Desembre 2018
Publicitat

LA TRACTA DE PERSONES EN EL DRET INTERNACIONAL: UNA ANÀLISI DES DE LA PERSPECTIVA DE LA PROTECCIÓ DE LES VÍCTIMES

La tesi doctoral de Valentina Milano va ser publicada a finals de maig d’enguany i defensada a la Universitat de les Illes Balears. La nova doctora és una especialista en dret internacional i s'ha centrat especialment en la recerca de la normativa internacional relativa a la tracta d'éssers humans, els refugiats, la discriminació racial i de gènere, l'accés a la justícia, l'enfocament de drets humans en la cooperació al desenvolupament, i els drets humans i la bioètica.

En la temàtica de la tesi doctoral de Valentina Milano ens trobem davant un problema social molt important i, així com ella considera “és essencial sensibilitzar als joves al respecte, sobretot perquè la demanda de serveis sexuals de pagament és el factor que més determina aquesta forma contemporània d'esclavitud. En efecte, les víctimes de tracta a Europa són en un 80% dones i nenes (un 20%) que, sota l'engany, acaben esclavitzades a la prostitució en condicions de violència extrema”.  Va escriure la tesi en anglès i el títol és: The human rights-based approach to human trafficking in international law: an analysis from a victim protection perspective.

 Com a comentari previ, l’actual doctora ens adverteix dels matisos en la traducció perquè “el terme exacte no és el “tràfic” de persones sinó la “tracta” de persones: són dues coses diferents i la meva tesi aborda el tema de la tracta, és a dir la captació i el trasllat d'una persona per a la seva posterior explotació (el tràfic implica un trasllat sense explotació posterior, és a dir, per exemple, un trasllat en pastera i ja està)”.

Aclarit aquest punt, aquest és el resum que la doctora Valentina Milano ens fa de la seva tesi: “El dret internacional ha abordat tradicionalment la tracta de persones amb estratègies de tipus penal i de control migratori centrades exclusivament en la criminalització i el càstig, sense abordar els aspectes relacionats amb la protecció de les seves víctimes. Constatant fins a quin punt aquest enfocament limitat ha demostrat ser ineficaç i fins i tot contraproduent, part de la comunitat internacional ha emprès en els últims anys un viratge cap a un altre enfocament per abordar la tracta d'éssers humans: l'enfocament basat en els drets humans.

En aquest estudi, emprenem una anàlisi en profunditat d'aquest concepte, dirigit a abordar la falta de claredat que preval al voltant del significat i abast exacte d'aquest enfocament aplicat a la tracta i la seva complexitat com una eina que té el potencial de canviar la forma en què la comunitat internacional aborda aquest fenomen.

A la primera part d'aquest estudi, examinem els elements constitutius de l'enfocament basat en els drets humans elaborat inicialment per les Nacions Unides en el context de la cooperació per al desenvolupament, per a després examinar com s'ha desenvolupat aquest enfocament en el dret internacional sobre la tracta tant en l'àmbit universal com en el regional. Sobre aquesta base, hem arribat a conclusions sobre els fonaments teòrics de l'enfocament basat en els drets humans en matèria de tracta i proposem una sistematització dels seus elements constitutius i dels principals requisits que es deriven de cada un d'ells.

A la segona part d'aquest estudi, ens centrem a analitzar en detall en quina mesura aquest enfocament s'ha incorporat adequadament en el dret internacional sobre tracta pel que fa als principals aspectes de la protecció de les seves víctimes
  • la identificació, la protecció i assistència, el dret a quedar-se en el país de destinació i la repatriació -, centrant-nos en l'examen tant dels instruments que declaren assumir aquest enfocament com dels pronunciaments dels organismes internacionals de supervisió i judicials pertinents. L'estudi conclou, entre altres coses, que aquest enfocament amplia significativament l'abast de les obligacions dels Estats en relació amb la protecció de les víctimes del tràfic no només en termes de normes substantives de drets humans, sinó també en relació amb els requisits que estableix en termes de procés. Es destaca el potencial dels principis de participació i rendició de comptes com a aspectes transversals clau d'aquest enfocament. No obstant això, l'estudi també demostra que fins i tot en els instruments més avançats en matèria de tracta de persones, la incorporació d'aquest enfocament és encara insuficient en relació amb un nombre significatiu d'aspectes, de manera que la protecció de les víctimes no queda garantida.
 
Finalment, l'estudi conclou que aquest enfocament promou una major coherència en la resposta del dret internacional general a aquest fenomen des de la perspectiva de la interacció entre diferents sistemes de dret internacional, y especialment entre el dret internacional dels drets humans y el dret penal internacional. D’aquesta manera, els drets humans s’ integren a la resposta penal, posant la protecció dels drets de les víctimes de tracta al seu centre”.

Aquest és el llistat de publicacions rellevants que Valentina Milano vol destacar pel tema de la seva tesi:

V. Milano, “Protección de las víctimas de trata con fines de explotación sexual: Estándares internacionales en materia de enfoque de derechos humanos y retos relativos a su aplicación en España”, Revista Electrónica de Estudios Internacionales, vol. 32, 2016, pp. 1-54.

V. Milano, “The European Court of Human Rights’ Case Law on Human Trafficking in Light of L.E. v. Greece: a Disturbing Setback?”, Human Rights Law Review, vol. 17(4), 2017, pp. 701-727.

V. Milano, “Uncovering labour exploitation: lights and shadows of the latest European Court of Human Rights’ case law on human trafficking”, Spanish Yearbook of International Law, vol. 21, 2017, pp. 83-117.

V. Milano, “The International Law of Human Trafficking: At the Forefront of the Convergence between Transnational Criminal Law and International Human Rights Law?”, in P. De Hert, S. Smis and M. Holvoet, Convergences and Divergences between International Human Rights Law, International Criminal Law and International Humanitarian Law, Intersentia (to be published in May 2018).

A més de doctora, Valentina Milano és Llicenciada en Dret per la Universitat de Pavía (Itàlia), màster en Dret públic internacional i europeu per la Universitat de Paris XI (França). També va realitzar un curs d'especialització en dret internacional humanitari del CICR (Suïssa).

La seva activitat professional s'ha desenvolupat principalment com a jurista especialista en dret internacional i drets humans en l'ONU: en la UNESCO (Paris, 2000-2001), l'OMS (Ginebra, 2002-2004) i l'Alt Comissionat per als Drets Humans (Ginebra, 2004-2010). En aquest context, ha realitzat treballs de recerca i missions d'indagació en el terreny (Àfrica, Àsia, Amèrica llatina), i ha participat en conferències i congressos. Des de 2011 ha impartit tallers i pronunciades conferències sobre drets humans i dret internacional en diverses Comunitats autònomes a Espanya, així com cursos en la UIB. Des de 2013 és professora ajudant en la UIB a l'àrea de dret internacional públic.
Publicitat