Novembre 2020
Publicitat
../ad-71/

LA RECUPERACIÓ D'UN BOSC MARÍ DE POSIDÒNIA A LA BADIA DE POLLENÇA: BONS RESULTATS D'UN PROJECTE PIONER A ESCALA MUNDIAL

Es tracta del projecte Bosc Marí iniciat en 2018 per Xarxa Elèctrica d'Espanya amb la col·laboració de la conselleria de Medi Ambient i Territori, l'IMEDEA i l'aeròdrom militar de Pollença.

Per E.H./A.T./C.M.T.

Iniciat fa uns dos anys per a la recuperació de dues hectàrees de prada degradada de posidònia en la Punta de l’Avançada, en la badia de Pollença, els resultats del projecte confirmen una supervivència de la posidònia plantada superior al 90%. Tot un èxit.
  
Aquests resultats varen ser presentats fa uns dies pel conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, acompanyat pel delegat de Xarxa Elèctrica en les Illes Balears, Eduardo Maynau; el coronel cap de l'aeròdrom militar de Pollença, Carlos Pérez Salguero; i el director de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA), Jorge Terrados.

Amb un pressupost de mig milió d'euros, aquesta iniciativa ha consistit en la plantació de 12.800 fragments de posidònia mitjançant una tècnica innovadora que inclou les fases de recol·lecció de feixos procedents de la fragmentació natural per la dinàmica marina, la preparació dels exemplars, el plantat efectuat per bussejadors mitjançant l'ancoratge de cada fragment de rizoma en el fons marí i, finalment, el posterior monitoratge i seguiment.

Es tracta de la primera plantació d'un bosc submarí d'aquestes dimensions en el Mediterrani, una aposta de futur per a la recuperació i conservació d'una espècie de vital importància en la preservació dels ecosistemes marins del Mediterrani i en la lluita contra el canvi climàtic, en ser un magatzem de carboni orgànic.

L'avaluació global efectuada aporta dades extraordinàriament positives. En primer lloc, l'elevat nivell de supervivència, superior al 90%, percentatge que s'estén a totes les unitats plantades en la superfície restaurada i que constata que la generalitat dels fragments de rizoma plantats ha arrelat.

Malgrat que parteix dels fragments, van experimentar una “simplificació morfològica”, és a dir, una pèrdua de part dels seus feixos foliares dins del procés d'adaptació a les noves condicions, els exemplars expliquen de forma general amb un òptim sistema d'arrels després de la seva plantació, afavorit pel procediment d'ancoratge individual que ha contribuït clarament a la solidesa del seu establiment. “Els excel·lents resultats de supervivència obtinguts fins avui indiquen que tant l'elecció de l'emplaçament com la tècnica utilitzada han estat correctes”, indica Jorge Terrados, investigador de l'IMEDEA, i prova d'això és que la plantació va superar sense danys els efectes del temporal Glòria del passat mes de gener, que sí va afectar les prades de Posidònia oceanica del nord i est de l'illa de Mallorca.

El seguiment del projecte s'estendrà més enllà de la finalització de la plantació. “Xarxa Elèctrica vol donar continuïtat al projecte, tant al referit a actuacions en la plantació com en tot el que es relaciona amb la difusió científica, ambiental i educativa” destaca Eduardo Maynau, delegat de Xarxa Elèctrica a Balears, i afegeix que “se seguirà avaluant la supervivència i el creixement dels exemplars, així com la recuperació de l'ecosistema marí associat a la prada de posidònia restaurada. La previsió és procedir a avaluacions periòdiques al llarg dels pròxims anys i després espaiar el seguiment d'acord amb el lent creixement de les prades de l'espècie. Aquesta continuïtat també està garantida quant al desenvolupament d'accions com el manteniment de la logística de la plantació o la substitució de materials”.

Per la seva banda, el conseller Miquel Mir va agrair als participants l'enorme esforç que ha suposat l'execució del projecte que, segons va assegurar, confirma, junt amb altres iniciatives del Govern com el servei de vigilància i protecció de la posidònia, que "les Illes Balears són la referència mundial en matèria de conservació de la posidònia”.

L'objectiu del Bosc Marí de Xarxa Elèctrica és també el de constituir-se com un laboratori viu obert a la comunitat científica. Així, l'estandardització del procediment emprat, que inclou les tècniques de monitoratge, els codis de traçabilitat i la divisió en quadrícules de la superfície restaurada, s'ha convertit en una referència per ser replicada en el cas d'altres espècies.

Així mateix, la participació d'estudiants de la UIB i d'altres universitats en diversos treballs i avaluacions relacionats amb el projecte obre pas a estudis associats sobre l'evolució de l'epifauna, la fisiologia de les plantacions o sobre la captació de nutrients.

El projecte de recuperació i conservació de les prades de posidònia també aconsegueix l'àmbit de l'educació ambiental, com ho mostra el programa “La Posidònia a l’Aula”, desenvolupat per l'IMEDEA, que està present en centres educatius de primària i secundària de Mallorca.

Publicitat