Desembre 2018
Publicitat

ESFERA PÚBLICA I SOCIETAT EN XARXA: EL NOU SUBJECTE POLÍTIC

Tesi doctoral de Pedro Macías que té com tema central els canvis que ha produït en la política i l’esfera pública la revolució digital

Per A.T./E.H.


No hi ha dubte que la revolució que vivim en la comunicació digital està canviant cada cop més el món, en les relacions culturals, econòmiques, polítiques, etcètera. D’aquesta manera Pedro Macias vol contestar en la seva investigació quines són aquestes transformacions que la societat en xarxa produeix sobre l’esfera publica i sobre les formes de pensament i reflexió de l’actuació política.

Aquesta tesi doctoral presentada pel departament: Psicologia/Filosofia i Treball de la Universitat de les Illes Balears i dirigida per Joaquim Valdivieso, dins el programa de doctorat: Cognició i Evolució Humana té com a referència la teoria de l’acció comunicativa i de la democràcia deliberativa del conegut filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas. També és deutor de la teoria de l’espanyol Manuel Castells, sociòleg, economista i professor universitari en la Universitat de Califòrnia en Berkeley, sobre la societat en xarxa i sobre diverses idees d’autors relacionats amb la teoria crítica de l’economia política.

Tres nous conceptes o realitats es proposen en aquesta investigació: l’homo media, com un nou tipus de subjecte cultural; el ciberneoliberalisme, com una nova concepció econòmica que afavoreix especialment els grans oligopolis tecnològics;  i la irrupció d’un nou subjecte polític, que constitueix un nou tipus de públic. Aquest nou subjecte que es detecta a la investigació s’implica activament en la construcció i el control de la democràcia i ho fa mitjançant un discurs que pretén ser reflexiu, racional i ètic. Una de les conseqüències que té aquest fet és que hi ha més oportunitats per observar i controlar el poder tradicional.

Per últim, en la investigació es posa atenció sobre les oportunitats i els riscs que comporta Internet. Si, per una banda, considera que pot contribuir a millorar la qualitat de la democràcia i al desenvolupament d’un nou tipus d’identitat ciutadana, observa, per una altra, que també pot ajudar a incrementar el control sobre la ciutadania per part del poder polític i econòmic i promoure l’individualisme. D’aquesta manera, reivindica la necessitat de promoure amb més força les cultures política i cívica entre la ciutadania, i un ús més democràtic de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Publicitat