Juliol 2019
Publicitat

8 OMBRES SEXUALS: 2.EL MARQUÈS DE SADE

Per Pep Malanga


Els termes sadisme i masoquisme han estat extrets de les obres que escrigueren el marquès de Sade i l’escriptor Leopold Ritter. Hem ressenyat una sèrie de dades de la vida del Diví Marquès.


Donatien Alphonse François, marquès de Sade, va néixer a París dia 2 de juny de 1740, descendent d’una noble família de Provença. Després d’una breu estada en el col·legi Louis le Grand, ingressà a catorze anys en el regiment de Cavalleria, i amb aquest cos lluità més tard a la guerra dels Set Anys a Alemanya.rn

Quan tornà a França es casà amb la filla del president de Montreuil, possiblement per tapar els rumors sobre la seva vida de llibertinatge; però va ser inútil: llavors la policia ja l’observava. En un informe de l’inspector Marais, dels anys 1762-1764, es veu que ja en aquella època freqüentava assíduament els prostíbuls, fent víctimes de la seva brutalitat les prostitutes, fins a l’extrem que aquestes es negaven a tenir tractes amb ell. També, i no sense motiu, la policia sospitava que rendia culte a la pederàstia. Sols feia un mes que s’havia casat quan va ser detingut per primera vegada i internat a Vicennes fins a final d’any, per haver maltractat unes al·lotes durant una orgia a una casa de mala fama. Quan sortí de Vicennes, féu de la ballarina Beauvoisin la seva amant, i en ella trobà “una camarada de plaer i còmplice de les seves depravades curiositats”, que l’acompanyava en els anuals viatges al seu castell de La Coste, a Provença, i prenia part molt activament en les orgies que ell organitzava.rn



L’escàndol Keller

La vida que duia li va donar aviat una pèssima reputació, però fou l’escàndol provocat per l’assumpte Keller, el 3 d’abril de 1768, el que el qualificà públicament de cruel i depravat llibertí. Segons madame Du Deffand, una contemporània, els fets que varen motivar el gran escàndol foren els següents: el dia de Pasqua el marquès va convidar a la seva casa de camp, a Arcueil, una dona pobra, anomenada Rosa Keller, que li demanà una almoina. Una vegada allà, la fermà i la impossibilità de defensar-se; l’assotà cruelment amb unes vergues, després li va ocasionar nombrosos talls amb un ganivet i escampà a les ferides un líquid àcid. Per fi, la desfermà i li anuncià la seva mort quan ell tornàs al cap d’unes hores. Aquest temps va ser ben aprofitat per la Keller per escapar-se i alarmar tots els habitants del poble, els quals la trobaren nua i en estat deplorable; avisaren tot d’una el capità de la gendarmeria.rn

No és creïble que el marquès de Sade tengués la intenció de matar aquella dona; el més probable és que volgués sentir-se excitat per la mortal angoixa que li faria passar. Però tota la disposició de l’habitació de la casa d’Arcueil, amb els més diferents instruments de tortura, despertaren les sospites que no devia ser aquell el primer cas, sinó que n’hi havia hagut d’altres d’anteriors. Aquesta vegada se’n lliurà relativament bé, perquè, després de pagar una indemnització a Rosa Keller i sis setmanes d’arrests a un castell, fou posat en llibertat.rn



L’assumpte de Marsella

El 21 de juny de 1772, un nou escàndol, conegut per l’”assumpte Marsella”, tengué com a protagonista Sade. A les memòries secretes de Bechaumont es diu que el marquès repartí bombons amb cantàrides entre els convidats a una festa seva, on els efectes afrodisíacs havien estat causa de les majors follies sexuals de l’orgia; segons altres versions, això succeí a un prostíbul, i les prostitutes foren víctimes de l’ocurrència.rn

Segons una memòria, feta per la família com a protesta del procés, aquell 21 de juny el marquès visità alguns prostíbuls de Marsella, però sols donà a les prostitutes uns bombons d’anís i sucre, sense posar-hi cantàrides. L’acusació d’intent d’enverinament i de lascívia contra natura fou deguda únicament a declaracions d’algunes rameres, i la falsedat es descobrí per l’anàlisi química dels bombons, que demostrà l’absència de cantàrides o altres substàncies verinoses.rn

Fou condemnat a la pena de mort i fugí a Itàlia ajudat per una dona, on hi passà quatre anys. Durant una visita secreta a les seves possessions de Provença, va ser detingut i empresonat de bell nou. La Revolució li obrí les portes de la presó i va prendre part activa als dramàtics esdeveniments.rn

A partir de 1794, començà la publicació d’algunes obres que escrigué en diferents etapes de captivitat: Justine ouls malheurs de la vertu (1791), La philosofie dans le boudoir (1975), La nouvelle Justine, suivie de l’histoire de Juliette, sa soeur (1797).rn


Morí al manicomi

Un escrit contra Napoleó Bonaparte, la seva esposa Josefina i altres personalitats del Directori provocaren un registre policíac a casa seva i casa de cada una de les seves amants, on trobaren nombrosos escrits obscens, làmines i dibuixos pornogràfics i tota casta de proves del seu especial concepte de l’amor sexual i la vertadera filosofia del vici que professava. Napoleó el féu recloure en el manicomi de Charenton, procediment acostumat en aquella època per desfer-se dels enemics de qualitat. En doctor Roger Collard, director del centre, declarà que estava sa, però així i tot quedà en aquell manicomi fins a la seva mort el 2 de desembre de 1814, a l’edat de setanta anys. Estava quasi cec, havia patit durant temps de gota, asma i una afecció a l’estómac. El marquès de Sade fou un home molt culte. Des del punt de vista científic de la seva obra literària, s’ha de reconèixer que Les cent vingt journées de Sodome (publicat entre 1931-35) representa un vertader catàleg de les perversions sexuals, i es demostra que, en el seu intent d’explicar-les científicament, fou el primer que emprà el mètode de les observacions antropològiques per estudiar les anomalies sexuals. Cent anys després Krafft-Ebing aprofità el magnífic guió de l’obra de Sade per realitzar un dels estudis més complets que s’han publicat entorn de les desviacions de la sexualitat.


Publicitat
../ad-20/