Novembre 2019
Publicitat
HÀBITATS DE LES ILLES BALEARS (4): DUNES FIXES DE LITORAL DE CRUCIANELLION MARITIMAE

HÀBITATS DE LES ILLES BALEARS (4): DUNES FIXES DE LITORAL DE CRUCIANELLION MARITIMAE

Per E.H/A.T./CMAAP


DUNES FIXES DE LITORAL DE CRUCIANELLION MARITIMAE

Dins el "Llistat d'hàbitats", les dunes fixes de litoral de Crucianellion maritimae les trobam classificades dins els tipus "Dunes marítimes i continentals" i subclassificades dins "Dunes continentals, antigues i descalcificades". 


Descripció de l’hàbitat (Fisiognomia i estructura)

Aquest hàbitat agrupa el conjunt de tipus de vegetació, bàsicament timonedes o matollars de poca alçada, semi obertes, dominades pels camèfits sovint associades a diverses herbàcies vivaces o anuals. El tapís vegetal no presenta mai un recobriment total.
Aquest hàbitat prospera en situacions de rereduna, entre la vegetació de duna movent (de borró o d’Elymus farctus) i els matollars o altres tipus de vegetació arbustiva del litoral arenós.
Es desenvolupa sobre de substrats arenosos movents semi estabilitzats, que s’escalfa notablement en superfície i esdevé molt sec a l’estiu, de granulometria variable (des d'arena fina fins a petites graves), més o manco enriquit en matèria orgànica i en restes de copinyes.
A acumulacions arenoses sobre roquissars litorals (dunes antigues sobre roques o fòssils) es presenta en forma de taques aïllades enmig de vegetació halòfila (Crithmo-Limonietea).


Classificació fitosociològica i variabilitat


– Vegetació pionera vivaç de les dunes arenoses movents

Classe: Ammophiletea

+ Comunitats d’avant duna i de dunes movents o semi fixades

Ordre: Ammophiletalia

= Comunitats de rere duna semi o sufixades

Aliança: Crucianellion marítimae

Associacions:
Loto cretici-Crucianelletum marítimae
Ononido crispae-Scrophularietum minoricensis
Fumano laevis-Scrophularietum ramosissimae prov.
Comunitat d’Ononis ramosissima

Variabilitat d’ordre ecològic i geogràfic:

+ variabilitat de rere duna semiestabilitzades, en contacte amb les dunes movents (Ammophiletalia): Loto cretici-Crucianelletum marítimae

+ variabilitat menorquina de rere duna amb mobilitat limitada que parcialment és d’origen retro dunar: Ononido crispae-Scrophularietum minoricensis

+ variabilitat mallorquina de rere
duna amb mobilitat limitada que parcialment és d’origen retro
dunar: Fumano laevis-Scrophularietum ramosissimae prov.

+ variabilitat de Mallorca meridional i de les Pitiüses dominada per la botja de dunes (Ononis natrix subsp. ramosissima), sense Crucianella marítima.

+ variabilitat mallorquina de sòls arenosos profons de zones en contacte amb savinars o cadequers de fruit gros, amb Thymelaea velutina: Loto cretici-Crucianelletum marítimae subas. thymelaetosum velutinae.


Espècies diagnòstiques


Crucianella marítima, Fumana thymifolia, Helichrysum stoechas, Lotus cytisoides subsp. cytisoides, Scrophularia ramosissima, Teucrium dunense, Thymelaea velutina, Ammophila arenaria subsp. australis, Anthemis marítima, Ephedra fragilis, Eryngium marítimum, Euphorbia pythyusa, Glaucium flavum, Limonium virgatum, Lobularia marítima, Medicago marina, Pancratium marítimum, Teucrium murcicum, Thymelaea hirsuta.


Variabilitat i possibles problemes d’interpretació


En general, no es pot confondre amb altres hàbitats. Només als indrets de contacte s’hi troben formes de transició amb els matollars (timonedes) dels sistemes dunars, de l’Halimionenion halimifolii (Teucrio dunensis-Helanthemetum capitis felicis, Teucrio dunensis
  • Thymelaeetum velutinae o Helianthemo serrae-Micromerietum microphyllae).


Estat i recomanacions a la gestió


D’una manera general, la preservació de la vegetació dels matollars baixos de rereduna tan sols és possible assegurant paral·lelament el manteniment en bon estat dels tipus de vegetació situats més prop de la mar, en particular la de les dunes movents, d’aquesta forma es pot evitar l’excés de pols sobre la vegetació de la duna fixada o semi fixada així com la de les altres de rereduna.
Als llocs més freqüentats pel públic, el manteniment dels condicionaments relacionats amb la protecció o la restauració de la vegetació dunar s’ha d’assegurar de forma regular, amb la finalitat d'afavorir una imatge acurada de l’entorn i evitar les clapes blanques i també la penetració de la gent dins de les àrees subjectes a protecció.


Aquest hàbitat mostra una gran sensibilitat al calcigament i a l’eutrofització relacionades amb la freqüentació.
 
•   Amenaces
•   Sensibilitat al cobriment arenós eòlic.
•   Sensibilitat al tancament de la vegetació per llenyoses de mida més elevada.
•   Sobre freqüentació


Formes de gestió que es recomanen


•   Informar i sensibilitzar al públic és una tasca molt important (panells d’informació o d’interpretació in situ).
•   D’acord amb els condicionaments ecològics de l’hàbitat és desitjable preconitzar la no-intervenció.
•   Als llocs més freqüentats, s’ha d’organitzar el trànsit, mitjançant la protecció de les zones sensibles i la canalització dels vianants.
•   Protecció de les zones més degradades.
•   Gestió experimental i protecció dels llocs més degradats, per tal de mesurar la potencialitat d’auto regeneració de l’hàbitat.
•   Anàlisi de les relacions entre moviment d’arena, granulometria i colonització vegetal.
•   Biologia de la reproducció de les espècies més significatives.

medi-ambient-i-solidaritat
../ad-62/
Publicitat
../ad-20/