Desembre 2018
Publicitat

EDUCACIÓ I FORMACIÓ A EUROPA: LA DESIGUALTAT CONTINUA SENT UN REPTE

L’edició del 2017 del Monitor de l’educació i la formació de la Comissió Europea demostra que els sistemes educatius estatals són cada vegada més inclusius i més eficaços. Tot i així, també confirma que el nivell d’estudis que assoleixen els estudiants depèn en bona mesura del seu entorn socioeconòmic.

La Comissió Europea ajuda els estats membres a garantir que els seus sistemes educatius funcionin correctament i les dades que recull el Monitor anual de l’educació i la formació contribueixen a fer-ho possible, però l'última edició del Monitor posa de manifest que, encara que els estats membres estiguin fent progressos per aconseguir la majoria dels objectius de la UE pel que fa a la reforma i la modernització de l’educació, calen més esforços per aconseguir la igualtat d’oportunitats en aquest àmbit.

«La desigualtat continua privant massa europeus de l’oportunitat d’aprofitar al màxim les seves vides. La desigualtat també suposa una amenaça per a la cohesió social, el creixement econòmic a llarg termini i la prosperitat. A més, molt sovint els nostres sistemes educatius perpetuen la desigualtat quan no s’ocupen de les persones provinents d’entorns desfavorits o quan l’estatus social dels pares determina el nivell de formació i fa que la pobresa i l’escassetat d’oportunitats en el mercat de treball es transmetin d’una generació a l’altra. Hem de fer més per superar aquestes desigualtats. Els sistemes educatius tenen un paper important en la construcció d’una societat més justa perquè ofereixen les mateixes oportunitats a tots els ciutadans», segons el comissari europeu d’Educació, Cultura, Joventut i Esports, Tibor Navracsics.

El nivell d’estudis determina de manera molt important el nivell de progrés social. Les persones que només tenen un nivell d’educació bàsic tenen gairebé tres vegades més de probabilitats de viure en la pobresa o de caure en l’exclusió social que les que tenen estudis superiors. Les dades més recents del Monitor europeu també demostren que el 2016 només havien trobat feina el 44 % dels joves entre els 18 i els 24 anys que havien completat el primer cicle de secundària. Entre la població compresa entre els 15 i els 64 anys la taxa de desocupació també és molt més alta en el cas de qui només ha fet l’educació bàsica que en el dels qui tenen estudis superiors (un 16,6 % davant d’un 5,1 %). D’altra banda, l’estatus socioeconòmic determina els resultats dels alumnes: fins al 33,8 % dels alumnes provinents d’entorns socioeconòmics desfavorits obtenen rendiments força pobres davant del 7,6 % dels seus companys més privilegiats.

Un dels objectius de la UE de cara al 2020 és reduir al 15 % el percentatge d’alumnes de 15 anys amb un baix rendiment en lectura, matemàtiques i ciències. Tot i així, la realitat és que la UE s’està allunyant d’aquest objectiu pel que fa a les ciències, on el nombre d’alumnes amb un rendiment pobre va créixer del 16 % el 2012 al 20,6 % el 2015.

Les persones nascudes fora de la Unió són especialment vulnerables. Aquest grup de població es troba sovint exposat a molts riscos i desavantatges com ara tenir uns pares pobres o amb un nivell molt baix de competències, no parlar la llengua local a casa, tenir accés a menys recursos culturals, patir aïllats de la societat d’acollida i disposar de poques xarxes socials en el país al qual hagin immigrat. Els joves d’origen immigrat tenen més risc de fracàs escolar i d’abandonament precoç dels estudis. El 2016 el 33,9 % de les persones entre 30 i 34 anys residents a la UE, però nascudes fora tenien un nivell de competències força pobre i com a molt només havien acabat el primer cicle de secundària. En el mateix grup d’edat només el 14,8 % de les persones nascudes a la UE es trobaven en aquesta situació.

A tota la UE la inversió en educació s’ha recuperat de la crisi financera i ha augmentat lleugerament (un 1 % interanual en termes reals). Aproximadament dos terços dels estats membres han registrat un augment. Quatre països han augmentat la seva inversió en més d’un 5 %.

El 17 de novembre, a Göteborg, els dirigents de la UE debatran sobre educació i cultura en la marc de la iniciativa «Construir junts el nostres futur». La Comissió Europea hi presentarà les dades d’aquest any en matèria d’educació i formació. Els debats de Göteborg serviran per donar més visibilitat a la reforma educativa i per destacar la seva importància política.

El 25 de gener del 2018 el comissari Navracsics serà l’amfitrió de la primera cimera de la UE dedicada a l’educació, en la qual representants d’alt nivell de tots els estats membres debatran sobre la manera de fer que els sistemes educatius nacionals siguin més integradors i eficaços.

Rerefons
El Monitor de l’educació i la formació de la Comissió del 2017 és la sexta edició d’aquest informe anual, que recull l’evolució dels sistemes d’educació i formació europeu aplegant un ampli ventall de dades. Concretament, s’hi mesuren els progressos assolits per la UE pel que fa a sis objectius d’educació i formació que caldria assolir de cara al 2020: 1) el percentatge d’abandonament entre els joves de 18 a 24 anys que estudien o es formen hauria de ser inferior al 10 %; 2) el percentatge de persones entre 30 i 34 anys que hagin fet estudis superiors hauria de ser com a mínim del 40 %; 3) almenys el 95 % dels alumnes entre el 4 anys i l’edat de començar l’educació primària haurien d’estar matriculats en un centre educatiu; 4) el percentatge de joves de 15 anys amb un pobre rendiment en lectura, matemàtiques i ciències hauria de baixar del 15 %; 5) el 82 % dels titulats recents de secundària o ensenyament superior (entre 20 i 34 anys) que no continuïn estudiant o formant-se haurien de poder trobar feina; i 6) almenys un 15 % dels adults (entre els 25 i els 64 anys) haurien de poder participar en activitats d’aprenentatge formal o no formal.

El Monitor europeu analitza els principals reptes a què han de fer front els sistemes educatius europeus i presenta mesures per adaptar-los a les necessitats actuals de la societat i del mercat laboral. L’informe inclou una comparació entre països, un informe exhaustiu sobre cadascun dels vint-i-vuit estats membres i unhttp://ec.europa.eu/education/policy/strategic-framework/et-monitor_en" style="font: normal normal normal 11px/normal Verdana; background-color: transparent; color: rgb(51, 51, 51); font-weight: bold; text-decoration: none; "> web amb informació i dades addicionals. El pla d’inversions per a Europa, el programa Erasmus+, els fons estructurals i d’inversió europeus, la iniciativa d’ocupació juvenil, el cos europeu de solidaritat, el programa Horitzó 2020 i l’Institut europeu d’innovació i tecnologia contribueixen a fomentar les inversions i a donar suport a les prioritats polítiques en l’àmbit de l’educació.
 


 

Publicitat