Desembre 2019
Publicitat

EL LLENGUATGE POT AJUDAR A FER-NOS SENTIR MÉS FELIÇOS

Per Núria Bigas (UOC)/E.H./A.T.

Segons el darrer informe mundial sobre la felicitat, el World Happiness Report 2018, Finlàndia és el país més feliç del món. En aquesta llista, l’Estat espanyol se situa en la 36a. posició. L’estudi recull diferents indicadors per a «explicar» la felicitat: la renda per càpita, la llibertat per a poder triar un estil de vida, la generositat o les percepcions de la corrupció, etc. La recepta de la felicitat és i ha estat un dels grans misteris de la humanitat. Més enllà de l’esperança de vida o el sistema sanitari, alguns experts consideren que «el secret de la felicitat resideix en la capacitat que tenim d’expressar-la en paraules o, dit d’una altra manera, en l’habilitat per a donar sentit a les emocions per mitjà del llenguatge», explica Amàlia Creus, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Amb motiu del Dia Internacional de la Felicitat (el passat 20 de març), experts de la UOC analitzaven des de la sociologia, la comunicació i la neurociència si el llenguatge pot ajudar a fer-nos sentir més feliços.

 

«La parla serveix per a expressar la nostra experiència de vida, les paraules que fem servir donen forma al que pensem, sentim i al contingut del que vivim», explica Francesc Núñez, sociòleg i professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. «Els humans tenen l’habilitat de poder compartir les emocions per mitjà del llenguatge i experimentar-ne una gran diversitat», afegeix Creus. Un estudi de la Universitat de Califòrnia a Berkeley assegura que hi ha 27 categories emocionals, lluny de les 6-8 que diferents escoles de la psicologia fins ara havien afirmat que hi havia. «Actualment es parla de moltes emocions, perquè aquesta combinació és la interpretació que fa el cervell del que és el sentiment. Tanmateix, hi ha múltiples factors que hi intervenen, no solament la part de la resposta, sinó també la part social i del context cultural, i aquí les combinacions són molt variades», afirma Diego Redolar, neurocientífic i professor de Salut de la UOC. 

 

La granularitat emocional, clau per a la felicitat

Alguns experts afirmen que la capacitat per a traduir en paraules experiències emocionals pot ser positiva i generar beneficis personals. Saber diferenciar i anomenar amb precisió el que sentim en un moment determinat, detallar-ho i matisar-ho més enllà de les emocions bàsiques (bé-malament, trist-feliç, nerviós-tranquil, etc.) és el que es coneix com a granularitat emocional. «Per a una persona amb una granularitat alta no és igual sentir-se fastiguejat que enfadat, indignat o nerviós, és capaç de matisar les seves emocions», exemplifica Creus. «Si les paraules s’empobreixen, s’empobreix l’experiència del món, i en reduir les paraules per a definir i matisar la felicitat també es redueix el que diuen viure com a “felicitat”», explica Núñez, sociòleg de les emocions.

«La granularitat emocional ajuda el nostre cervell a generar emocions més específiques i dosificades, cosa que resulta en una reacció més adaptada a una situació i a la resposta emocional que ens provoca», afirma Creus. Així, doncs, amb menys granularitat l’individu aconsegueix menys adaptació emocional. «Tenir un llenguatge menys ric per a etiquetar les emocions farà que la percepció subjectiva de l’individu sigui molt diferent de la d’una altra persona que té un ús del llenguatge molt més ric amb relació a l’etiquetatge i la identificació de les emocions», afirma Redolar.

 

Ampliar el vocabulari ens pot fer més feliços

«La granularitat emocional s’ha utilitzat com una eina terapèutica per a millorar la capacitat de regulació emocional», explica Creus. El projecte Positive Lexicography recull una col·lecció de paraules de diferents idiomes dedicada a descriure sentiments positius des de diferents òptiques culturals. En total s’hi incorporen paraules provinents de 132 llengües del món que són «intraduïbles» i que són relacionades amb el benestar i les bones sensacions. Per al català hi apareixen seny i enraonar, i per a l’espanyol, empalagar, fiesta, estrenar o gula, entre altres. Per a Núñez, depèn de la riquesa del llenguatge, de la nostra conversa i dels nostres interlocutors que la felicitat tingui una dimensió o una altra, sigui més rica o menys. 

«El llenguatge ens permet tenir nous sentiments, més intensos i refinats, i en parlar-ne, els transformem i modulem», explica el sociòleg, que afegeix que «el dibuix que fem de la felicitat, el que en diem i com en parlem, condiciona completament el que fem per a aconseguir-la o el que diem que sentim quan pensem que la tenim», conclou.

          

Publicitat