Setembre 2019
Publicitat
HÀBITATS DE LES ILLES BALEARS (5): MATOLLARS PULVINIFORMES  ESPINOSOS... AL VENT

HÀBITATS DE LES ILLES BALEARS (5): MATOLLARS PULVINIFORMES ESPINOSOS... AL VENT

Per E.H/A.T./CMAAP


MATOLLARS PULVINIFORMES  ESPINOSOS, FRIGÀNIDS, ENDÈMICS DE L'EUPHORBIO-VERBASCION

Dins el "Llistat d'hàbitats", els matollars pulviniformes espinosos, frigànids de l'Euphorbio-Verbascion els trobam classificats dins els tipus "Timonedes i timollars pulviniformes espinescents d'indrets ventosos". 


Descripció de l’hàbitat (fisiognomia i estructura)


Les comunitats pulviniformes espinoses i subespinoses són característiques
dels cims de les muntanyes de l’illa encara que no són exclusives
d’aquestes, en aparèixer amb certa freqüència en estacions litorals.
Tots dos ambients, a priori tan diferents, tenen en comú l’acció
constant del vent, el que suposa un condicionant mecànic, d’erosió,
d’humitat ambiental i de temperatura per al desenvolupament d’aquesta
vegetació. Aquest factor, el pasturatge, la forta insolació, i l’escassa
potència dels sòls (característica dels territoris càrstics que sovint
és accentuada per l’erosió), ha determinat els trets primordials de les
plantes que integren aquestes comunitats: la seva reduïda grandària (es
tracta majoritàriament de camèfits i nanofanerófits) i el
desenvolupament de mecanismes físics per a la protecció enfront de la
sequera i l’excés d’insolació, ja sigui, primordialment, per la reducció
de la superfície foliar (leptofilia), l'espinescència o per la
cobertura de pèl.
Addicionalment, un nombre important
d’espècies han desenvolupat mecanismes contra la depredació d'herbívors, ja sigui utilitzant amb doble funció estructures
preexistents, com la producció d’espines, bé sigui mitjançant nous
sistemes com pot és la síntesi de substàncies químiques disuassòries, del
que és una notable manifiestació la proliferació de plantes que fan
olor en les seves estructures verdes. Com resum paisatgístic, ens trobem
davant d’un matoll baix, poc dens, i aerodinàmic.
Els matolls
xeroacàntics són freqüents en els ambients culminals ventejats de
territoris amb bioclima mediterrani. No obstant això, la composició
florística dels ginècics presenta una molt escassa semblança amb els
dels territoris de l’occident mediterrani (Península Ibèrica i nord
d’Àfrica), trobant-se les afinitats més properes, quan es coneixen, a
les illes de Sardenya o Còrsega o en les flores de demarcacions
mediterrànies més orientals, el que els confereix una extraordinària
singularitat.
Encara que en el seu origen havia de ser
predominant el seu comportament com a comunitats permanents
edafoxeroboreàfil (exposades a vents del nord, situacions de crestes,
d’esperó i de litoral ventejats), bona part de l’àmplia extensió que
ocupen en l’actualitat es deu al seu comportament com comunitats de
substitució de boscos i preboscos dels pisos mesomediterrani (superior)
i supramediterrani o situacions costaneres ventejades.

Espècies diagnòstiques:


Astragalus
balearicus, Helichrysum microphyllum ssp. microphyllum, Hypericum
balearicum, Rosmarinus officinalis subsp. palaui, Santolina
chamaecyparissus subsp. magonica, Teucrium balearicum (T. marum ssp.
occidentale), Teucrium asiaticum, Pastinaca lucida, Scutellaria
balerica, Euphorbia fontqueriana, Genista valdes-bermejoi, Thymus
herba-barona subsp. bivalens, Teucrium capitatum subsp. majoricum.
També:
Ampelodesmos
mauritanica, Euphorbia pithyusa, Carlina corymbosa, Smilax aspera var.
balearica, Sedum dasyphyllum ssp. glanduliferum, Rubia balearica


Associacions reconegudes


Teucrietum subspinosi (O. Bolòs & Molinier 1958, Mallorca)
Astragalo balearici-Teucrietum mari (Tébar & Llorens 1995, Menorca)
Santolino magonicae-Astragaletum balearici (Gil & Llorens 1995, Mallorca)
Arenario bolosii-Euphorbietum maresii (Romo 1990, Mallorca)
Genisto fasciculatae-Thymelaeetum velutinae (Tébar & Llorens 1995, Mallorca)


5430-1 Teucrietum subspinosi i Astragalo balearici-Teucrietum mari


Es
tracta d’una vegetació caracteritzada per l’abundància de camèfits
pulviniformes, ja que les espècies dominants són Teucrium balearicum,
Teucrium marum subsp. i Astragalus balearicus
. En els sòls més profunds
Astragalus és especialment abundant, mentre que Teucrium, que és menys
exigent quant a substrats, evidencia una presència més generalitzada
encara que predomina en els més rocosos. Són molt característiques les
comunitats que colonitzen els camps de lapiaz en què la roca aflorant
satura el paisatge.
La raó que els coixinets espinosos siguin
actualment els principals integrants d’aquest matoll s’ha de buscar, a
més d’en els processos ecofisiològics i aerodinàmics (que els permeten
superar la xericidad del medi), en el mecanisme de defensa que
representen les estructures espinescents enfront de la depredació per
herbívors.
Actualment, l’abusiu i descontrolat nombre
d’aquests representa ser, juntament amb el foc, l’agent més important
que hi ha en contra i impedeix el desenvolupament de la vegetació
potencial de bona part de les zones muntanyoses de l’illa de Mallorca.


Espècies diagnòstiques:


Astragalus
balearicus, Helichrysum italicum subsp. microphyllum, Hypericum
balearicum, Rosmarinus officinalis susp. palaui, Santolina
chamaecyparissus ssp. magonica, Teucrium balearicum, T. marum subsp.

L’estat
de conservació d’aquestes timonedes és bo, el que en bona mesura és
conseqüència de la seva extraordinària capacitat colonitzadora, que li
permet, per exemple, ser la primera comunitat que s’estableix en les
vores dels camins nous de muntanya o litoral ventejat (quan no tracten
amb herbicides) i comportar-se com invasora dels vells en desús, de
manera que exerceix un paper important com a guaridor de les ferides que
aquests produeixen en la vegetació. Només el sobre pasturatge sembla
suposar un risc per a algunes espècies, les quals són consumides per les
cabres quan l’aliment escasseja. Per contra, la degeneració edàfica de
les muntanyes és un factor que juga a favor de la seva expansió, pel que
la seva excessiva abundància es pot considerar com un indicador negatiu
per a la valoració de l’estat de conservació del paisatge vegetal.



Publicitat
../ad-20/