Setembre 2019
Publicitat
CUIDA'T: COMBATRE LA SÍNDROME POSTVACACIONAL

CUIDA'T: COMBATRE LA SÍNDROME POSTVACACIONAL

Si existeix un mes que causi gran impacte en la majoria dels joves aquest, sens dubte, és el mes de setembre. La rutina diària del llarg hivern i la tediosa primavera és truncada de cop per la frenètica vida estiuenca en la qual no existeixen horaris, les regles desapareixen i en qualsevol moment i amb qualsevol excusa es pot muntar una festa

Per CUIDA'T/ E.H./A.T.
A l’estiu gaudim més que mai de les nits, dels sopars, dels llargs horabaixes a la platja, d’estar amb la gent amb la qual realment volem estar; també solem conèixer gent nova a qui probablement no tornarem a veure mai més, malgrat les promeses d’una amistat de per vida i malgrat el compromís d’enviar cartes o fer telefonades.

L’estiu ens afavoreix, millora el nostre aspecte físic, desapareix com per art de màgia la grossor de la cara, es dissimulen les imperfeccions de la pell i ens atrevim a posar-nos peces de roba que ens fan sentir bé i oblidarnos de si ens sobren uns quilos o de si tenim això o allò.

En l’àmbit psicològic ens trobam més tranquils i relaxats, i en definitiva veim les coses d’una altra manera.

El més angoixós de l’estiu és precisament com acaba. I com acabam tots després d’un mes d’agost voraginós i carregat de festes, concerts, verbenes, actuacions nocturnes a les platges, sopars, escapades...? Amb molta de son enrere i amb una llarga llista de propòsits incomplerts.

Si sempre fos l’estiu i les vacances eternes, probablement acabaríem farts i avorrits de tant de descontrol i tanta de marxa, perquè en el fons, encara que moderadament, creim que necessitem un mica d’estrès, feina, estudis, tensió, responsabilitats, insultar el despertador
i als que canvien l’hora en el mes d’octubre amb l’excusa d’estalviar energia, en definitiva, un poc d’ordre, amb l’al·licient de què el sòl tornarà a cremar i els dies s’allargaran eternament.

L’abatiment, la nostàlgia, la son (sobretot molta de son), la tristor dels dies tan curts, el fred, la ràbia per no haver fet res d’allò que ens havíem proposat (posar ordre als calaixos, fer un curset de no sé què, arreglar armaris, pintar l’habitació...), l’avorriment del caos diari per prendre el bus, la “cremada” pels despeses del nou curs, els remordiments de no haver estudiat les assignatures pendents... Si teniu alguns o tots aquests símptomes, el diagnòstic és clar: síndrome postvacacional.
De totes maneres si el patiu, podeu estar més que satisfets, això vol dir que heu passat unes bones vacances d’estiu i que la ressaca ha valgut la pena. 


CINC CLAUS PER COMBATRE LA SÍNDROME POSTVACACIONAL 

La professora dels Estudis de Psicologia de la UOC, Mireia Cabero, ens dóna a continuació cinc claus per superar-ho.

Ansietat, tristesa, apatia o insomni. Tornar a la rutina després de les vacances pot comportar patir algun d’aquests símptomes coneguts com a estrès postvacacional. De fet, gairebé set de cada deu treballadors (el 65%), la majoria dones, el pateixen, segons un estudi. Es tracta d’una situació que afecta més a les persones de menys de 45 anys i les que s’incorporen a la rutina sense una breu transició. «La tornada a la normalitat confon el nostre organisme, que està habituat a certes dinàmiques de vacances, i representa un daltabaix emocional i físic», afirma Mireia Cabero, professora dels Estudis de Psicologia de la UOC.

«Es tracta d’un fenomen psicoemocional que apareix com a reacció a la tornada a la rutina. A més, el fet d’idealitzar la vida de vacances el fa augmentar», afirma. Aquesta manifestació de rebuig té una durada variable segons l’individu. El 20% dels afectats aconsegueix recuperar-se del tot en tan sols dos dies, però el 35% arrossega els símptomes i les molèsties durant dues setmanes abans no aconsegueix estabilitzar-se.

«Si el període de malestar s’estén a més de catorze dies, cal consultar un especialista perquè els motius, llavors, són uns altres», alerta Cabero. Apunta que com més negativa i poc interessant sigui la rutina, més possibilitats hi ha de patir les conseqüències d’una depressió postvacacional. Combatre-la amb l’ajuda de somnífers o medicaments no és la millor solució. Segons aquesta experta, s’ha d’aprendre què és l’estrès i com s’ha de tractar.

Però què es pot fer per a millorar la tornada a la feina després de les vacances? Mireia Cabero proposa dur a la pràctica cinc consells per a tornar a la normalitat:

1) Programar el retorn a casa de manera anticipada i relaxada: «arribar de vacances i haver de tornar a la feina l’endemà no ajuda a tenir una transició positiva a la rutina», alerta.

2) Emprendre abans les tasques més grates: començar amb treballs més senzills o de menys concentració durant els primers dies millorarà l’adaptació del treballador.
 

3) Mantenir una actitud proactiva i positiva: «s’ha d’evitar caure en la negativitat; no ajuda i no serveix de res; al contrari», explica.


4) No endur-se feina a casa i respectar els horaris: «procurar adaptar-se a la tornada amb un procés escalonat i gradual és molt més positiu que tornar amb nivells alts d’estrès i molta càrrega de feina».


5) Practicar exercici físic moderat: per mitjà de l’esport s’alliberen endorfines que ajuden a tenir una salut emocional de més qualitat i el cos es desfà de l’estrès acumulat.

L'experta alerta que per a no patir-ne cal tenir una rutina satisfactòria, una que l’individu hagi triat i a la qual li faci il·lusió tornar. «La resta de solucions són pegats que no resolen res i que només serveixen per a tapar durant un temps el problema de fons», deixa clar Cabero.

cuidat-problemes-dels-joves
../ad-37/
Publicitat