menys, al mateix temps, a les darreries del segle XIX, però amb protagonistes diferents en les funcions de vetllar per una correcta restauració. Si en la Llotja de Palma, la institució amb més pes fou la Comissió Provincial de Monuments, en el cas valencià, fou l'Acadèmia de Sant Carles.

En el procés restaurador, la nostra llotja es va mantenir més fidel a l'original, on les seves restauracions seguiren un procés més coherent, a diferència de la Llotja de València, on s'inclogueren solucions constructives allunyades de la funció original de l'edifici. Ja sigui pels avatars d'usatge de la Llotja de València, les modificacions arribaren fins al punt d´incloure dependències d'ús personal i modificar els paraments interns del Saló Columnari per afegir una porta, cosa que en el cas de Mallorca, en cap moment va succeir.

Al cas mallorquí, les restauracions foren més estrictes, canviant tant sols elements arquitectònics peribles, com les bigues de fusta per altres de metall, a raó de durabilitat i fermesa de l'estructura de la coberta.

En les dues llotges, curiosament, es canvià el sòl el mateix any (1902) i com va passar a l'obra sagreriana, l'Acadèmia va donar la seva aprovació per aprofitar l'existent en aqueix moment, però amb la diferència, que la reconstrucció valenciana fou discutida. La neteja dels paraments fou un tema molt discutit en les dues llotges, donat que es tenia d’impressió d'arrancar el pas natural del temps. Els usos que se li volien oferir als monuments, comparteixen punts similars. A les dues es volien instal·lar exposicions permanents, però en cap de les dues es dugué a terme l'idea, tan sols fent exposicions temporals.

Paradoxalment, i amb segles de diferència, l'arquitecte restaurador de la Llotja de València, volia instal·lar una verge amb dos àngels adoradors al timpà de la porta principal. A pesar de la instal·lació de la verge que actualment saluda als visitants de la llotja, la Comissió d'Arxius i Monuments, tal com va fer Carles V en 1541 en la palmesana, no estava d'acord amb la seva col·locació, ja que es podria confondre l'edifici amb un temple de culte. Avui en dia, tant a Palma com a València, tots dos tenen una escultura en el timpà de la porta principal.

Com s'ha intentat aportar amb unes poques línies, la llotja que saluda als viatgers quan entren per la badia de Palma, ha sigut inspirada i inspiració d´altres edificis de similars funcions on també es pot fer un petita anàlisi del seu procés restaurador i fer una petita comparativa amb un edifici germà, que compartiren glories passades i ara són monuments de dues ciutats que fa segles, foren part principal d'una gran Corona.           

Per acabar, i sent una reflexió personal, les dues llotges foren declarades Monument Nacional en 1931, però la Llotja de València és declarada en 1996, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, cosa què, amb certa injustícia, és un mèrit que la Llotja de Palma té ben guanyat igualment.

Publicitat
../ad-20/