Setembre 2019
Publicitat

8 OMBRES SEXUALS: 3.CASOS DE PERVERSIÓ SÀDICA

Per Pep Malanga
Les opinions de com es pot definir la perversió sàdica no acaben d'estar d'acord, almenys en la forma. En general, en psicologia i psiquiatria, es coneix el sadisme per la "modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l'excitació i satisfacció eròtica i sexual és provocada pel sofriment físic (o moral) infligit a altri". El terme, introduït per Richard von Krafft-Ebing (1840-1902), al·ludeix al marquès de Sade. Sense més preàmbuls passarem a revisar diferents casos clínics d'aquesta perversió.

Un tros de carn

Aquest és un cas de sadisme caníbal. Es tracta d'un individu d'uns seixanta anys que va tenir relacions amb una dona, a la qual un dels seus amants havia mossegat una cuixa, amb tal violència que li va arrabassar un tros de carn. Aquest subjecte va quedar bojament enamorat d'aquesta dona, i varen fer vida marital durant dos mesos, fins que ella va morir d'una pulmonia. En les seves relacions es comportà amb absoluta normalitat i mai no va tenir cap desig pervers, encara que s'excitava molt imaginant l'acte comès amb ella pel qual la va mossegar tan brutalment, de què en conservava el record d'una profunda cicatriu. Quan anava a les cases de prostitució –pocs pics ho feia a la mateixa dues vegades– duia un tros de carn de xot d'uns cinquanta grams de pes, que feia que la prostituta es posàs a sobre la cuixa esquerra, en el mateix lloc de la cicatriu de la seva amant. El mecanisme preliminar de l'excitació era el normal: besades, carícies, paraules dolces, etc. Començava a besar-la per tot el cos i, quan arribava al lloc on era el tros de carn, començava a oprimir amb les dents, fins que la dona fingia sofrir un gran dolor. L'home rosegava aquell tros, acabant per deglutir-lo, acte que era seguit de l'espasme sexual.

Sadisme criminal

El famós criminal italià Verzeni, que estrangulava les seves víctimes, afluixava els dits de la gargamella d'aquestes des del moment en què es produïa l'ejaculació; si l'orgasme es torbava a produir-se, seguia pitjant i, segons es va poder comprovar, estrangulava completament l'al·lota. Després mutilava els seus òrgans sexuals valent-se d'una navalla o bé amb les mateixes dents. Aquest individu va cometre sis assassinats d'aquesta natura en pocs mesos. En quasi tots els crims dels grans sàdics s'observa la mutilació dels òrgans genitals, produïda amb vertadera ràbia. Un d'aquests casos succeí a un poblet austríac el 1931. Un individu que intentà violar una nina de sis anys, com que no ho podia aconseguir, la va apunyalar bàrbarament en el sexe fins a l'extrem de seccionar-li l'os púbic; a continuació, viva encara la nina, dugué a terme el seu propòsit. Quan acabà l'acte, va rematar la criatura apunyalant-la en el mateix lloc amb tanta ferocitat que el paquet intestinal es desbordà per la tremenda ferida. Aquest succés va tenir una segona part, no menys terrible: un parent de la víctima s'apoderà del criminal, el conduí a un colomer dels voltants del poble, el va fermar i li va tapar la boca de forma que no pogués defensar-se ni cridar, li va tallar els genitals, els hi va introduir dins la boca, li va treure els ulls i el va cremar viu. El criminal es va presentar a les autoritats i va referir el que havia passat.

Un oficial de la Marina mercant visitava amb freqüència els ports del Marroc, especialment Casablanca, com a lloc per practicar desordres. Les seves aventures sexuals les vivia en el barri de prostitutes indígenes, i les seves preferències eren les dones negres sudaneses, altes fortes i quasi virils. Aquest individu, del qual eren ben coneguts els costums a tot el barri, mai va tenir relacions amb les dones mores. Les relacions amb les dones negres eren sempre a base de fuet, i cada cop li sortia a raó un parell de francs cada un.

Aquestes dones es disputaven les "carícies" del pervers amb vertader interès. Quan arribava aproximadament als trenta assots, la dona havia de fingir que estava morta, moment en el qual ell acabava per practicar el coit. No havia de cridar, malgrat que els assots fossin molts forts i el mal, agut, cosa que no succeïa perquè les víctimes d'aquest capritx es cuidaven de folrar-se materialment la roba (ja que en aquestes comèdies havien d'estar vestides i d'estar amb els òrgans genitals ben coberts per uns forts calçons, que el mariner s'encarregava de destrossar; amb això hi trobava un autèntic plaer).
Publicitat
../ad-20/