Juliol 2019
Publicitat

COM ES POT DEIXAR UN GRUP DE WHATSAPP? (SENSE QUE NINGÚ S'OFENGUI)

Les claus són fer servir el sentit de l'humor i escriure de forma clara per evitar males interpretacions

Per Redacció (notícies UOC)/ E.H/A.T.
El 42% de la població no es pot estar més d'una hora sense consultar WhatsApp, tal com mostra el darrer estudi de Phone House. Els principals responsables d'aquesta interacció constant sovint són els grups. Pares de l'escola, antics alumnes, amics, familiars virtualment units... que a vegades, per un excés d'informació, ens prenen temps i energia. Psicòlegs i sociòlegs de la UOC analitzen com funcionen els grups de WhatsApp i què comporta abandonar-los.

Abandonar el grup pot ofendre

Quan es forma part d'un grup és perquè es comparteix alguna cosa que és comuna i que uneix amb la resta de membres. «Deixar-lo pot ser interpretat com una desvinculació i, fins i tot, segons el grup, com una traïció o falta de consideració envers els altres», explica Francesc Núñez, sociòleg i professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. «No t'estàs desempallegant del grup, sinó del vincle», comenta Sílvia Sumell, psicòloga i professora de la UOC, i afegeix que és inevitable que algun membre se'n senti ofès, sobretot en el cas de grups petits i de gent coneguda. «Si no s'explica el perquè d'una marxa aquesta pot generar falses interpretacions», puntualitza. Un altre cas que pot generar malestar són els subgrups que neixen per a comentar en petit comitè temes que s'han tractat en un grup més gran.


Estratègies per a marxar elegantment

Segons Núñez, per a marxar amb elegància del grup és clau fer servir el sentit de l'humor: «Es pot buscar una excusa banal que faci molt necessari, de manera temporal, sortir del grup. Després el temps fa que els altres s'oblidin que aquesta persona ha marxat», suggereix. Cal saber trobar el moment, tenir l'excusa, fer-ho amb gràcia i, sobretot, no ofendre el col·lectiu. Tant Núñez com Sumell coincideixen a valorar que és important acomiadar-se. «Quan s'acaba l'objectiu pel qual s'ha creat el grup és un bon moment per a dir adéu», comenta Sumell. «Potser ens hi pot ajudar el fet de pensar com ens acomiadaríem dels altres de manera presencial», afegeix.

Hem de tenir en compte que el que diem a WhatsApp, com a espai públic que és, ho ha de dictar la prudència i la cautela. «La prudència i la cautela no són formes de comportament establert, sinó un saber estar i un saber comportar-se, tal com passa en les diferents situacions de la vida», conclou Núñez.

El rol virtual difereix del cara a cara

Hi ha casos de persones amb molta activitat en l'aplicació i, en canvi, molta timidesa en el cara a cara. Per què passa, això? Núñez i Sumell expliquen que el grup de WhatsApp, com a petita societat, genera els seus propis rols socials. «Així, gent que és poc activa o aguda o simpàtica, en aquests espais genera identitats diferents, segurament perquè rep suport i des del grup se li confirma aquesta nova identitat», apunta Núñez. A això s'afegeix un segon factor: en la comunicació grupal hi ha més atreviment a dir coses que presencialment no es dirien, perquè comunicar-se amb els altres sense tenir-los davant sempre resulta més fàcil. «En evitar el contacte físic, obviem una part de la informació no verbal inconscientment. D'aquesta manera no transmeto informació emocional, que queda molt camuflada», reflexiona Sumell. És per això que a les persones amb mancances o dèficits en habilitats socials o que tenen por de ser jutjades els pot resultar més fàcil comunicar-se per mitjà de l'aplicació.

Grups de feina: llenguatge sense dobles interpretacions

Els grups vinculats a la feina tenen partidaris i detractors, alguns els consideren útils i altres pensen que són invasius. En cas que formem part d'algun, cal ser curosos amb què es diu i respectar les normes «no escrites» de bon comportament que gairebé tothom respecta d'alguna manera. Això fa referència, per exemple, al to, que acostuma a ser més formal. Hauria de ser un grup en què es parlés estrictament de temes de feina, i no utilitzar-los per a assumptes personals. «Entenem que a vegades el grup pot servir per a desfogar-se, però cal evitar caure en l'error de criticar companys o caps. No sabem quin ús se'n pot fer, a qui pot arribar la informació, i també pot generar un clima hostil», comenta Sílvia Sumell. A més, pot ser bo evitar parlar de temes que puguin ferir la sensibilitat dels integrants, com ara de política, religió, sexe, i tampoc no s'ha d'abusar dels àudios, les imatges i les emoticones. «Escriure de forma clara sense frases que puguin comportar dobles interpretacions, respondre en un horari prudent, si és factible només en horari de feina, i tenir clar que el grup és el canal per a comunicar, però no el mitjà més adequat per a resoldre problemes», aconsella Sumell.

No s'ha d'exigir immediatesa

A vegades, certes picabaralles o malentesos apareixen pel temps que passa entre el moment en què s'envia el missatge i el moment en què es rep la resposta. L'aplicació permet veure si la persona a la qual t'adreces està en línia o si ja ha llegit el missatge que li has enviat. Precisament aquesta informació és la que permet la recriminació posterior: «Estaves en línia i no has contestat». Francesc Núñez és del parer que l'usuari hauria de poder controlar aquesta informació, si es pogués decidir no mostrar-la, moltes vegades no s'originaria cap problema. Sumell, per la seva banda, alerta de la falta de paciència que tenen els joves, acostumats a esperar una resposta poc temps després d'enviar el seu missatge. «Crec que la màxima hauria de ser: "Si no és urgent, no cal respondre immediatament". La clau és saber prioritzar», explica Sumell. «Certament, com més grups de WhatsApp tenim, més dependència ens generen».

Mal ús de WhatsApp

Sílvia Sumell resumeix alguns dels perills que pot comportar un mal ús de WhatsApp:

– Perdre de vista l'objectiu de la mateixa aplicació: comunicar i ser una eina d'entreteniment.

– Voler resoldre problemes importants mitjançant el grup i no fer-ho de manera presencial.

– Entendre que un missatge «vist» no és proporcional a la immediatesa en la resposta.

– No caure en l'obsessió de controlar l'altre a l'hora de veure i respondre el missatge.

– Difondre imatges, vídeos o informació sense el consentiment de l'altre.

cuidat-problemes-dels-joves
../ad-37/
Publicitat
../ad-20/