Desembre 2018
Publicitat

AMOLLADA DE TORTUGUES SALVADES I REHABILITADES A TRAVÉS D'UN PROGRAMA DE RECUPERACIÓ DE FAUNA

El COFIB i el Palma Aquarium, entre d'altres, han organitzat l'acte a Santanyí (Mallorca)

Per CMAAP/EH

La platja de s'Amarador de Santanyí ha estat l'escenari escollit per a l'amollada de dues tortugues marines, na Lasi i na Sud, recuperades en el marc del programa de recuperació de fauna, un servei gestionat pel Consorci per a la Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB). Des de l'any 2014 el COFIB manté un contracte d'assistència tècnica amb Palma Aquarium, entitat responsable de realitzar el registre anual de les tortugues marines que han quedat varades, la identificació de les causes i la recuperació dels exemplars ferits i/o malalts que arriben a la costa.

En aquesta ocasió, l'acte ha estat organitzat pel Centre de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) i el Palma Aquarium a més de tenir la participació del rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i alumnes del grau de Biologia i del Màster d'Ecologia Marina de la UIB. També ha comptat amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, l'equip del Parc Natural de Mondragó, la Fundació Natura Parc, el Sistema d'Observació i Predicció Costanera de les Illes Balears (SOCIB) i l'Ajuntament de Santanyí. La ubicació de l'amollada ha estat determinada sobre la base d'un sistema innovador que integra dades en temps real del trànsit marítim i prediccions de l'estat de la mar, i que ha estat desenvolupat pel SOCIB.

El SOCIB ha col·locat a la closca d'una de les dues tortugues un dispositiu electrònic que oferirà dades de posició, temperatura del mar i profunditat d'immersió en temps real a través de connexió per satèl·lit. Aquest treball forma part de Tortugues oceanògrafes, un projecte d'investigació finançat per la fundació BBVA.
Durant l'any passat, el 2017 es van produir un total de quaranta-tres encallaments de tortugues marines que van ser ateses a les Illes Balears. En concret, vint-i-sis a Mallorca, quinze a Eivissa i Formentera i dues a Menorca. Cal destacar que catorze d'aquests animals han arribat vius a la costa.I pel que fa al 2018, fins el dia d'avui s'han atès un total de cinc exemplars de tortugues marines arreu de les illes, quatre a Mallorca i un a Eivissa (tres d'aquests cinc han arribat vius a la costa).

Tots els animals vius han estat traslladats als centres de recuperació de les diferents illes i han rebut atenció veterinària. Els casos més greus s'han derivat a Mallorca, per a ser atesos per l'equip tècnic de Palma Aquarium, les proves diagnòstiques i les cirurgies es duen a terme a l'hospital veterinari Aragó.

El programa de recuperació de fauna marina a les Balears és un treball d'equip. Sota la supervisió del COFIB, Palma Aquarium coordina els diferents grups que treballen amb les tortugues marines a les Balears. Els Agents de Medi Ambient (AMA) de les diferents illes hi col·laboren activament, el Centre de Recuperació d'Espècies Marines d'Eivissa (CREM), la clínica veterinària Eivivet, la Clínica Veterinària Formentera treballen a les Pitiüses i el GOB a Menorca. A més, el Servei d'Emergències 112, la Policia Local dels ajuntaments costaners, el servei de marítim de la Guàrdia Civil, el SEPRONA, Baleària i Salvament Marítim hi presten també una col·laboració essencial.

Història de la tortuga Sud

Sud va ser trobada el 15 de juliol de 2017 per uns navegants a la badia de Palma, els qui van avisar tot d'una l'112 i es van coordinar amb el Centre de Recuperació de Fauna Marina de Palma Aquarium per recollir-la i traslladar-la a l'hospital veterinari Aragó.
L'animal estava atrapat en un bolic de brossa marina, caps, restes de xarxes i plàstics enredats a l'aleta posterior dreta. El frec durant un període de temps llarg li havia provocat l'erosió de gairebé el 25% de la closca. Després de realitzar-li les proves mèdiques necessàries, es va determinar que, a més, Sud tenia fracturats el fèmur, la tíbia i el peroné de la mateixa aleta posterior així com diversos punts d'infecció actius en la cavitat celomàtica.
Cal remarcar que la longitud de les cordes i caps que Sud duia enganxats a l'aleta superava noranta metres i que el pes total banyat del conjunt de materials era de quaranta-tres quilos, tretze quilos més que el pes de l'animal.
Després de diverses intervencions quirúrgiques i poc més de vuit mesos en rehabilitació al Centre de Recuperació de Fauna Marina de Palma Aquarium, la tortuga es troba en molt bon estat de salut, recuperada i llesta per tornar al seu medi natural.

Història de la tortuga Lasi

El 15 de febrer de 2018, un pescador localitzava una tortuga marina (Caretta caretta) amb dificultats per submergir-se en aigües del Parc Nacional de Cabrera. Després de rebre'n l'avís, els Agents de Medi Ambient de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, que es trobaven a Cabrera, es van desplaçar fins a l'embarcació per recollir Lasi i traslladar-la al port de la Colònia de Sant Jordi on la recolliria l'equip del Centre de Recuperació de Fauna Marina de Palma Aquarium per traslladar-la a les instal·lacions pròpies. Després de la realització d'analítiques, radiografies, ecografia i exploració completa de l'animal a l'hospital veterinari Aragó, es va confirmar que el seu estat de salut era satisfactori i no presentava cap patologia, així com tampoc cap tipus de flotabilitat positiva en posar-la al tanc de recuperació.
Varen marcar Lasi i li varen introduir un microxip per tal de retornar-la al seu medi natural amb la brevetat més gran possible. A més, Lasi ha estat la tortuga triada entre les dues per col·locar-li un transmissor via satèl·lit que permetrà seguir la seva trajectòria a temps real com també proporcionar-nos altres dades importants com la temperatura de l'aigua o profunditat d'immersió.

Tortugues marines, amenaces i categoria de protecció

A la Mediterrània se citen tres espècies de tortugues marines: la tortuga babaua (Caretta caretta), la tortuga verda (Chelonia mydas) i la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea). Amb diferència, Caretta caretta és l'espècie més abundant a la Mediterrània. El mar balear és una àrea d'alimentació important per a aquesta espècie, que ens visita en viatges migratoris llargs. S'estima que el 80% dels exemplars de Caretta caretta que trobam en aigües de l'arxipèlag balear són d'origen atlàntic, mentre que el 20% restant procedeixen de les àrees de cria per a aquesta espècie situades a la Mediterrània oriental.
Entre les amenaces principals que afronta aquesta espècie destaquen: la interacció amb pesca, la contaminació, el tràfic marítim i la destrucció de les àrees de nidificació. En els darrers anys s'observa que la causa principal que porta les tortugues al centre de recuperació són els plàstics, que ingereixen confonent-los amb aliment (meduses) o que es converteixen en trampes mortals (emmallaments).
Caretta caretta està catalogada com a vulnerable en el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i és objecte d'un programa de recuperació de fauna que du a terme el Govern balear, a través del servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient.

Projecte Tortugues oceanògrafes

Tortugues oceanògrafes és un projecte d'investigació per a l'estudi de la tortuga Caretta caretta a la Mediterrània occidental com a plataforma d'observació per a la conservació i gestió dinàmica de l'oceà. Aquest projecte és una iniciativa del Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB), d'Alnitak, de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), de la Fundació Palma Aquarium, del Servei de Protecció d'Espècies del Govern de les Illes Balears (SPE) i del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB). Aquest projecte ha rebut una de les Ajudes de la Fundació BBVA a Equips d'Investigació Científica 2016.
Publicitat