Desembre 2018
Publicitat

EL PATRIMONI FERROVIARI DE PALMA

Les restes del tren més enllà de l'Estació de Sóller i la plaça Espanya

Per Albert Gómez i Herrera


La insularitat de Mallorca, molt sovint, ha sigut un handicap que ha dificultat en molts sectors el seu desenvolupament social i econòmic. Entre aquests factors, un dels majors problemes que tingué fou les comunicacions terrestres dins de l'illa.

Ja l'arxiduc Lluis Salvador, en el seu Die Balearen remarcava que a pesar de la bellesa que tenen les illes, les comunicacions eren pèssimes, amb carreteres en molt males condicions i el desplaçament entre diferents localitats podria ser bastant dificultós.

Com a moltes illes arreu del món, el transport marítim era el principal sustentador de mercaderies que l'illa no podia produir per ella mateixa i les connexions amb els ports peninsulars era una constant en els diferents ports mallorquins, que s'esforçaven per satisfer les necessitats dels illencs i transportar les matèries primeres d'arreu de la península i Europa.

La invenció de la màquina de vapor i la seva col·locació a sobre d'un vagó que abans era arrossegat per bestiar i ara podia fer-se mecànicament, revolucionaria el món dels transports, tant de persones com de mercaderies, podent transportar d'una manera molt més rapida, més volum de pes i a molta més distància, que revolucionaria de forma extraordinària el món conegut fins al moment.

Aquesta innovació arribaria a les illes en la segona meitat del segle XIX, portant també tots els avanços que amb el ferrocarril anava unit. Però també duria els problemes que en molts llocs d'Espanya s'estava observant, on s’instal·lava el traçat i qui finançava el projecte dels ferrocarrils balears.

Palma es trobava cercada per una murada defensiva que restava en peus i donava molts maldecaps als constructors per instal·lar l'estació central en el lloc més cèntric possible. A més, el possible sobrecost que suposaria enderrocar la murada, era un problema afegit als elevats costos que suposava instal·lar el tren a Palma.

Després de moltes propostes i deliberacions, el millor lloc per instal·lar la futura estació fou l'esplanada que hi havia enfront de la Porta Pintada. En aquesta ubicació, a no molta distància del centre i amb unes connexions molt favorables, s’instal·laria el punt zero dels ferrocarrils de Mallorca.

Després de la instal·lació del primer tram ferroviari entre Palma i Inca en 1875, l'expansió de la línia fèrria fou immediata. La necessitat de connectar diferents pobles, unit a la gran demanda de peticions de municipis per tenir aquella meravella del transport modern, fou multitudinària, provocant un èxtasi en diferents localitats per connectar-se amb Ciutat mitjançant el tren.

Avui en dia, després que moltes línies ferroviàries quedaren en desús i la ciutat tingués el seu natural creixement, l'antic traçat fou absorbit pels nous barris com una heura, obligant a qui recordi el traçat ferroviari, a fer un esforç per reconèixer-lo a la Palma actual.

Els barris de Son Fortesa i Es Hostalets, són dos barris íntimament units al ferrocarril de Palma. Avui en dia, si és fixem en la fisonomia dels barris, és fàcilment comprovable per on transcorrien les línies del tren cap a altres municipis de l'illa.

El carrer Jacint Verdaguer recorda als majors que baix del seu asfalt estaven construïdes les línies de tren que sortien des de Palma cap a les localitats de l'est de l'illa. El seu traçat, deixant a la seva espatlla el reconstruït pont del Parc de les Estacions, descriu una recta que cerca l'actual Via Cintura. Però en el seu camí, ens deixa un petit parc, de forma triangular, que a temps passat era la corba que feia el tren quan ja prenia direcció cap a l'est, deixant Palma a la seva dreta. L'actual carrer Prevere Rafael Barrera, un carrer que descriu una paràbola en mig d'un traçat hipodàmic, és l'herència directa d´aquell antic traçat que feia el ferrocarril.

Per altra part i com succeïa en moltes illes, la porta d'entrada i de sortida de totes les mercaderies era pel port i per aquest motiu, era imprescindible que el port i l'estació ferroviària estigueren connectades. Per aquest motiu, en 1877, tan sols dos anys després que finalitzaren les obres de l'estació, es construí una línia fins al port.

Cada any, l'increment del volum de mercaderies i el creixement natural de la ciutat, obliga a redissenyar un nou traçat. En 1922, Eusebi Estada, que també dissenyaria la línia Palma-Santanyí, dissenyaria un traçat provisional que creuaria la ciutat per l'antic curs del torrent de Sa Riera, que finalment seria el definitiu.

D'aquesta forma, el tram des de l'estació de Palma fins al port, que travessaria la ciutat per un túnel subterrani, fou inaugurat el 5 de febrer de 1931. La locomotora “Espanya”, arrossegaria des del port fins a l'estació de Palma, un vagó amb més de vint persones que posarien a prova el túnel (imatge). El túnel comptava amb una distància de poc més de dos quilòmetres i tenia la seva terminal marítima enfront de l'actual esplanada del Parc de la Mar, que s'aprofità el material extret durant les obres per guanyar al mar l'espai necessari per construir l'ampliació de l´estació marítima.

Gràcies a aquesta ampliació de línies, el conjunt de trams ferroviàries en el port de Palma arribaria a tenir una extensió de quasi quatre quilòmetres de llarg de vies, juntament amb les que existien en el port del Moll de la Riba.

Malauradament, l'impuls automobilístic i l'increment cada cop més gran de mercaderies transportades amb camions, fou un dur competidor per aquesta línia, que a poc a poc anava perdent el combat amb aquest tipus de transports de mercaderies terrestres. La línia mai fou rendible econòmicament, i en 1964, juntament amb altres línies de Mallorca, fou clausurada pel projecte de sanejament de línies ferroviàries deficitàries de l'estat.

Actualment, el traçat està clausurat i incomplet, donat que s'aprofitaren diferents trams per construir pàrquings en Palma. Però encara resten records del seu pas per la ciutat, com el tram ferroviari de via secundària que hi ha en el Moll de la Riba o l'entrada al túnel des del port en la murada, enfront del Parc de la Mar, que recorda als palmesans, el temps passat que era costum sentir el xiulet del vapor del tren. 


Publicitat