Febrer 2019
Publicitat
CABRERA ES CONVERTEIX EN EL PARC NACIONAL MARÍ MÉS GRAN DEL MEDITERRANI OCCIDENTAL

CABRERA ES CONVERTEIX EN EL PARC NACIONAL MARÍ MÉS GRAN DEL MEDITERRANI OCCIDENTAL

Per C.M./E.H./A.T.
El Govern d'Espanya va aprovar, a principis d'aquest mes de febrer, l'ampliació del Parc Nacional de l'Arxipèlag de Cabrera, així es converteix en el més gran del Mediterrani occidental.

Amb els nous límits es multiplica per nou la superfície actual del parc, incrementant de manera important la representativitat dels sistemes naturals marins de la Red de Parques Nacionales de España.

Como conseqüència de l'ampliació, la superfície marina de la Red de Parques Nacionales passa d'un 4 a un 23% i l'Arxipèlag de Cabrera es converteix en el parc nacional més gran d'Espanya, incloent-hi els terrestres.

Seran un total de 90.800 hectàrees amb màxima protecció, un veritable santuari per a cetacis i grans peixos migradors, així com per a bancs de corals profunds, i una important zona d'alimentació per als ocells marins, algunes molt amenaçades.

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica, ha aprovat l'acord pel qual s'amplien els límits del parc nacional marítim-terrestre de l'Arxipèlag de Cabrera, incorporant 80.779 noves hectàrees d'espais marins confrontants. D'aquesta manera, la superfície total del parc passa de les 10.021 hectàrees actuals a les 90.800, convertint-se en el parc nacional marí més gran del Mediterrani occidental.

Aquest parc nacional, declarat en 1991, està situat al sud de Mallorca i el componen una illa principal, Cabrera Gran i 18 illes menors, de les quals l'Illa dels Conills és la més important. Com a conseqüència de l'ampliació, la superfície marina de la Red de Parques Nacionales passa d'un 4 a un 23% i l'Arxipèlag de Cabrera es converteix en el parc nacional més gran d'Espanya, incloent-hi els terrestres.

Després de la incorporació d'aquestes noves 80.779 hectàrees –totes elles aigües marines la gestió de les quals correspon a l'Administració general de l'Estat
  • el parc nacional inclou una molt bona representació de 12 dels 13 sistemes naturals marins que, d'acord amb la Llei de Parcs Nacionals, han d'estar presents en la Xarxa. Únicament faltarien per representar els sistemes associats a emanacions gasoses submarines.

    El nou parc ampliat incorporarà per primera vegada el mar obert a la xarxa de parcs nacionals. En cobrir un rang de profunditats de més de 2.000 metres, es protegeix una varietat d'hàbitats singulars i amenaçats del Mediterrani d'especial valor, així com els seus paisatges marins associats.

    Així, la zona d'ampliació aporta una important representació de dos sistemes naturals encara no presents en la Red de Parques Nacionales (àrees pelàgiques de pas, reproducció o presència habitual de cetacis o grans peixos migradores i bancs de corals profunds) i millora substancialment la representativitat d'altres dues (veriles i escarpes de pendent pronunciada i baixos rocosos). Amb aquests sistemes naturals i la seva biodiversitat associada, la Xarxa de Parcs Nacionals millorarà substancialment la seva riquesa i representativitat marina.

    Així mateix, la zona ampliada aportarà importants àrees d'alimentació per a un dels elements de la fauna més representatius de l'actual parc nacional, com són els ocells marins, el grup més amenaçat de l'avifauna a escala global. "Paíños", corbs de mar, gavines i baldrigues (la baldriga balear és l'ocell més amenaçat d'Europa), espècies en alguns casos catalogades en perill d'extinció, es beneficiaran de la protecció dels recursos pesquers aportada pel parc, evitant-se a més captures accidentals en arts de pesca.

    UN SANTUARI MARÍ

    I quant als cetacis i les grans espècies de peixos, la zona es constitueix en un autèntic santuari, especialment important per a dofins, catxalots, rorquals, esquals, peix espasa i tonyina vermella. L'àrea objecte d'ampliació s'inclou en la zona de reproducció més important per a aquesta última espècie de tot el Mediterrani.

    El fet que el nou parc ampliat incorpori per primera vegada el mar obert a la xarxa de parcs nacionals obligarà a adoptar mesures pioneres de gestió i conservació del medi marí. En aquest sentit, tal com es recull en l'acord, la gestió ambiental de les aigües marines en la zona de l'ampliació és de l'Estat, per la qual cosa caldrà buscar fórmules de col·laboració amb la comunitat autònoma.

    Així mateix, en tant no s'aprovi una nova llei que asseguri la gestió integral del parc nacional, l'Organisme Autònom Parcs Nacionals i l'òrgan de govern de les Illes Balears establiran mecanismes de coordinació i col·laboració orientats especialment a facilitar la consecució dels objectius del parc nacional, evitar impactes procedents de l'exterior i contribuir a la connectivitat funcional i a la gestió homogènia i efectiva del conjunt del territori protegit.

    Aquesta decisió suposa un pas important i és una mostra del compromís del Ministeri per a la Transició Ecològica de posar fre a un dels greus problemes ambientals, al costat del canvi climàtic, com és la pèrdua de biodiversitat i de la nostra riquesa natural. La figura de Parcs Nacionals, que ha complert 100 anys, és el màxim grau de protecció d'un espai natural però també una porta oberta al desenvolupament sostenible del territori.

    TRAMITACIÓ CONSENSUADA

    En aquest sentit, cal destacar que la proposta d'ampliació ha comptat amb un ampli consens social. Així, va ser donada suport de manera unànime pel Patronat del Parc Nacional de l'Arxipèlag de Cabrera, i estudis d'opinió realitzats l'any 2017 van mostrar una acceptació social molt àmplia a les Illes Balears. A escala nacional, el Congrés dels Diputats va aprovar per una àmplia majoria una Proposició No de Llei amb data de 20 de juny 2017, que recollia també aquesta ampliació. Així mateix, la proposta ha estat sotmesa al tràmit d'informació pública durant dos mesos i ha estat informada pel Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals en la seva reunió el mes de desembre passat de 2018.
Publicitat
../ad-20/