Novembre 2019
Publicitat
 HÀBITATS DE LES ILLES BALEARS (1): PRADERIES DE POSIDÒNIA

HÀBITATS DE LES ILLES BALEARS (1): PRADERIES DE POSIDÒNIA

El concepte d'hàbitat és un concepte ecològic i es pot definir com "l'ambient que permet el desenvolupament de certes poblacions d'éssers vius". Està format tant per elements físics com per elements biològics. A les Illes Balears tenim un bon nombre d'hàbitats meravellosos que és molt important conservar. Comencem a partir d'avui a conèixer alguns d'ells, seleccionats per criteris d'interés especial en l'actualitat que vivim.

Per E.H/A.T./CMAAP


LES PRADERIES DE POSIDÒNIA

Dins el "Llistat d'hàbitats" del Govern de les Illes Balears està classificat dins els "tipus d'hàbitats costaners i halòfils" i subclassificat dins les "aigües marines i zones intermareals". 


Biologia de l’espècie

Les plantes de posidònia posseeixen un característic cicle vital i la diferència entre estacions està molt definida i accentuada.

Tardor. Amb els primers temporals habituals a la fi de l’estiu quan l’aigua comença a refredar-se, la planta perd les fulles velles que durant l’estiu s’han recobert d’espècies animals i vegetals que les utilitzen com a substrat. Fruit d’aquests temporals, es produeixen les característiques afluències de tones de fulles mortes a les platges, que juguen un paper determinant en la protecció de la platja. Les fulles noves comencen a brotar utilitzant com a energia el midó sintetitzat en els mesos de primavera – estiu i emmagatzemat als rizomes. La pradera apareix espaiosa i poc frondosa en perdre les fulles més velles. Creixen les fulles noves, curtes i netes, sense organismes epibionts (aquells que creixen i viuen damunt la superfície de la fulla), llavors la prada adquireix un aspecte saludable. Aquesta és la fase juvenil de les fulles, la qual durarà fins al mes de març. En aquest període les fulles experimentaran un creixement lent. És a la tardor quan s’inicia la floració. A les Balears les primeres flors apareixen al començament del mes d’octubre a les praderes més superficials i és possible d’observar-la fins al març, ja que no totes les praderes floreixen al mateix temps. Encara que no es coneixen els mecanismes que regulen la floració, sembla evident que la profunditat i la temperatura influeixen en aquest fenomen.

Hivern. En aquesta època és quan el creixement de les fulles noves aparegudes a la tardor és més lent, quasi alentit, coincidint amb les temperatures més baixes de l’any. Continua el procés de floració de les praderes i el lent creixement de les fulles noves, sempre a costa del midó acumulat en els rizomes durant l’estiu.Al final de l’hivern es poden veure els primers fruits. Normalment aquests no són viables i moriran necrosats per les baixes temperatures.

Primavera. En aquesta època el creixement es va activant a mesura que va ascendint la temperatura de l’aigua. Es tracta de l’època de maduresa, i les fulles hi assoliran una gran longitud i oferiran un aspecte espès i frondós a la prada. La prada apareix verda intensa i encara tenen pocs epibionts que recobreixin les fulles. Entre abril i el maig es produeix la germinació dels fruits, que han anat madurant des de finals d'hivern. A partir de la llavor brollen plàntules de posidònia de 8-10 cm que estan a la deriva damunt el fons intentant de fixar-se al substrat.

Estiu. Durant els mesos càlids una munió d’organismes (hidrozous, briozous, mol·luscs, etc.) es fixen progressivament damunt les fulles fins a recobrir-les totalment. Són els organismes epibionts. Durant aquest procés, les fulles van adquirint un color blanquinós per la profusió dels organismes que les recobreixen. El creixement que experimenten les fulles en aquest estat és mínim, a causa de la crosta que creen els organismes, la qual impedeix a la fulla dur a terme la fotosíntesi. Les fulles van adquirint un color bru fins que finalment es produeix la seva mort. Amb els primers temporals, la fulla es desprendrà de la planta per la lígula. Durant l’estiu la pradera té un aspecte poc saludable, a causa de l’aspecte de les seves fulles de color blanc i bru. La caiguda de fulles s’esdevé durant tot l’any, però és a l’estiu quan es produeix d’una manera massiva.


La reproducció sexual

La reproducció sexual la realitza la planta gràcies a les flors, on es disposen els òrgans sexuals masculins (estams) i, els femenins (pistils). La fecundació es produeix quan el pol·len dels estams assoleix els pistils, transportat pel mateix corrent marí. Perquè això sigui possible, els estams produeixen un pol·len viscós i filamentós de perfils dentats, capaç de viatjar amb el corrent per arribar als pistils d’una planta a l’altra. Un cop fecundada començarà el procés de formació de la llavor.

medi-ambient-i-solidaritat
../ad-62/
Publicitat