Desembre 2019
Publicitat

Conversa amb: FRANCINA ARMENGOL, PRESIDENTA DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS (i candidata del PSIB-PSOE)

Amb Marina, Guillem i Maria del Mar, joves de les Illes Balears

Bon dia, presidenta,



Com vostè sap, estam a un mitjà de comunicació jove, especialment relacionat amb l’educació, i per extensió per a tota aquella gent que també se sent jove d’esperit o que l'interessen els anhels, els problemes, les aportacions que poden oferir o preocupen en aquest sector de la població.



Fa unes setmanes hi va haver un esdeveniment molt interessant que ens va donar la idea de quin podria ser el fil d’aquesta CONVERSA. Es tracta de la REUNIÓ que el president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, i l’expresident del Govern d’Estat Units, Barack Obama, varen tenir a Sevilla. Pedro Sánchez  va manifestar, per la televisió, textualment el següent:  “varen xerrar molt de la gent jove, dels desafiaments que tenen els joves” i aquest són els temes que varen tractar: “els problemes amb la feina (l'ocupació), l’accés a l’habitatge dels joves, el seu compromís amb el canvi climàtic, el desafiament de l’educació a l’era de la digitalització…”



Si dues persones tan importants, es veuen tan poc temps  (mitja hora) i centren la seva conversa sobre els joves en aquests eixos, és que deuen ser els més importants, si li sembla bé els podríem comentar un a un, i alguns més que anirem afegint per completar el seu punt de vista al respecte.



Comencem doncs:




  • Com veu el problema de l’ocupació laboral de la gent jove de les Illes Balears? 


Quan la societat va decidir que els partits d’esquerres forméssim Govern, el primer objectiu del full de ruta va ser el rescat ciutadà: la dreta va provocar molt de patiment i dolor per culpa de decisions purament ideològiques que, suposadament, ens havíem de treure de la crisi.

 

Però la realitat va ser que les mesures de la dreta varen ser coartades per retallar drets de tot tipus, com és el cas dels laborals. Es va crear una nova classe social, la del precariat, la de gent que fa feina i segueix sense arribar a final de mes. I això és intolerable perquè afecta especialment als joves, persones que comencen a construir el seu futur des de la dificultat.


Per lluitar contra aquesta dura realitat vàrem prendre diferents mesures. Unes de caràcter general, com és el Pla de Lluita contra la Precarietat Laboral, una campanya pionera a Espanya que ha donat molts bons resultats. Només el passat estiu va millorar les condicions de feina de quasi 8.000 persones.


I pel col·lectiu de joves tenim mesures concretes com és el Pla Joves Qualificats. Quan fa uns anys vàrem posar en marxa aquest programa pioner i únic a Espanya teníem clar que havíem de donar oportunitats als joves. Érem conscients que molts havien estat anys preparant-se però que una vegada finalitzaven els estudis, el mercat laboral deia que no tenien experiència professional. La pregunta és òbvia: com volen que tinguin experiència laboral si no els hi donen l’oportunitat?


Precisament per això posàrem en marxa aquest programa. Vàrem dir que havíem de ser les institucions qui donéssim aquesta oportunitat. Al cap i a la fi, per això estam els polítics aquí. Per trobar solucions i donar resposta als problemes que tenen els ciutadans.


En aquest sentit, he de reconèixer que no va ser fàcil. En aquell moment a Espanya no existia cap programa similar en què ens poguéssim inspirar. Per tant, ens havíem d’inventar un programa totalment nou, començant de 0. 

Finalment, després de rumiar molt com ho podíem fer, a 2016 poguérem posar en marxa la primera edició de Joves Qualificats. Contractarem 300 joves i a l’any següent 730 més. Avui més de 1.000 persones amb titulació superior han estat contractades a diferents administracions.


Actualment seguim sent l'única comunitat autònoma amb un programa com aquest. Però per damunt de tot, som l’únic territori en què els joves tenen una manera de rompre aquest cercle viciós què és la falta d’experiència.

La taxa d'inserció del programa Joves Qualificats és de les més elevades de tots els programes del SOIB, un 58%, per això vam més que doblar el nombre d’usuaris.


I si continuem governant, el meu compromís és oferir un lloc de treball a l'Administració durant sis mesos a tots els joves que, un any després d’aconseguir el títol, no tinguin una ocupació en el seu camp de coneixement.


I no ens hem d’oblidar que en els darrers anys molts joves han hagut de partir per cercar-se la vida: bé perquè amb la crisi no trobaven oportunitats o bé perquè volien veure món i viure l’experiència d’estar a fora. Fruit d’aquest context, els joves de les illes d’entre 16 i 39 anys residents a l’estranger es varen xifrar en 10.000 persones des de l’any 2008.


No obstant això, passat el temps, sobretot aquells que duen més temps fora, segurament enyoren ca seva, la família, els amics... i tenen l’esperança que sorgeixi l’oportunitat de tornar. Per aquest motiu vàrem posar en marxa el Pla de Retorn.


El Govern, el SOIB i les empreses ens hem ajuntat per donar facilitats i crear oportunitats perquè els joves tornin a casa. No de qualsevol manera, sinó amb una feina assegurada perquè quan arribin tinguin la seva independència i puguin desenvolupar-se. 




  • I sobre l’accés a l’habitatge dels joves a les Illes Balears, quin és el seu punt de vista?


De la mateixa forma que els joves tenen moltes dificultats per accedir al mercat laboral, som conscient de les grans dificultats que també tenen per aconseguir que es compleixi un dret constitucional com és el dret a l’habitatge.


Per capgirar aquesta situació, teníem una dificultat afegida: l’anterior Govern de la dreta no va prendre cap mesura per impulsar una oferta d’habitatge públic.

 

Ara existeix una política d’habitatge. Ara hi ha un govern que fa feina perquè es compleixi amb un dret constitucional.


Hem obert oficines d’habitatge a totes les illes; incrementat de manera molt significativa les ajudes al lloguer, en concret, 17 milions d’euros en ajuts al lloguer durant aquest mandat. També hem aconseguit que els ajuts al lloguer arribin a Balears als inquilins que paguen fins a 900 euros perquè a la resta d’Espanya, aquests ajuts només beneficien a les persones que paguen fins a 600 euros mensuals. Aquí hem adaptat el marge per concedir ajuts a la realitat de les illes i, per tant, més gent pot accedir-hi.


A més ja tenim 1.000 habitatges que estaven buits en mans de grans tenidors per treure’ls al mercat de lloguer públic i tots els nous habitatges de protecció pública que es projecten i construeixen ho són en règim de lloguer.

Hem creat deduccions fiscals per facilitar l’accés a l’habitatge. Al cas dels joves, tenen una deducció de fins a 400 euros per al lloguer d’habitatge habitual.

 

I estem intervenint per incrementar l’oferta d’habitatges a les illes (construcció de més de 1.000 habitatges, impuls del programa Cohabita per aixecar-ne 117 més a través de cooperatives), conscients que si incrementem l’oferta d’habitatge, el seu preu acabarà baixant.


A la pròxima legislatura volem anar més enllà i controlar el preu dels habitatges de lloguer, perquè, torn a insistir, l’habitatge és un dret fonamental que no ha d’estar determinat únicament per les lleis del mercat.


I dedicats especialment als joves, posarem en marxa un pla específic amb el qual volem destinar almenys el 50% dels pisos buits dels grans tenidors a habitatge jove en règim de lloguer. Paral·lelament, dins el Pla d’Equipaments Habitacionals d’interès autonòmic impulsarem habitatges a sols qualificats com equipaments per a persones de fins a 30 anys mentre que l’IBAVI finançarà la fiança de lloguer dels menors de 30 anys amb menys de 25.000 euros de renda.




  • Des de fa un temps, hi ha molts de joves que es manifesten a favor del medi ambient i cada cop hi ha una preocupació més gran pel canvi climàtic. Què podríem comentar d’aquest aspecte?


Hi ha qui acusa les noves generacions de ser despreocupats, de no estar implicats: però s’equivoquen. Moltes de les causes que cerquen un futur millor estan liderades pels joves. Perquè malgrat les veus que neguen el canvi climàtic, el nostre futur passa per prendre mesures avui per assegurar el demà. És imprescindible.

I com a Govern tenim aquesta obligació de planificar les mesures que permetin arribar a aquest futur a on els combustibles fòssils desapareguin per poder mantenir un planeta que cada vegada pateix una pressió difícil d’assimilar.

Per aquest motiu, volem continuar els pròxims quatre anys la feina iniciada aquesta legislatura per construir un model més sostenible i solidari amb les generacions futures.

Perquè ja hem aprovat la llei contra el Canvi Climàtic, que ens converteix en un laboratori de com hem de viure i desenvolupar-nos econòmicament i socialment de cara al futur. És un paquet de mesures planificades, no immediates i plantejades de la manera menys perjudicial per a la ciutadania i que afecten l’entrada de vehicles dièsels i de benzina a partir de 2025 (en el primer cas) i de 2035 (en el segon cas), sense afectar els vehicles ja existents.

Les mesures que incorpora la llei no són aïllades, sinó que van en la línia del que estan decidint també els països de l’entorn, com és el recent cas d’Amsterdam, que limitarà els vehicles dièsel i de benzina al seu nucli urbà l'any 2030.

I per continuar aquest camí, si la societat decideix mantenir un govern d’esquerres en els pròxims quatre anys, afavorirem la inversió pública i privada de 300 milions d’euros per desenvolupar nous parcs fotovoltaics i instal·lacions d’autoconsum. A més, aprovarem mesures per incentivar el cotxe elèctric com una deducció de l’IRPF per la compra de vehicles elèctrics per part dels particulars i per la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics, tant a l’habitatge particular com a comunitats de propietaris.

I no oblidam que és fonamental l’aposta pel transport públic. Si ja hem acabat l’electrificació de la xarxa ferroviària, els pròxims quatre anys completarem la xarxa de metro amb Son Espases i Parc Bit i farem la connexió de tramvia amb l’aeroport i la resta de la badia de Palma, amb una inversió durant tota la legislatura de 200 milions d’euros.

I pels joves volem que tinguin una tarifa plana que garantirà que només pagaran una tarifa màxima per fer ús de totes les modalitats de transport públic sense límit.




  • Quant a la qüestió de l’educació, sobre la que sabem que el seu Govern ha tingut una preocupació especial, quins trets ens destacaria i com veu el futur pròxim, en aquesta era de la digitalització que ja tenim aquí.




Si abans deia que el rescat ciutadà va ser un dels primers objectius d’aquesta legislatura, retornar la pau a les aules i recuperar mitjans humans i materials per al nostre sistema educatiu va ser un altra prioritat immediata. Veníem d’una legislatura a on el sistema públic d’Educació va ser menyspreat i víctima d’una política de retallades que atacaven a la nostra principal font de futur.


Per tant, bona part dels nostres esforços es van dedicar a recuperar el que ha de ser la principal missió del nostre sistema educatiu: preparar als nins i nines, als joves, a afrontar el seu projecte vital amb garanties, preparats. I sense oblidar mai que la igualtat d’oportunitats ha d’estar sempre present. Independentment de la capacitat econòmica, el sistema públic educatiu ha d’oferir el mateix a tothom.


Pel que fa a la universitat això s’ha traduït  en el fet que hem baixat les taxes universitàries de la UIB un 10% pels estudis de grau i màsters i un 15% pels màsters professionalitzats. També hem augmentat els ajuts de desplaçament per als alumnes que estudien fora de la seva illa i no hem d’oblidar que hem introduït una desgravació fiscal per ajudar a les famílies que tenen fills estudiant fora de la seva illa.


I un fet molt important és que la universitat ha recuperat el seu lloc fonamental amb suport econòmic. Ho hem fet amb la millora del finançament de la UIB d’un 25 per cent aquesta legislatura i la inversió per estudiant un 29% o la posada en marxa de la Facultat de Medicina i el grau oficial de Direcció Hotelera.


A més, la Unió Europea ha posat a disposició de les Illes Balears  per enguany mig milió d’euros per a projectes de la línia Joventut del Programa Erasmus + i per al Cos Europeu de Solidaritat (CES).

 

I no només al nivell universitari ha estat una legislatura a on el sistema educatiu ha recuperat mitjans per desenvolupar una feina bàsica per la nostra societat.


També hem assolit altres millores:

S’ha multiplicat per quatre el que va invertir el PP la passada legislatura; hi ha 1.100 professors o l’educació de 0 a 3 anys torna a tenir mitjans econòmics i ha passat de 0 euros a 6 milions d’euros.


I el que volem la pròxima legislatura és continuar amb més inversió i més centres, en concret, crear 15 nous centres educatius públics i ampliar-ne 11 més.

 

I pel que fa al món digital, la millora dels equipaments informàtics i digitals dels centres educatius s’ha convertit en una prioritat per a la Conselleria d’Educació i Universitat. En tota la legislatura s'han invertit més de 5 milions d’euros en equipaments informàtics als centres educatius. Vull recordar que a final d’any, tots els centres de les Illes Balears tindran banda ampla ultra ràpida gràcies a un conveni entre el Govern, el Ministeri d’Educació i RED.ES. 






  • Sap que ara hi ha molts/es de joves implicats (a més d’assumptes com el que hem parlat del canvi climàtic) en temes tan importants com el FEMINISME… 




En el discurs de presa de possessió vaig citar a la filòsofa Amelia Valcárcel. Vaig dir: "som una dona feminista per pur sentit de la justícia". El feminisme és cosa de tots, necessita la implicació de tots. És una lluita per la igualtat de drets, però abans cal prendre consciència que aquesta igualtat encara no ha estat assolida. Els valors femenins tindran un paper clau en el futur, en un món global en què el diàleg i la recerca de consensos marcaran la presa de decisions. El lideratge femení destaca la col·laboració per sobre de la competició, el diàleg per sobre de la imposició.


Però la realitat és que encara hi ha masclismes quotidians flagrants i micro masclismes, que de vegades estan tan naturalitzats que ens passen per alt, com anar a un bar, demanar una cervesa i la serveixin al teu company o demanar-te per què la teva filla no porta arracades... Estem obsessionats en marcar el gènere des de petits. I això és negatiu.



A partir de l’adolescència entrem a una època de gran plasticitat, d'oportunitat, bé per assentar patrons mil·lenaris basats en el domini i la submissió o bé per donar forma a la seva antítesi, un patró més ampli, més enriquidor, que no limiti les possibilitats de nins i nines permetent superar la dualitat estereotípica de gènere, assentada en una divisió tradicional de l'espai públic (masculí) i el domèstic (femení) que reforça models negatius. Socialitzar en la igualtat a aquestes edats és vital. Des de les escoles s'han de promoure plans de coeducació, continguts transversals i accions específiques per a nois i noies per treballar i reforçar de manera diferent. Curtcircuitar el sexisme des de l'escola implica construir espais de convivència per a exercir la igualtat d'oportunitats, establir contextos interactius i d'exposició als conflictes per resoldre'ls de manera dialogada, pacífica i funcional.



I des de l’administració pública hem de fer feina per ser un exemple, per una banda, i posar recursos per tirar endavant aquestes polítiques de gènere, per l’altre. Aquest Govern és el primer que està presidit per una dona i el seu gabinet té una presència majoritària de dones. Això afavoreix que la lluita contra la discriminació de gènere sigui un objectiu transversal de totes les conselleries i s’hagin posat en marxa mesures com que els pressupostos de la Comunitat Autònoma compten amb un informe de perspectiva de gènere o que s’hagi establert la paritat en l'accés a les places dels programes públics d'ocupació i formació del SOIB. Paral·lelament, el SOIB ha posat en marxa un programa específic per a la contractació de dones aturades majors de 45 anys o aturades de llarga durada. A més, som pioners amb un programa que ofereix un lloc de feina a les dones víctimes de violències masclistes i també existeix una vigilància de publicitat sexista en les ofertes de treball, siguin del SOIB o d’aquelles publicades a espais externs.




  • Per acabar la conversa, potser vostè tingui algun tema per afegir en aquesta conversa sobre les preocupacions de la gent jove de les Illes Balears….


Ara que vivim moments intensos políticament, crec que és fonamental el paper que han de jugar els joves en la construcció d’una societat més solidària i justa. No comptar amb ells és un error que no ens podem permetre. I ho dic perquè quan vaig arribar a la presidència, em vaig trobar amb decisions perilloses.

La legislatura passada es va fer desaparèixer el Consell de la Joventut després de 27 anys d’existència. S’assegurava que era una mesura d’estalvi. No. El Consell de la Joventut costava 121.000 euros i el dèficit va seguir disparat després d’estalviar-se aquests doblers. El que molestava era que el Consell de la Joventut  era la veu de les entitats socials, que són les que ho gestionen. No volien cap veu crítica. Bé, doncs el 2016, vàrem recuperar el Consell de la Joventut. Perquè jo sí que crec en la crítica i en el diàleg. 

Si no volem que es repeteixin errors del passat, quan la dreta governava, s’ha de fer una aposta decidida per mantenir l’actual model que té clar que una societat que vulgui tenir futur ha d’impulsar un relleu generacional adequat. La crisi ens va fer molt de mal. I això no s’ha de tornar a repetir. Hem d’aconseguir que, com abans, els fills visquin millor que els pares. Està en les nostres mans aconseguir-ho. 





Gràcies per atendre'ns, salut i sort.














Publicitat