Novembre 2019
Publicitat

UN INSTAGRAM SENSE "LIKES" REDUEIX L'ANGOIXA DELS JOVES

per Núria Bigas (UOC)/E.H./A.T.

A Austràlia, el Brasil, el Canadà, Irlanda, el Japó, Nova Zelanda i Itàlia els m'agrada (likes) a Instagram ja no són visibles públicament. La xarxa social ha decidit posar en pràctica aquesta mesura per tal que els usuaris «estiguin més preocupats de compartir les coses que els agraden que no pas de fer-ho per a aconseguir més m'agrada». «Instagram vol posar fi a poc a poc a la tirania dels like per a donar protagonisme a tothom, no solament als més populars», afirma Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La cultura delm'agrada és present des de fa una dècada, quan el febrer del 2009 Facebook la va posar en funcionament. «Avui tot es mesura per factors quantitatius i no qualitatius: el que dona valor al contingut compartit és gairebé sempre el nombre de m'agrada que s'obté», afirma Lalueza.

Aquest canvi pot ajudar a fer més amable i menys competitiva Instagram, valorada com la pitjor xarxa social en relació amb la salut mental i el benestar dels joves, segons l'estudi #StatusOfMind de la Royal Society for Public Health (RSPH). Per a José Ramón Ubieto, psicòleg i professor dels Estudis de Psicologia de la UOC, que Instagram elimini els m'agrada és positiu: «Limitar l'efecte de viralització que implica que tothom sàpiga els likes que hem rebut redueix la hipertròfia del "jo", aquest fenomen narcisista en què tendim a buscar els m'agrada i a fer que tothom sàpiga que els tenim i, pot a més, reduir l’angoixa per a tenir-los».

 
L’altra cara dels m'agrada

La preocupació per la pròpia imatge; la sensació de la síndrome FOMO sentir la necessitat d'haver d'estar connectat constantment per a no perdre's res; el possible assetjament en línia, l'ansietat i els problemes per a dormir derivats de la inquietud són alguns dels efectes negatius més comentats pels joves respecte a Instagram. «Ha incrementat el meu nivell d'ansietat social, estic constantment preocupada pel que els altres pensen dels meus apunts i de les meves fotos», afirma una de les participants en l'enquesta que s'ha fet a més de 1.500 joves anglesos d'entre 16 i 24 anys. «La lògica de ser permanentment validat i aprovat pels altres és una variable molt important per als adolescents, tot i que no és l'única», puntualitza Ubieto.

 

Els joves, molt sensibles a l’aprovació a les xarxes

En aquesta mateixa línia, Mireia Montaña, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, afirma que els joves «són molt sensibles a l'acceptació i el rebuig en les xarxes socials, tal com demostren algunes recerques». Segons aquest estudi, els adolescents tenen una sensibilitat emocional molt alta, i el desenvolupament prolongat del procés reflexiu i el control cognitiu els poden fer específicament reactius a aquest tipus de mitjans. «Les pantalles han augmentat el propi narcisisme en posar el "jo" en primer lloc: la nostra imatge passa a ser l'emblema principal i això pot tenir efectes col·laterals negatius: exhibicionisme, transformació de la intimitat i la privacitat, ciberassetjament, amenaces, etc.», afirma Ubieto.

Instagram és la xarxa social que surt més mal parada de l'estudi de l'RSPH, amb una mitjana negativa més alta, seguida de Snapchat, Facebook, Twitter i YouTube, que és l'única valorada amb una puntuació positiva de mitjana. «Cal tenir en compte la incidència que pot tenir en una població jove. Instagram no és la xarxa social amb més usuaris, però sí que és la que creix més i la preferida dels adolescents», explica Lalueza.

 

Per què Instagram diu adeu als m'agrada?

«Darrere d'aquesta estratègia hi ha la intenció de les companyies de no "desanimar" els usuaris que no tenen milers de seguidors ni acumulen centenars de m'agrada, que són la majoria», afirma Lalueza. Un consumidor desanimat que no aconsegueix tants m'agrada i comentaris com altres usuaris es pot convertir fàcilment en un element passiu, i això podria ser un perill per al bon funcionament de la mateixa plataforma. A les marques els interessa saber les dades dels usuaris, saber-ne els gustos, els moviments... «Si la majoria es converteixen en usuaris passius, en simples espectadors dels què no es pot extreure informacions valuoses, es perden moltes dades, que és justament el que aquestes plataformes volen atresorar i comercialitzar», alerta.
per Núria Bigas (UOC)/E.H./A.T.

Avui dia, hi ha molts usuaris que viuen dels m'agrada; elsinfluencers en són un bon exemple. Està en perill, però, el seu imperi? «Crec que perdran influència però no perquè les xarxes vulguin posar fi als likes.  Estan perdent credibilitat perquè ja no se’ls considera independents, per la seva creixent dependència de les marques”, assenyala Lalueza. Segons alguns estudis, la seva credibilitat a les xarxes ja va de baixa. «Els factors purament quantitatius no són el reflex de l'impacte real d'una campanya, ens dirigim cap a un escenari en el qual un usuari que tingui menys seguidors pugui ser més interessant per a una marca que un altre amb mètriques quantitatives molt elevades», conclou l'expert.
Publicitat