Desembre 2018
Publicitat

LA MANIPULACIÓ DE LES MENTS (I) Opinió

Per Guillem Soler 

Vivim uns moments terribles de lluita entre els poderosos per fer seu el control de les nostres ments. Els poderosos (ometrem els noms, no fos cosa que tanquessin aquesta humil revista digital, vegeu l’exemple de Julian Assange o dels russos) històricament han sabut que controlar l’actitud mental de les masses (amb les religions, amb les creences, amb les dinasties…) era l’arma més forta per conservar i eternitzar el seu poder. Amagar la veritat al poble ja era un axioma que sortia en els tractats romans de política (demaneu-li als professors d’Història, ja veureu que ve d’enrere), o com deia el famós ministre de propaganda nazi Joseph Goebbels: “una mentida repetida moltes vegades acaba essent una veritat”.

Ens interessa parlar del present, i de les noves armes, de com des de la ment més obtusa a la més oberta, han estat els darrers anys segrestades per poquíssimes persones que són les que hi han manejat i manegen al seu interès el fil dels esdeveniments. Un exèrcit de mediocres, ments buides o interessades ha estat l’executora d’aquesta voluntat de control.Un petit exemple d’una pel·lícula This Is America (1977), explicava innocentment (o no?) la facilitat amb la qual els mitjans audiovisuals podien manipular les informacions. L’escena és així: primer et mostren un paisatge idí·lic en un riu preciós i un ós amb bona planta està intentant agafar un salmó, tot això amb musiqueta de panoràmica color rosa. De sobte la imatge s’atura, el narrador te diu que aquesta imatge que et té tan ben assegut a la teva cadira del cinema, tan tranquil, és en realitat una escena d’híper violència… Canvia la música de cop per una terrorífica i ja l’ós no sembla tant simpàtic i et fitxes amb la lluita del pobre salmó que es dessagna a mossegades i perds de vista el paisatge i acabes acollonit a la butaca. Un magnífic exemple de la senzillesa amb la qual els mitjans audiovisuals ens poden fer creure, si volen, que el negre és blanc o el blanc és negre, sempre a favor de la butxaca del seu Amo (en majúscules).

Fixeu-vos, si una imatge tan senzilla pot revertir la impressió d’una persona que no aconseguiran els complexes i estudiats mitjans que es manegen avui en dia.Només un concepte actual, per no allargar una temàtica que requeriria un tractat: LA CRISI. Amb aquesta excusa, curiosament els poderosos ho són més que abans i les masses estan més alineades. Mentre les grans multinacionals s’inflen i s’inflen, la gent (del que diuen classe mitjana per avall)  cada vegada té menys drets, menys possessions, menys diners… I encara no han explicat clarament, ni ho sabrem fins d’aquí a 50 anys, qui i perquè ha provocat aquesta situació, ni quina és la realitat. 

Abans d’acabar aquesta primera part, m’agradaria recomanar-vos sobretot als estudiants de lletres, o a tots en general, un cicle documental del cineasta americà Oliver Stone sobre La història no contada dels Estats Units, hi ha coses tan interessants com que les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki se les haguessin pogut estalviar doncs ja estava la guerra cuita, però s’havia de demostrar al món qui comandava. També contempla com la Història del segle XX es condiciona a la indústria armamentística, la del petroli, la farmacèutica, la constructora… Afegiu un parell de taurons més de les noves tecnologies, l’enginyeria financera (Wall Street i llocs similars) i ja sabeu qui comanda i al servei de qui estan els titelles.    

Publicitat