Desembre 2018
Publicitat

EL VOLTOR NEGRE, UNA "JOIA DE MALLORCA" SALVADA DE L'EXTINCIÓ

Ara que fa poc que ha passat el Dia Mundial dels Voltors, aprofitarem per donar a conèixer algunes coses més sobre el voltor negre (Aegypius monachus) "UNA JOIA DE MALLORCA", com escrivia fa uns anys la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (BVCF). La Conselleria de Medi Ambient s'ha adherit enguany especialment en aquest Dia Mundial amb la publicació d'una infografia "pensant i amb la voluntat d'implicar al públic juvenil en el coneixement i la conservació del voltor negre"


Aquest voltor mallorquí és l'habitant més emblemàtic de la muntanya de la nostra illa i fa unes dècades era quasi extingit. Però gràcies als esforços de molta gent, a través dels programes de recuperació de l'espècie es va anant incrementant d'uns 20 exemplars a principis dels anys vuitanta als més de 200 que trobam avui, quan les institucions parlen d'una "xifra més que satisfactòria" i podem dir que la recuperació d'aquesta au ha sigut un èxit.


LA BIOLOGIA DEL VOLTOR

El voltor negre és el rapinyaire més gran d'Europa, és bastant diferent del voltor comú; pot arribar als 110 cm de llargària, 296 cm d'envergadura i uns 8 quilos de pes. Arriba a la maduresa reproductora en tenir 4 anys i en pot arribar a viure més de 40. Les seves ales són més uniformement àmplies, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca. Cria en petites colònies disperses, en grans nius de branques sobre arbres. S'alimenta de carronya i pot foradar pell i tendons amb el seu bec poderós.

Una vegada la parella s'ha format, és estable. La femella pon un sol ou per any, que és incubat pels dos sexes, i també col·laboren a la cura del poll, el qual passa uns quatre mesos al niu. La reproducció (zel, incubació i atencions al jove), dura del gener fins al setembre.

S'alimenta exclusivament d'animals morts, netejant així el camp de carnasses. A la natura, no té depredadors, cosa que el situa al cim de les cadenes tròfiques.

Al contrari d'altres grans rapinyaires (que nidifiquen a coves o repeus de penyals) el voltor construeix grans nius a la copa dels arbres. A Mallorca sol utilitzar per això els pins dels penyals marins, justament en els jocs de més tranquil·litat.

El voltor negre és molt sensible a la presència humana. La proximitat excessiva de l'home pot provocar que abandoni els nius o tingui greus problemes per alimentar-se. És molt solitari, tot i que es reuneix amb altres individus en petits grups per menjar. Vola a gran altura, fins a 110 metres, aprofitant els corrents d'aire.



EL VOLTOR NEGRE A LA SERRA DE TRAMUNTANA


Una de les grans riqueses que ofereix la Serra de Tramuntana de Mallorca, des del punt de vista biològic, és la conservació de certes espècies animals que s'han convertit en emblemàtiques, aquest és el cas del voltor negre com una espècie protegida sobre la qual s'han desenvolupat programes de recuperació i protecció per part del Govern de les Illes Balears i de diverses associacions de protecció de la natura.

La Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (BVCF) fou creada el 1986 a Holanda. La seva seu a Espanya és a Mallorca, a la finca de Son Pons, al terme municipal de Campanet. Des de l'any 1986 aquesta fundació desenvolupa diferents programes de conservació del voltor negre (Aegypius monachus) en estreta col·laboració amb el Govern de les Illes Balears, altres associacions ecologistes, agents locals, diversos voluntaris i el suport de la Unió Europea. Entre les mesures duites a terme destaquen les actuacions per disminuir les amenaces que pateixen els voltors, la custòdia i protecció dels seus territoris, activitats d'educació ambiental, així com un programa de cria en captivitat o projectes d'alliberament d'animals per a la reintroducció o reforçament de les poblacions de voltors a tot Europa.

Les activitats de la BVCF a Mallorca varen començar l'any 1986 amb un programa de conservació del voltor negre a l'illa i un programa de cria en captivitat, per tal de reintroduir nous individus dins les colònies de voltors ja existents. Els anys noranta varen completar les seves actuacions inicials amb un programa per erradicar l'ús de verí il·legal a Mallorca, un dels grans perills del voltor quan s'alimenta d'animals enverinats. Darrerament, la seva feina és més global, ja que la conservació del voltor va unida al manteniment d'una activitat agrícola sostenible. Aquest problema, el de l'abandonament per part dels pagesos de la Serra dels antics usos agrícoles i ramaders, és una de les amenaces més consistents per al voltor negre i, en general, per a la biodiversitat a la Serra.



UN POC DE BIBLIOGRAFIA

Sobre el voltor negre hi ha una interessant bibliografia científica, en bona part en forma d'articles publicats a diferents revistes especialitzades o d'informes interns dels diversos organismes i institucions implicats en la conservació d'aquesta espècie. 

Sobre el voltor negre, cal destacar, pel fet de tractar-se d'un article pioner, el text de J. Mayol, "Contribución al conocimiento del buitre negro, Aegyptus monachus, en Mallorca", publicat el 1977 al Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares. Articles molt més recents són el text d'Evelyn Tewes, "El programa de conservació del voltor negre, Aegyptus Monachus, a Mallorca", publicat a l'Anuari Ornitològic de les Balears l'any 2002 (p. 59-69) o l'informe de J.J. Sánchez "Impacto del uso ilegal de veneno en Baleares y acciones en marcha para su control", presentat a les III Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears (2001).


Publicitat