Juliol 2019
Publicitat

Groopies i sexe

Per Atòmic Girls

Sempre ens han agradat els músics... Aquells famosos que tenen una llarga coa d’al·lotes que esperen a la porta del backstage. Sí, aquells músics ens posen, ho reconeixem. El nostre gust per la música ve d’enrere, quan érem petites i a classe de música tocàvem Santa Nit amb la flauta ensalivada...

Ens agrada fer de groopies, conèixer més a fons aquests artistes musicals que tan bé saben emprar les mans o la boca (depenent si és instrumentista o veu, és clar...).

Fa poc tenguérem la gran oportunitat de compartir postures horitzontals amb els “membres” d’un grup de moda. No hi hagué tema, sexualment parlant, però la tensió sexual es respirava a l’ambient… La història començà així:

L’inici del contacte va ser molt fàcil. Els músics, a l’escenari; nosaltres, a la pista de ball. Mirades, calors, tensions, la libido a 2.000...; una vegada acabat el concert ens dirigim, cita prèvia amb els instrumentistes, a una coneguda sala de copes per conèixer-nos més. Més de quantitat o més de proximitat?

Realment, les estratègies dels músics i els seus sequaços és digna de comentar, va donar molt de joc... Sense anar més lluny, i aprofitant que en un determinat moment estava tota sola amb la meva cervesa somrient a tot aquell que fos susceptible de posar-me, se m’acostà un dels músics i em digué:

-Digues-me quin perfum et poses, t'he ensumat des de l'escenari, m'estàs tornant bo...

-Boig? –vaig dir jo–. O calent?

-La teva veu m'excita –afegí...

Abans que me n'adonàs, ja tenia la seva llengua dins la meva boca!

Aquell dia va morir la groopie que duia dins meu! Després d'una quantitat considerable d'alcohol en vena i d'haver tocat els “instruments musicals”, decidírem (més ells que nosaltres) dirigir-nos al seu hotel per acabar la vetlada. Amb aquells músics impossibles, aquells al·lots moderns, en aquella habitació d'hotel, intercanviàrem correus i telèfons perquè poguessin convèncer-se que aquell llit (no utilitzat sexualment) seria l'inici d'una sexual-musical no-relació esporàdica. Nosaltres ho sabíem, ells no.

En abandonar l'hotel, seguíem sense tocar cap flauta, però ens felicitàrem per no haver arribat a l'orgasme pel mètode tradicional, tot fou més melòdic, deu ser per allò de ”no puc xuclar i cantar”...

Deu ser que ens estam convertint en unes sibarites del sexe? Deu ser que preferim més tenir un ‘bon amic’ que un ‘polvo famós’ musical? Deu ser que amb l’amic pegam pinyols com a desesperades en sessions lúdiques eròtiques, en les quals allò que ens complau ho hem d'endevinar pels gemecs del nostre amant?
Per al proper cap de setmana ja tenim una entrada per anar de nou a un concert. Algú/una s'hi apunta per tocar els instruments que ens proposem?

Publicitat
../ad-20/