Novembre 2019
Publicitat
Bombonlles de sabó

Bombonlles de sabó

Un gran mercat en creixement

Per Aina Villar
El sabó es va convertir en un producte de masses al segle XIX gràcies a l’arribada de les canonades i les aixetes a les cases. Però això que podem pensar que és un simple producte de neteja personal, avui en dia s’ha convertit en alguna cosa més. Diferents olors i propietats s’han apropiat dels sabons. 
A moltes botigues “fashion” sobretot per Jaume II i Jaume III, es poden trobar, cada vegada amb més freqüència, botigues dedicades exclusivament al sabó. En aquests casos, els productes són 100% naturals, fets amb olis vegetals, que ajuden a nodrir la pell i la regeneren dels danys provocats pels sabons industrials, que solen ser la majoria. I és que l’afany i la idea que rentarse sovint és fonamental, ja que provoca canvis fatals en la nostra epidermis. 
Dutxar-se sí, però amb moderació. La indústria de la higiene personal ha estès la falsa idea que dutxar-se continuament és saludable. Més enllà d’aquesta afi rmació, experts en la salut de la pell recorden que fer-ho pot provocar un debilitament de la pell, ja que els sabons i els detergents poden alterar el funcionament cutani. Aquesta alteració pot ser més o menys greu segons el producte que utilitzem i de com d’agressiva sigui la rentada. Després de dutxarnos, la pell recupera el seu equilibri, però si ho fem molt sovint no té temps de fer-ho. Aquí sorgeixen els pro-blemes i, per això, es recomana que es busqui un equilibri entre rentar-se molt i rentar-se poc. En el cas del cabell, per exemple, rentar-lo massa sovint provoca l’efecte contrari al desitjat, és a dir, quan més el rentem més ràpidament se’ns embrutarà i serà més greixós. Hem de tenir en compte que la pell, tant del cos com del cap, necessita que hi hagi una capa de protecció i, per això, hem d’adequar la freqüència amb què ens dutxem a les nostres necessitats. La indústria de la cosmètica natural està guanyant adeptes. La preocupació per la bona salut de la nostra pell augmenta i amb ella, les ganes d’utilitzar productes naturals que ajudin a cuidar-la. En aquest sentit, cal estar alerta a l’hora de comprar un xampú o un gel, ja que hi ha certs productes que són molt problemàtics com els glicols, els parabens, els isothiazolinones, el perfum i el formol. Aquests elements poden provocar allèrgies, irritar la pell i contaminar el medi ambient un cop s’escolin pel desaigüe. En canvi, aquells mots que hem de buscar a l’etiqueta i que distingeixen un producte idoni per a la nostra higiene són el glucoside i noms de plantes en llatí seguits de la paraula extract. Tot i que aquests últims no fan gaire espuma (sol agradar l’espumera exagerada), són els ideals per a la nostra pell. El primer sabó de què es té constància era utilitzat pels faraons a l’antic Egipte. Era una barreja d’aigua, oli i cera vegetal o animal, i estava només a l’abast de les altes esferes socials. No va ser fi ns al segle XV que a Marsella neix el precursor del que seria el sabó actual, fet amb òssos i grasses vegetals. Tot i això, era un producte que encara no estava molt estès i, per combatre la mala olor, allò que es feia era netejar-se les aixelles amb amoníac dissolt amb una mica de aigua o mullar-se en perfum, cosa que encara era pitjor. Al segle XIX, quan els científi cs van relacionar les bactèries amb el desenvolupament de la pudor, es va inventar el desodorant. L’èxit va ser espectacular. El sabó, en canvi, va haver d’esperar una mica més, fi ns a l’aparició de la banyera i l’arribada de l’aigua corrent a les cases. A partir d’aquí, la indústria cosmètica va tenir un desenvolupament sense precedents i el sabó es va convertir en un producte de consum massiu que anava perdent la seva qualitat i canviant la seva formulació natural per una de química semblant a la dels detergents industrials.
Publicitat