Juliol 2019
Publicitat
CONÈIXER MILLOR S’ALBUFERA DE MALLORCA: 30 ANYS PARC NATURAL (1)

CONÈIXER MILLOR S’ALBUFERA DE MALLORCA: 30 ANYS PARC NATURAL (1)

En aquests 30 anys ha rebut més de 30 milions de visitants

Per E.H/A.T./CMAAPIB
S’Albufera és la zona humida més extensa i important de les Illes Balears (1.646,48 ha), sobretot de prat, inclosa dins els termes municipals de Muro i sa Pobla (Mallorca). Fou declarada Parc natural el 28 de gener de 1988 (Decret 4/1988), per tant, enguany celebram el 30è aniversari d’aquest fet tan important pel nostre medi ambient. La protecció de s'Albufera va ser una de les grans fites en la història de la conservació del patrimoni natural de les Balears, i essent el primer parc natural declarat a les Illes va obrir camí a la resta d'espais que es varen protegir en anys posteriors. Sense dubte al llarg d'aquests 30 anys s'ha fet molta i molt bona feina en la conservació de s'Albufera, gràcies especialment a un equip tècnic molt compromès i a les entitats i persones que hi han desenvolupat una gran tasca investigadora.


UN ESPAI NATURAL PROTEGIT QUE CAL CONÈIXER UN POC MILLOR...


S’Albufera és també Zona Humida d’Importància Internacional inclosa en el conveni de Ramsar i en la Xarxa Natura 2000, com a Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i Lloc d’importància comunitària (LIC).
Té un origen molt antic i ha variat en extensió i característiques segons els canvis en el nivell de la mar. Part del prat s’originà a l’era terciària, però l’actual zona humida es va formar fa menys de 100.000 anys. Les dunes litorals són més modernes, d’uns 10.000 anys d’edat.


L’horari de visita és de 9 a 18 h entre l’1 d’abril i el 30 de setembre,  i de 9 a 17 h entre l’1 d’octubre i el 31 de març. La visita ÉS GRATUÏTA però ES REQUEREIX UN PERMÍS que s’ha de sol·licitar al Centre de Recepció (obert de 9 a 16 h tot l’any, excepte el dia de Nadal i el de Cap d’Any). Les visites en grup requereixen un permís especial que s’ha de sol·licitar al Parc amb antelació. Per a més informació, cridau al 971 89 22 50.

NORMES IMPORTANTS PELS VISITANTS

* Respectau la natura i els valors que han fet possible aquest espai protegit. No està permesa la recollida de plantes, flors, animals o les seves restes.
* Circulau sempre pels camins indicats, a poca velocitat amb les bicicletes i respectant la senyalització existent.
* No està admesa l’entrada de les bicicletes de més de dues rodes.
* Respectau l’horari de visita.
* Els renous molesten als animals i als altres visitants. Circulau en silenci.
* No es pot menjar dins els observatoris ni fer pícnics dins el Parc.
* No estan permeses les activitats esportives (Running, fúting, fer circuits eqüestres o de bicicleta de muntanya, etc.).
* No entreu amb animals domèstics (cans sobretot).
* En cas d’incompliment de la normativa, el personal del Parc pot revocar el permís de visita.
* Ús de drones i vehicles elèctrics (excepte bicicletes).


COM ARRIBAR


L’accés a S'Albufera és a peu o en bicicleta pel pont dels Anglesos. Es pot aparcar el vehicle a motor en els vials de les urbanitzacions properes o a l’aparcament habilitat per a aquesta finalitat vora l’entrada del Parc. Al Parc arriben les línies de bus L351 i L352.


QUÈ VEURE


L’aigua és la base de la riquesa biològica de s’Albufera. L’aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l’aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d’aigües subterrànies). Les entrades a l’estiu d’aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna. La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l’herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllumdemersum). A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l’om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l’arenal. Hi trobam gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d’elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s’Albufera l’any 1992. Quant a la fauna, destaquen, entre els peixos, l’anguila (Anguilla anguilla) i les llisses (Chelon i Liza spp.). És abundant el granot (Pelophylax perezi), i rèptils com la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga d’aigua (Emys orbicularis). També 22 espècies de mamífers com ratapinyades, ratolins i rates. Els invertebrats són molt diversos: libèl·lules, dípters, escarabats i papallones nocturnes (més de 450 espècies). D’ocells, se n’han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals. Més de 10.000 aus hivernen a s’Albufera: ànneres, agrons i d’altres, a més de grans esbarts d’estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanques, oronelles... i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.


ELS EQUIPAMENTS 


* Centre d'informació de sa Roca: obert de 9 a 16 h tot l'any, excepte el dia de Nadal i cap d'any. Telèfon 971 89 22 50.
* Centre d'interpretació Can Bateman: obert de 9 a 16 h tot l'any, excepte el dia de Nadal i cap d'any.
* Oficina de Gestió de sa Roca: horari de 8 a 15 h. Ctra. d'Artà al Port d'Alcúdia (Ma 12 Km. 26,7, Pont dels Anglesos). Telèfon 971 89 22 50. Fax 971 89 21 52. Correu electrònic: parc.albufera@gmail.com
* Observatoris d'aus i plataformes d'observació.
* Laboratori per a l'ús d'investigadors
* Habitatge per investigadors.


ALTRES CONSIDERACIONS

A escala conservacionista, destaca la salvaguarda d'hàbitats que són prioritaris en l'àmbit europeu, com ara les llacunes costaneres o els mansegars, entre molts altres, i també d'espècies singulars que no es troben a cap altre indret de les Illes Balears. S'ha de mencionar que la declaració de parc natural ha possibilitat la realització d'ambiciosos inventaris de flora i fauna que han permès localitzar més de 3.800 espècies diferents. Això converteix s'Albufera de Mallorca en un hot-spot, un punt calent de biodiversitat d'enorme importància local, estatal i regional.

S'Albufera també ha jugat i juga un paper cabdal a l'hora de formar nous investigadors. Tan sols dins els camps de la formació i el voluntariat científic organitzats conjuntament primer amb Earthwatch i després amb el TAIB (grup internacional i multidisciplinari d'estudi de s'Albufera), han passat pel parc natural 1.927 estudiants i investigadors, de quasi 50 països diferents.

S'Albufera és, com s'ha dit, una de les zones humides de la Mediterrània occidental més coneguda, visitada i admirada. És una destinació de primer ordre per al turisme ornitològic. Però no només ho és per a aquest tipus de visitant. Al llarg d'aquests 30 anys, el parc ha rebut més de 3 milions de visitants (3.088.171), dels quals 110.574 han estat escolars (just els acompanyats pels nostres educadors). El 44% dels visitants han estat d'origen alemany, el 20% de les Illes, el 16% del Regne Unit, el 3% de la resta de l'Estat i el 17% d'altres orígens. El voluntariat ambiental ha estat una peça clau de l'ús públic de s'Albufera; han estat 4.292 les persones participants d'ençà del 1988.

Fa 30 anys, s'Albufera era una zona humida que patia una greu mancança de gestió i que estava amenaçada de desaparició per diversos projectes urbanístics. Els canyissars ho havien envaït tot i la diversitat d'ambients era molt escassa. L'aigua provinent dels pobles i urbanitzacions propers era abocada directament al prat humit, sense passar per cap depuradora. El nombre d'espècies presents a s'Albufera era, en definitiva, molt inferior a l'actual.

La gestió conservacionista de l'espai ha revertit en bona part aquella situació i, a hores d'ara, l'aigua torna a córrer pels canals principals, que han estat dragats de nou i mantinguts amb segues periòdiques (anuals) de la vegetació circumdant. Els sistemes de comportes existents a molts canals permeten regular els fluxos d'aigua. Una proporció important dels canyissars són gestionats amb bestiar, la qual cosa ha possibilitat l'obertura d'aigües lliures, la diversificació d'ecosistemes i un increment dels efectius poblacionals de moltes espècies, tant d'aus com d'altres animals i també de vegetals que abans eren escassos. A tot això s'ha d'afegir la recuperació i salvaguarda de la vaca de raça mallor

Publicitat
../ad-20/