Setembre 2019
Publicitat
HÀBITATS DE LES ILLES BALEARS (2): COVES NO EXPLOTADES PEL TURISME

HÀBITATS DE LES ILLES BALEARS (2): COVES NO EXPLOTADES PEL TURISME

El concepte d'hàbitat és un concepte ecològic i es pot definir com "l'ambient que permet el desenvolupament de certes poblacions d'éssers vius". Està format tant per elements físics com per elements biològics. A les Illes Balears tenim un bon nombre d'hàbitats meravellosos que és molt important conservar. Explicam alguns d'ells, seleccionats per criteris d'interés especial en l'actualitat que vivim.

Per E.H/A.T./CMAAP


LES COVES NO EXPLOTADES PEL TURISME

Dins el "Llistat d'hàbitats", les coves no explotades pel turisme les trobam classificades dins els tipus "hàbitats rupícoles". 


Descripció


Coves no obertes al públic, incloent-hi llacunes i fontetes subterrànies del seu interior. En elles hi viuen organismes amb un elevat grau d’especialització o endemicitat, però a més es tracta en moltes ocasions d’hàbitats importants per a la conservació d’espècies de l’Annex II de la Directiva Hàbitats (amfibis, rates pinyades, etc.) que explicarem a uns pròxims articles.

Els vegetals fotosintètics es troben tan sols a les boques de les coves i estan representats per unes poques espècies vasculars (sovint de comunitats de l’Adiantetea capilli-veneris, briòfits, algues i cianòfits).


Condicionaments ecològics


A les coves es creen unes condicions microclimàtiques i de lluminositat limitada que determinen l’existència d’ambients molt diversos.


Espècies representatives


Entre les plantes destaquen les criptògames, sobretot heteròtrofes, mentre que a la fauna abunden els especialistes i endemismes, sovint molt locals per culpa de la fragmentació de l’hàbitat i la impossibilitat de contactes, inclús entre coves properes.
A l’entrada de les coves s’hi poden trobar unes poques espècies de falgueres esciàfiles, com són Asplenium trichomanes, Phyllitis sagittata, P. scolopendrium.
Entre la catifa de briòfits de la boca hi ha espècies dels gèneres Plagiochila, Thamnium, Anomodon, Bartramia stricta, Pterogonium gracile, Reboulia hemispherica, Targionia hypophylla, Tortella tortuosa, Encalypta streptocarpa.

Una pàtina d’algues es pot desenvolupar fins a una reducció de la lluminositat 1/2000.
Aquesta està constituïda principalment per cianòfits (algues blaves), sovint del gèneres Aphanocapsa, Chrococcus, Gleocapsa, Oscillatoria, Scytonema, i d’algues verdes, de gèneres com Chlorella, Hormidium o Pleurococcus.


Tipus reconeguts


Coves no explotades pel turisme


Referències sintaxonòmiques


La vegetació brio-pteridofítica present a l’entrada de les coves s’ha referit a vàries associacions. A Mallorca hi ha comunitats properes al Thamnobryo alopecuri-Phyllitidetum scolopendrii Brullo, Privitera & Puglisi 1992 (Adiantion capilli-veneris Br.-Bl. ex Horvatic 1934) de Sicilia.


Dinàmica i contactes


En absència de pertorbacions ambientals, naturals (com són variacions del règim hídric), o antròpiques, l’hàbitat és temporalment estable i es caracteritza per una notable constància dels factors ecològics al llarg del temps. Això representa un ambient de refugi per una fauna cavernícola, sovint estenoicament endèmica, de notable interés biogeogràfic.


Distribució


Totes les illes grans


Nota


Aquest hàbitat assumeix notable importància sobretot per la conservació de fauna cavernícola caracteritzada per animals molt especialitzats i sovint microendèmics. Es tracta d’una fauna contituïda sobretot per invertebrats exclusius de les coves i dels sistemes hídrics soterranis com coleòpters, crustacis i mo·luscs aquàtics. També, les coves constitueixen llocs de refugi durant els períodes o hores desfavorables per a diversos vertebrats de l’entorn.

Per fer una aproximació més concreta és aconsellable la consulta de cadastres espeleològics i cadastres nacionals de coves.
Publicitat
../ad-20/