Passió per la Xocolata

A QUASI TOTHOM LI AGRADA LA XOCOLATA: CALENTA, EN PASTÍS, BOMBONS. DE POSTRES, COM A ESMORZAR O INCLÚS PER FER UN REGAL MOLT ESPECIAL. ERA UN ALIMENT TRADICIONAL QUE ENS ACOMPANYAVA EN SENZILLS BERENARS O BÉ EN REUNIONS FAMILIARS I FESTES. ARA, LA REVOLUCIÓ GASTRONÒMICA TAMBÉ HA ARRIBAT A LA XOCOLATA QUE TENIM A L’ABAST I PODEM GAUDIR D’UNA RENOVACIÓ DOLÇA DE GOURMET.

El moment innovador i creatiu que viu la cuina catalana amb xefs coneguts arreu del món com Ferran Adrià, Santi Santamaria o Carme Ruscalleda, ha fet que la pastisseria, abans considerada com el parent pobre, es beneficiï i s’enriqueixi. Ara mateix, podem trobar llocs renovats amb propostes encisadores d’una nova generació de joves pastissers. A més d’un assortit de bombons fets amb flors, espècies, herbes o infusions, de dissenys i formes modernes, es troben d’altres que combinen materials impensables com ara vinagre i safrà o formatge i anxoves que juguen amb textures i sabors. Les persones amb passió per la xocolata estan de sort. Ara mateix, tothom mira que hi ha de nou a Catalunya ens qüestions de dolços. El antics xocolaters ara són el més innovadors, són gent com Ramon Morató, Xano Saguer, Enric Rovira, Jordi Butrón i Albert Adrià (germà d’en Ferran) entre d’altres, que investiguen i fan nous plantejaments que van des de la recuperació de cultius del cacau de la millor qualitat, amb les varietats botàniques més bones (criollo, forastero i trinitario) a textures inimaginables i pastisseries que s’apropen al client i on ell mateix pot fer la capsa de bombons del seus somnis, triant els tipus de bombons que l’omplirà. 
UN MICA D’HISTÒRIA  El cacau creixia de forma espontània a les selves d’Amèrica central. Les primeres notícies que tenim del seu ús, com a aliment, són dels indis de la civilització Olmeca (cap el 1500 a.c.), que van ser els primers en consumir-lo. Després els maies, els tolteques i, més tard, els asteques van deixar vestigis del seu cultiu a Amèrica central. Quan Henán-Cortés va arribar al nou món, era moneda de canvi i un llegat del déus. Ho feien servir com a medicina i beguda estimulant, i aquesta és la manera com va venir cap a Europa. Al començament, era més aviat amarg però molt energètic i no va ser fins uns quants anys després que se li va afegir sucre per tal de fer-lo més bo. D’un bon principi, van ser els espanyols els propietaris de la fórmula de la xocolata i l’aristocràcia era l’única que la tastava. Al segle XVII, va triomfar, ja endolcit, a la cort i es va estendre per França i Flandes, i a la resta d’Europa. 
PER LLEPAR-SE ELS DITS Cacao Sampaka www.cacaosampaka.com Xocoa www.xocoa-bcn.com Espai Sucre (restaurant escola) www.espaisucre.com Chocolat Factory www.chocolatfactory.com ;
NOUS ESTILS DE XOCOLATA Son xocolaters, pastisseries i escoles de postres que marquen tendència amb plantejaments cosmopolites i traspassant fronteres: Xocoa, Cacao Sampaka, Chocolat Factory o Espai Sucre. Malgrat tot, s’ha de dir que tenen al darrere grans mestres com els pastissers Escribà i Sabat que van revolucionar, allà pel 1900, l’univers de la xocolata introduint ingredients nous amb els quals van començar a fabricar les delicioses mones de Pasqua. De ben segur, estarien prou orgullosos d’allò que hi ha actualment al món de la xocolata .