Desembre 2018
Publicitat

PALMA, LA CIUTAT ROMANA I LES RESTES DE LA MURADA

Per Albert Gómez i Herrera


Quan Quint Cecili Metel va conquerir l’illa de Mallorca l'any 123 aC assegurà l'emplaçament i donant peu a què més endavant es colonitzés amb tropes llicenciades del servei militar, que després de 25 anys servint a la República de Roma, tenien un més que merescut descans en alguna de les colònies que  s'estenien arran de tot l'imperi.

Una de nova creació, fundada en la zona sud-oest de la badia d’una illa acabada de conquerir, seria la futura ciutat de Palma, on s'instal·larien els nomenats llicenciats i farien créixer fins a convertir-se en una digna urbe romana.

 La ciutat romana de Palma es va situar en el mateix lloc que està enclava l'actual ciutat, a la barriada que actualment rodeja la Seu de la Ciutat, per un recinte emmurallat. Però no tan sols portes en dins va créixer la ciutat, també en l'exterior de la murada, s’aixecà una zona habitada, on s'aparegueren unes troballes que possiblement s'identificaren amb el teatre de la ciutat, a més de restes d'un cementiri molt a prop de l'actual Convent de Santa Clara.

A més, també s'ha d'entendre que la ubicació de la ciutat romana no és una qüestió sense importància. Els ritus fundacionals de qualsevol ciutat romana, a més de l'elecció del terreny, eren temes de vital importància per als romans, on venia acompanyat d'actes religiosos per demanar protecció per la futura ciutat.

D'aquesta forma, l'elecció d'un promontori al mig de la badia de Palma, l'existència d'un riu a la bora i d'aigua potable a no molta distància (es creu que l'aqüeducte que transportà aigua als romans, fou també utilitzat per les diferents cultures que posteriorment s’instal·larien en la ciutat que naixia a 8 quilòmetres de la ciutat, baixant per un pendent suau) propiciaren que s'aixequés la ciutat romana, a més de proporcionar una defensa per possibles atacs per la seva ubicació elevada i amb bona visibilitat de la badia i els seus voltants.

També s'ha de recordar, que la forma de construcció d'una ciutat romana, és la implantació de dues grans avingudes perpendiculars entre sí, anomenades Cardo (nord-sud) iDecumanus (est-oest). Les principals hipòtesis de quins serien aquest carrer en el traçat hipodàmic de Palma, s'atorguen als actuals carrers de Sant Roc (Cardus maximus) i el carrer de la Puresa, paral·lel al mar i direcció Porto Pi (decumanus maximus)

Un  dels principals problemes que presenta Palma a l’hora d'identificar el seu avantpassat romà, és que la ciutat d'una forma o altra, sempre ha tingut població que l'habites i les restes romanes s'han anat fonent amb les d'èpoques següents. La casa romana, les domus i lesinsulae, que foren les construccions típiques romanes, s'han fos amb el creixement natural de la ciutat, unides amb les diferents èpoques, presenten un grau elevat d'identificació a peu de carrer, on tan sols són identificables petites restes, com la que existeix sota la tenda de la Seu.

Però si observem amb deteniment, un ull avesat en restes romanes pot trobar vestigis de l'antiga ciutat en l'actual Palma. Al barri que volteja la seu, ens mostren cada dia el seu passat romà amb diferents trams de la murada que, avui en dia, encara són visibles.

Les principals hipòtesis apunten que el traçat murada romana estaria arran de la mar, on actualment està enclavat el parc de la mar, atès que abans, la mar arribava fins als peus de la Seu. Un dels exemples i  de les principals hipòtesis, és que la base de l'Almudaina, per l'actual porta d'accés des de la Catedral, pertanyés al traçat romà, donat que els estudis planimètrics que s'han dut a terme, l'identifica com a un dels catons de la murada.

Però un dels elements estudiats i identificats de fàbrica romana, és el tancament del jardí del Palau Episcopal de l'est. Els fonaments del tancat, corresponen a la fàbrica i tècniques constructives romanes, que en la seva època, foren aprofitades per elevar el Palau, fet que preserva el basament fins als nostres dies per identificar-lo com a romà. També trobem un exemple al carrer de l'Almudaina, és visible una part de la murada romana.

A més del basament anomenat, existia en la ciutat de Palma una sèrie de torres de defensa que s'instal·laren per tota la murada. La ciutat s'ha anat engolint-les, a poc a poc, però també ha deixat petits rastres fins als nostres dies.

Un d'ells es pot observar a prop  del Palau Episcopal on el basament, juntament amb el de la murada abans anomenada, són fàcilment identificables. Actualment, la torre ha sigut modificada amb la construcció de més plantes, on el seu perfil quadrat destaca sobre les construccions veïnes. Aquesta torre, hauria de ser una de tantes torres quadrangulars que flanquejaven la ciutat per defendre-la de possibles atacs i fent-la imponent als ulls de l'enemic, anant des del mar, fins a l'actual carrer Morei.

Per acabar, parlar de la Palma romana és parlar també de l'assentament militar que es va descobrir amb la construcció de l'actual hospital de Son Espases. Datat entre els anys 75 i 70 aC, destaca pel seu conjunt ordenat, a més que configuraven les restes més importants de Ciutat i de l'illa d'època romana.


Publicitat