Juny 2019
Publicitat
10 MITES SOBRE EL AUTISME

10 MITES SOBRE EL AUTISME

Per Leyre Artiz (UOC)/ E.H./A.T.
Al voltant del trastorn de l’espectre autista (TEA) hi ha molts mites falsos que dificulten l’acceptació per les famílies i entorpeixen el tractament del trastorn. Ni tots els infants amb autisme són iguals, ni una vacuna pot provocar-lo, ni a tots els beneficia la convivència en una escola ordinària, encara que disposi de protocols inclusius. Aquests són els tòpics més estesos d’aquest trastorn que afecta al voltant d’un de cada cent nascuts, segons dades de la Confederació Autisme Espanya.

1. És una malaltia i es pot curar
L’autisme no és una malaltia, és un trastorn relacionat amb el desenvolupament del sistema nerviós. S’hi neix i no es pot ni contagiar ni contraure al llarg de la vida. I, encara que tampoc no es pot curar, sí que es pot i que s’ha de tractar. Els fàrmacs poden ajudar a millorar aspectes concrets derivats del trastorn, però en cap cas el curen.  Les persones amb autisme neixen amb unes dificultats específiques d'adaptació i amb uns símptomes que requereixen un tractament d’un equip integrat per psicòlegs, logopedes, neuropsicòlegs, etc., explica María José Acebes, neuropsicòloga i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació.

2. Té un origen exclusivament genètic
No ha estat possible determinar un únic origen de l’autisme: «Hi ha múltiples causes i, en molts casos, no s’associen exclusivament a un factor genètic», aclareix la professora. Certs estudis vinculen l’autisme amb infeccions durant l’embaràs, amb l’edat dels pares i la qualitat de l’esperma o dels òvuls, amb el consum de tòxics durant la gestació, «però la veritat és que no hi ha un únic motiu», recalca la neuropsicòloga.

3. Un mal vincle entre mare i fill els primers mesos de vida pot provocar autisme
Els pares no són els culpables del trastorn del seu fill, tot i que Acebes opina que és important que hi estableixin un bon vincle afectiu, que coneguin els seus punts febles i forts i que sàpiguen com han de relacionar-s’hi, com juga, com menja, com se socialitza, etc. Han de col·laborar amb els professionals encarregats del seu tractament terapèutic, però sense oblidar el seu paper de pares com farien amb qualsevol altre fill, amb TEA o no: conèixer-lo, gaudir i jugar amb ell, educar-lo, alimentar-lo, etc.

4. Les vacunes poden causar autisme
Aquesta afirmació és rotundament falsa, tot i que hi ha grups d’opinió que insisteixen en la seva veracitat. Un nou estudi dut a terme a l’Statens Serum Institut a Dinamarca amb gairebé 600.000 infants corrobora novament que no hi ha cap relació entre vacunes i autisme. El 1998 es va publicar a la revista científica The Lancet un article en el qual s’afirmava que la vacuna conjunta de rubèola, varicel·la i xarampió, que es coneix com la triple vírica, podia provocar autisme. Andrew Wakefield, autor de la recerca, va reconèixer errors metodològics en l’estudi, es va retractar i va perdre la seva llicència mèdica. No obstant això, la informació errònia es manté i la comunitat científica internacional es veu obligada a refutar-la contínuament.

5. Totes les persones amb TEA són extremament llestes
Encara que hi ha casos d’autisme d’alt funcionament, no totes les persones amb TEA tenen altes capacitats. «Estem parlant d’un ampli espectre en el qual les capacitats intel·lectuals varien molt entre casos», explica Acebes. No és el mateix la síndrome X fràgil que la de Rett, la de Heller o la d’Asperger. Totes són trastorns de l’espectre autista, però cada una té característiques diferents. Casos com el personatge que interpreta Sheldon Cooper a la comèdia The Big Bang Theory, que és una persona amb TEA i altes capacitats matemàtiques, estenen la idea que totes les persones amb autisme són extremament llestes, «però són estereotips», insisteix Acebes. Cada síndrome i cada persona són diferents, «de manera que no es pot generalitzar».

6. Cal treballar perquè s’adaptin a l’entorn
És l’entorn el que s’ha d’adaptar al nen. Les persones amb TEA es relacionen de manera diferent amb els objectes, amb l’alimentació, amb les persones. Tenen una sensibilitat i una manera d’aprendre diferent i per això és fonamental saber quines necessitats especials tenen per a poder-los oferir un entorn en què puguin desenvolupar-se i conviure amb la resta de la societat.

7. Tots els infant tenen el mateix desenvolupament
Cada infant té un progrés diferent, que varia no solament en funció del tipus de trastorn, sinó també del seu entorn emocional, social, educatiu, etc. No tots els alumnes amb síndrome de Rett, per exemple, fan els mateixos avenços ni al mateix ritme. A més, el desenvolupament no sol ser lineal i pot canviar d’un període a un altre, de manera que es poden presentar unes necessitats específiques en certs moments i altres de diferents quan canvien d’etapa. Per tant, la professora de la UOC recomana l’observació continuada de l’infant per a adaptar els tractaments a les necessitats del moment.

8. Els alumnes amb TEA s’han d’integrar en escoles ordinàries
Actualment hi ha un debat obert sobre la clausura de les escoles anomenades de «necessitats especials» per a integrar tots els alumnes en escoles ordinàries. La raó? Que les polítiques educatives inclusives milloren el desenvolupament dels alumnes amb TEA i també beneficien la resta d’estudiants. No obstant això, María José Acebes adverteix del perill de la generalització: «És important valorar cada etapa del nen per a facilitar-li el recurs que s’adapti més bé a les seves necessitats i que li permeti la màxima adaptació i desenvolupament. No tots els nens, o en totes les etapes, es beneficiaran dels mateixos recursos i no sempre les escoles ordinàries han de ser necessàriament la millor opció per a assolir aquests objectius».

9. Tenir autisme és dolent
Ser diferent no és dolent, recorda María José Acebes: «Tots som diferents i cal buscar l’homogeneïtat en aquestes diferències que ens ajuden a ser feliços, a adaptar-nos i a desenvolupar-nos». Hi ha infants que potser es poden beneficiar durant tota l’etapa escolar de la integració en escoles ordinàries, però si el nen amb TEA no pot ser feliç en certs entorns en els quals la seva capacitat d’adaptació estarà limitada, «què té de dolent que s’integri en un entorn adaptat en què pugui desenvolupar tot el seu potencial?», es pregunta Acebes.

10. El treball cooperatiu no és possible en aules d’integració
Quan la inclusió és positiva per a l’alumne amb TEA, els beneficis són múltiples per a tot el grup que integra l’aula. Aquesta és la conclusió de la Judit Biel, professora de l’escola Escolàpies Sant Martí i estudiant del màster Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC. En el seu treball final de màster, L’aprenentatge cooperatiu i els alumnes amb TEA; un repte per a la inclusió educativa, conclou que la col·laboració entre els alumnes no solament «fomenta l’autoestima» dels nens amb autisme, sinó la de tots. Després d’estudiar durant quatre setmanes les estratègies d’aprenentatge en alumnes de quart i sisè de primària des de tres dimensions (social, personal i acadèmica), Biel conclou que la inclusió d’alumnes amb TEA efectivament enriqueix el procés d’aprenentatge de tots els alumnes i que la intervenció i l’ajuda del professor són més efectives quan es fa a tot l’equip i no només als nens amb aquest trastorn. A més, la professora va descobrir que aquests alumnes tenien més possibilitats de participar quan rebien ajuda i que el treball en equip en millorava les possibilitats d’èxit.

cuidat-problemes-dels-joves
../ad-37/
Publicitat
../ad-20/