Juny 2019
Publicitat

AUTOCONSUM: COM DONAR ENERGIA A LA TEVA BUTXACA I AL PLANETA

Aprovada una nova normativa que simplifica el procediment perquè un mateix produeixi i consumeixi l'electricitat i, a més, elimina peatges

Per Marta Escobar Martí / AMIC/ E.H./A.T. 


Regulació nova, vida nova. Si bé la Unió Europea ja fa temps que fomenta les energies renovables, ara Espanya s’alinea amb l’agenda europea 2030 i aprova un Reial Decret que estableix unes bases més clares per regular-ne el seu ús. Tot plegat afavoreix l’autoconsum tant per a empreses com per a particulars, tot i que en aquest darrer cas serà més difícil normalitzar-ho. El director de regulació d’Endesa, Juan José Alba, defineix l’autoconsum com a “allò que passa quan el consumidor d’una família o d’una empresa s’instal·la un equip per produir electricitat”. Una electricitat que “pot consumir ell mateix o que, quan li sobra, pot injectar a la xarxa perquè no està consumint tant com produeix”.

La normativa antiga “era especialment restrictiva”. Així ho assenyala Alba, que sosté que principalment contenia dos factors negatius. El primer, que no et pagaven per l’electricitat que no gastaves i bolcaves a la xarxa; el segon, que pagaves peatges també per l’energia que autoconsumies. Amb la nova normativa, aprovada el 5 d’abril del 2019 pel Govern de Pedro Sánchez, això canvia. D’una banda, si sobra energia, l’empresa energètica abonarà la quantitat corresponent a la factura del consumidor i, de l’altra, el client només haurà de pagar peatges per l’energia que agafa directament de la xarxa i, en cap cas, per la que autoconsumeix.

A més, la nova llei va un pas més enllà i regula també l’autoconsum col·lectiu. Segons el Reial Decret 244/2019 de 5 d’abril –que modifica la llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, així com el Reial Decret 900/2015, del 9 d'octubre-, es parla d’autoconsum col·lectiu “quan pertany a un grup de diversos consumidors que s’alimenten, de manera pactada, d’energia elèctrica que prové de les instal·lacions més properes a les del consum i associades als mateixos”.

Un estalvi bidireccional

Aquestes dues grans modificacions representen “un estalvi important”, però no només per al consumidor, sinó també per la comercialitzadora, que enlloc d’haver d’instal·lar dos comptadors –un per a l’energia que el client autoconsumeix i l’altre per l’energia que agafa de la xarxa-, només en col·locaran un.

Això demostra, a parer de l’investigador de la UOC, Ricard Espelt, que “hi ha una clara connexió entre l'impuls de l'economia social i solidària com a un element transformador del mercat, per això es parla de mercat social”. Segons Espelt, “hi ha una part del que seria l'autoconsum que va molt lligada a la transformació social i, per tant, també té una dimensió política” i, d’altra banda, “hi ha aquest paper de l'autoconsum com un element individual i alhora col·lectiu”.

És precisament aquí on entra el concepte de l’autoconsum col·lectiu, que dóna llum verda a tota la societat a poder tenir una instal·lació fotovoltaica al terrat de l’edifici on viu o compartir-lo amb altres comunitats col·locant les plaques en una rotonda o en algun espai lliure habilitat sempre i quan estigui situat a menys de 500 metres de l’habitatge. D’aquesta manera, tots aquells veïns que comparteixin l’energia, podran repartir-se les despeses.

Això, tal i com apunta el director de regulació d’Endesa, “és molt important perquè posa l’autoconsum a l’abast de molts milions de persones que no tenen cases separades i que no podrien accedir-hi d’una altra forma”. De fet, Alba recorda que la Generalitat ja va presentar davant del Tribunal Constitucional un conflicte positiu de competència contra el Reial Decret 900/2015, que prohibia que diferents consumidors poguessin constituir una xarxa interior i connectar-la a un generador, de manera que se subministressin la seva pròpia energia i la consumissin de manera col·legiada. I el TC li va donar la raó.

El problema? La normativa no regula de quina manera s'han de repartir les despeses i els consumidors que la comparteixin s'hauran de posar d'acord, cosa que, a judici d'Alba, "aporta molta flexibilitat". I no només això. De moment, l'autoconsum "és una cosa més econòmica per a les empreses que per als particulars" perquè no està a l'abast de tothom i, generalment, durant les hores de sol no hi sol haver ningú a casa i sí a les diferents companyies. "En aquests casos, estàs injectant electricitat a la xarxa en unes hores en què l'energia costa molt poc", recorda el director de regulació d'Endesa, que insisteix en el fet que, aquest, "és un mercat més àgil per a les empreses". A més, l'espai hi juga un paper essencial que fa que "les possibilitats siguin limitades perquè no hi ha terreny [a les ciutats] perquè arribi per a tothom".

Les regnes del consum

Amb la nova regulació -que és "completament homologable amb les més avançades perquè compleix amb tot"-, també entra en el terreny de joc un nou concepte: el prosumer o, dit d'una altra manera, aquell client que és al mateix temps productor i consumidor. Justament aquest canvi en la normativa dóna més marge al client, que compta, en paraules de l'investigador de la UOC, "amb més elements per participar i controlar la governança i aquí és quan es despleguen instrumentalment els elements de la indústria solidària". I no només això. També aporta "més elements de transparència i d'obertura democràtica de l'organització", entre d'altres coses.

En aquest sentit, Espelt sosté que "quan parlem d'autoconsum, sembla que parlem d'una activitat més individual, però per mi és el contrari, s'ha d'entendre com a un gest col·lectiu" i, per tant, posa de relleu que "un element imprescindible de l'autoconsum és entendre aquest compromís cap a un canvi comunitari, hi ha una necessitat d'activitat pedagògica, les persones que participen en això ho fan no perquè sigui un benefici de la persona de la comunitat, sinó per a totes".

I és que, si bé abans "el paper del consumidor estava molt separat del paper del productor", en paraules del director de regulació d'Endesa, ara "el ciutadà pot convertir-se a estones en un consumidor i a estones en un productor". Així doncs, el consumidor deixa de ser "tan passiu i previsible" com abans perquè amb l'autoconsum pot decidir si produeix l'energia, si l'agafa de la xarxa o si li vol vendre al veí, cosa que "fa que el sistema elèctric sigui més complicat perquè l'energia abans anava en la mateixa direcció i ara, depenent del temps, un poble pot ser consumidor o productor".

El capitalisme, personatge secundari

Però, que més canvia a partir d'ara? Per l'investigador de la UOC, en el model capitalista en què -encara

  • estem immersos, "hi ha una individualització que comporta que aquella persona estigui comprant un producte obviant els costos de producció que hi ha al darrere", és a dir, "hi ha una barrera opaca entre aquest producte o servei del que està gaudint i la persona que el provisiona". Amb la nova regulació -i quan aquesta possibilitat estigui a l'abast de tothom-, el capitalisme deixa de ser protagonista perquè l'autoconsum "és un element per aconseguir un preu més just tant per l'estalvi econòmic com per la justícia que se'n beneficia d'aquest consum".

    Espelt: "L'autoconsum s'ha d'entendre com a un gest col·lectiu i cal assumir el compromís cap a un canvi comunitari"



    La qüestió està en quant de temps trigarà a normalitzar-se l'autoconsum, cosa que dependrà, no només de la regulació vigent, sinó també de "les tarifes elèctriques que tenim ara perquè són una mica desastre", sosté el director de regulació d'Endesa, que afegeix que "de que es faci bé depèn que la ciutadania es compri un cotxe elèctric o no ho facin perquè, segons com s'enfoqui, costarà uns diners extra" que potser no vol pagar.

    El que està clar és que, en paraules d'Alba, "amb la nova normativa, s'anirà perdent la por i això es dinamitzarà bastant". Perquè, a més, "si el Govern posa unes tarifes ben fetes i uns impostos ben dissenyats, allò que li convé a la meva butxaca serà també el que li convé al planeta".


Publicitat