Desembre 2022
EL FUMARELL VIATJA MÉS DE MIL QUILÒMETRES PER ALIMENTAR-SE

EL FUMARELL VIATJA MÉS DE MIL QUILÒMETRES PER ALIMENTAR-SE

Això s'ha determinat dins un estudi de L'IMEDEA i el departament de Zoologia Aplicada i Conservació de la UIB

Per CMAT/E.H./A.T.
L'au marina més petita d'Europa, el fumarell (Hydrobates pelagicus), molt menut, com una oroneta cuablanca. Negre amb carpó blanc, color que s'estén cap als flancs. També presenta una tènue franja blanca a l'anvers alar, especialment els jóvens, i una altra més marcada al revers. Cua quadrada molt distintiva, tret que permet diferenciar-lo del petrell cuaforcat. Vola amb un aleteig ràpid i dèbil que recorda al d'una rata pennada, amb les potes penjant.

D'uns 28 grams de pes, viatja des de l'illot de s'Espartar (Eivissa) fins a la mar d'Alborán, a 500 quilòmetres aproximadament, per alimentar-se mentre cria. És la principal conclusió d’un estudi, realitzat per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) i el departament de Zoologia Aplicada i Conservació de la UIB, en el qual hi ha participat personal de les Reserves Natural des Vedrà, es Vedranell i els Illots de Ponent. Per primera vegada, s’ha col·locat dispositius GPS en aquesta au, coneguda també com a noneta o ocell de tempesta.

Els resultats indiquen que la principal àrea d'alimentació es localitza a la mar d'Alborán, seguit de la costa algeriana i la plataforma del Delta de l'Ebre. Això significa que realitzen desplaçaments que oscil·len els 1.160 quilòmetres amb una durada mitjana de tres dies i mig a una velocitat de 15 quilòmetres per hora, tot i que en alguns moments han assolit els 49 quilòmetres per hora.

La colònia de cria més important de fumarells de la mediterrània occidental es troba a l'illot de s'Espartar. En tractar-se d'una au protegida, se’n fa un seguiment des de l'any 2014 en col·laboració amb la direcció general d’Espais Naturals i Biodiversitat i els Agents de Medi Ambient. Enguany s'ha seguit l'evolució de 308 nius i s'han observat 197 nius ocupats: 15 menys que l'any passat i 6 més que el primer any de recompte. S'han anellat 101 nous individus, dels quals 67 eren polls acabats de néixer.

Se'l pot veure durant tot l'any, solitari, a les aigües de mar endins; però quan hi ha tempesta s'apropa més a les costes i vola entre les concavitats de les onades amb les potes desplegades. A vegades pot ser bastant gregari. Se l'ha vist seguint als vaixells. També s'apropa a la costa en època de cria.]

Quan ha de niar excava forats, aprofita caus abandonats o cerca coves entre les roques, en forats d'illots i altres indrets inaccessibles de l'Atlàntic nord i el Mediterrani occidental. Les principals colònies de cria als Països Catalans són Eivissa, Cabrera i a l'illot de Benidorm. Quan troba un bon lloc, hi diposita un ou, que cova durant uns 44 dies. Els polls deixen el niu després de 7 o 8 setmanes.
medi-ambient-i-solidaritat
../ad-62/
Publicitat
../ad-20/