Desembre 2018
Publicitat

MOR PERE A. SERRA, UN DELS "HOMENOTS" MÉS INFLUENTS DE LES ILLES BALEARS DELS DARRERS 40 ANYS

Dedicat a la seva memòria, reproduïm una interessant entrevista que li varen fer tres joves periodistes a la revista L'Hiperbòlic a principis de l'any 2010.

Per A.M.E.R./G.M.P.F/M.A.S./E.H. Fotografia: J.M.


Pere A. Serra té reservat un lloc privilegiat als llibres d'història de les Illes Balears del darrer terç del segle XX i primer del XXI. Periodista, editor i promotor cultural, entre altres activitats, té  tots els mèrits i medalles imaginables per la seva trajectòria (la creació de multitud de mitjans de comunicació, la Gran Enciclopèdia de Mallorca, entre altres, les seves aportacions a l'àmbit de les Belles Arts, etcètera). Un "Homenot", segons la definició de Josep Pla, és "un tipus singular, insòlit, una persona que s'ha significat, en qualsevol activitat, d'una manera remarcable".

Va néixer a Sóller el 1928 i ha esdevingut una figura clau, no només en el món de la comunicació de les Illes, sinó també en altres àmbits de la vida mallorquina. Reconegut emprenedor, és propietari del Grup Serra, que edita el diari més venut de les Balears, Última Hora, i l’únic diari en català, Diari de Balears. Amant de l’art, té una de les col·leccions privades més importants, i un retrat seu fet per Miró. Per la finca de Ses Tanques, la seva residència a Sóller, han passat personatges com els reis d'Espanya, Claudia Schiffer o Catherine Zeta-Jones.  És un dels pocs que pot dir que ha entrevistat Errol Flynn o Winston Churchill i que ha conversat amb Camilo José Cela, Mario Vargas Llosa, Brigitte Bardot, Rigoberta Menchú o Eduardo Chillida.




PREGUNTA: Perquè escollí vostè la professió de periodista?

RESPOSTA: En primer lloc per qüestions familiars, ja que el meu pare va escriure sempre a diaris com a col·laborador. A més, el meu avi era metge i tenia entre els seus pacients a persones com Rossinyol i aquest ambient d'intel·lectualisme va fer que ja des de ben petit sentís atracció pel món de la literatura.

PREGUNTA: Quin és el millor record que té vostè de la seva etapa com a redactor?

RESPOSTA: Pens que tal volta els meus millors anys com a redactor foren a finals de la dècada dels cinquanta i principis del seixanta. Mallorca tenia una aura que ara ha perdut. Abans ens visitaven persones de la talla de Winston Churchill, María Félix, Errol Flynn o Douglas Fairbanks. En aquella època l'illa tenia una atracció especial pel món de l'espectacle i de la intel·lectualitat que ara no té. Ara és cert que tenim més turistes però no tenen la categoria dels d'abans. 

PREGUNTA: D'aquests personatges destacats, de quin té vostè un record especial?

RESPOSTA: Doncs de María Félix, que havia vengut a Mallorca després d'un idil·li amb el president de Mèxic. També vaig tenir una amistat amb el director de cinema Douglas Fairbanks.

PREGUNTA: Qui li hauria agradat entrevistar durant aquells anys?

RESPOSTA: M’hauria agradat entrevistar dues persones: Francisco Franco, amb qui vaig poder parlar un parell de vegades però mai entrevistar-lo a fons, i, per descomptat, també a Pablo Picasso. Mai ho vaig aconseguir. 

PREGUNTA: Què és el que més enyora de la seva època de redactor?

RESPOSTA: Conèixer gent nova i important, de categoria, per poder parlar amb ells, canviar impressions, poder discutir... Record que em vaig fer molt amic de Pío Cabanillas. Vaig entrevistar Churchill, el president de la Cambra dels Lords, polítics importants, fins i tot ministres espanyols... 

PREGUNTA: Hi ha coses que encara el sorprenen dins el món del periodisme, o creu que ja ho ha vist tot?

RESPOSTA: No ho he vist tot. Crec que fa falta, encara, gent que en segons quins moments es rompi les banyes per aconseguir una notícia. Un diari es ven per les exclusives, per les notícies noves. Però a tots els falta una cosa: quan hi ha una notícia li has de treure tot el suc, com si fos una llimona. Si la notícia és bona, s’ha de seguir i avui en dia en dos dies ja s’han cansat. 

PREGUNTA: L’ha canviat l’èxit?

RESPOSTA: A mi ? Si ho ha fet, no m’he adonat. Però, què m’ha d’anar a canviar, si no tenc èxit, jo? Quin èxit creu que pot tenir un home de vuitanta anys que ha de fer feina matí, horabaixa i vespre? Això no és èxit. 

PREGUNTA: Què li han ensenyat que recordarà sempre?

RESPOSTA: Bastants coses. Una és que no s’han de fer mai entrevistes per telèfon. Una entrevista important ha de ser cara a cara, perquè segons les respostes i segons els gests de la persona entrevistada es poden treure altres preguntes. Una altra és no vendre’s mai. A una entrevista et poden dir: "mira, si poses això dins l’entrevista, et donaré un 'sobret'...". Això no s’usa tan avui en dia, hi havia un temps que s’usava més. Això ho feien molt els toreros. El periodista mai no ha d’estar amb el poder, sigui de dretes, d’esquerres o sigui quin sigui. Li has de poder dir les veritats al poder. 

PREGUNTA: Ha tengut mai qualque problema moral o ètic a l’hora de publicar una notícia?

RESPOSTA: Èticament no he tengut mai aquest problema. L’únic problema ètic l’he tengut quan un gran amic ha estat ficat en alguna cosa; l’únic que he pogut fer és publicar-ho petit, però publicar-ho. Si era un gran amic, però, eh? Que potser encara no ha nascut...

PREGUNTA: Un periodista neix o es fa?

RESPOSTA: Neix. N’estic ben convençut. 

PREGUNTA: Aleshores, uns estudis en periodisme serveixen per a alguna cosa?

RESPOSTA: Ben poquet. Per escriure bé o malament. Als Estats Units, el periodista no sap escriure. Fa les notícies per telèfon o escriure notes en paper, i hi ha els redactors d’estil que donen uniformitat. No és necessari per a un bon periodista estudiar a una facultat de periodisme. 

PREGUNTA: Per ser un gran periodista, quina qualitat no li pot faltar?

RESPOSTA: Primer de tot ha d’ensumar el que passa. Ha d’ensumar la notícia. Després, cercar-la i no abandonar-la, passi el que passi seguir-la fins que l’aconsegueixi. I no tenir peresa. Si a les dues de la matinada ha d’arribar a Palma el ministre de Defensa francès, idò a les dues ha de ser allà. O a les tres o a les quatre. No ha de tenir hores. Llavors hi ha l’antítesi del periodista, que són els que estan a les oficines institucionals. Aquests varen estudiar periodisme però haurien d’haver estudiat una altra cosa: d’oficinista. 

PREGUNTA: Però podrien omplir un diari sencer aquestes persones... 

RESPOSTA: Un diari, no. Un paper. Un diari ha de tenir interès i això no té interès. Només per als seus amos. 

PREGUNTA: Com s’aconsegueix l’equilibri entre la independència periodística i el benefici econòmic?

RESPOSTA: Jo crec que el més important de tot és procurar dir la veritat i no vendre’t per res. Que és impossible no vendre’t? És vera. Per a un empresari de premsa, la total independència és impossible. Ara bé, s’ha d’intentar la màxima independència possible, encara que no sigui perfecta. 

PREGUNTA: El Grup Serra ha donat una mà a algú?

RESPOSTA: Això no ho he dit mai a ningú: els nostres diaris han estat sempre un poc d’UM (Unió Mallorquina). Han imputat a membres d'aquest partit polític i ho hem publicat tot com és. Però això no vol dir que no tenguéssim una mica de simpatia per UM, perquè crec que si arribàssim a aconseguir algun diputat d’UM, o del PSM (Partit Socialista de Mallorca), a Madrid aconseguiríem coses per a les Illes. Jo fa vint anys que ho dic, i ara la demostració és clara. Ara tenim un senador, per primera vegada i per casualitat, que és en Pere Sampol (PSM). Amb aquest senador hem aconseguit un munt de coses que no havíem aconseguit mai per a les Illes. I, pactant o sense pactar, ell les ha aconseguides. Hem de menester una veu pròpia a Madrid. 
 
PREGUNTA: I ha perjudicat algú?

RESPOSTA: Sí, en contra també. Hem atacat amb molta força el “cas Andratx”. En aquell moment, el president del Govern, en Jaume Matas, va venir a veure’m i em va dir: “Supòs que això ho procuraràs amagar el màxim possible. No fer una notícia molt escandalosa. Jo no ho dic que no ho puguis dir, perquè tothom ho publicarà, però tu intenta posar-hi oli”. Jo li vaig contestar: “Jaume, no hi posaré gens d’oli, procuraré dir tot el que ha passat i amb les lletres més grosses que tengui. Això és un escàndol que tu no hauries d’haver permès mai”. “I em faràs aquesta putada?”, em va preguntar el president Matas. “Et faré aquesta necessitat meva. Jo no puc callar això”.

 
PREGUNTA: Rep moltes telefonades o visites per pressionar-lo?

RESPOSTA: Ara mateix tenim problemes amb els casos de corrupció. Però nosaltres no hi podem fer res amb aquests problemes. S’han equivocat molt els que comanden. 


PREGUNTA: Creu que el periodisme està massa vinculat a les rodes de premsa?

PREGUNTA: Sense cap dubte. Si jo fos director en efectiu avui en dia, els meus redactors no anirien a cap roda de premsa. Ho fan així perquè és més còmode, ja que amb una sola roda de premsa en surten. Però els periodistes i els editors ho accepten. A vegades, gairebé la meitat de les notícies d’un diari no tenen interès periodístic. Avui en dia es fan rodes de premsa fins i tot per presentar un perfum. I si no es deixen fer preguntes a les rodes de premsa, els periodistes s’haurien d’aixecar i partir. Crec que tots els diaris abusen de la política. Precisament, l’èxit de l’Última Hora és ser un diari popular, que no és el mateix que populista o sensacionalista. 

PREGUNTA: Perd diners amb el Diari de Balears?

RESPOSTA: Sí, però en podria perdre més. Fa una bona feina i crec que és un diari que està bastant ben fet. M’agradaria que tots els diaris es publicassin en català.

PREGUNTA: Se sent el Ciutadà Kane de Mallorca?

RESPOSTA: En alguna cosa per ventura sí: en l’amor a l’art que tenc. Ara, per convertir la dona en una cantant, no. Per aquestes coses no. Per ventura m’agradaria més ser en Joseph Cotten que en Kane, que és despatxat quan publica la crítica dolenta a la dona de Kane, que ha cantat tan malament al teatre. Perquè diu la veritat.


PER ACABAR, EN UN MINUT:

Què no pot faltar...

1. A la videoteca de Pere Serra:  Monsieur Verdoux, de Chaplin.
2. A la biblioteca de Pere Serra: El Quixot.
3. A la col·lecció musical de Pere Serra: Louis Armstrong.
4. A la col·lecció d’art de Pere Serra: una de les Constel·lacions de Miró o un quadre cubista de Picasso.
5. Quin és el seu lloc favorit de Mallorca?: ca meva, a Sóller.

Els preferits de Pere Serra

1. Un/a director/a de cinema: Orson Welles (que el vaig conèixer), Chaplin i en Billy Wilder.
2. Un actor: Robert Donat.
3. Una actriu: Greta Garbo.
4. Un/a escriptor/a: Cervantes.
5. Un/a artista: diría 2 Picasso i Miró.

Amb qui...

1. Compartiria un cafè Pere Serra: amb Cayetana Guillén-Cuervo.
2. S’intercanviaria durant un dia Pere Serra: el rei dels gitanos, per fer de gitano.

Si Pere Serra pogués demanar un desig, quin seria?
 
Que Mallorca surti de la crisi, que les coses vagin bé i que ens estimem, que ens barallam com a peixateres de gerret. 
Publicitat