Juliol 2019
Publicitat

Facebook: un ajut per cercar parella o per quedar-se sense?

Per Eva Martorell
QÜESTIONARI: 1. Has discutit amb la teva parella pel comentari que un amic o amiga t’ha deixat al mur de Facebook? 2. Has canviat la teva situació sentimental a Solter/a perquè no saps una altra forma de dir-ho a la teva parella? 3. Penses directament en Facebook quan vols parlar amb un/a que t’agrada?

Si has contestat que SÍ a alguna de les tres preguntes, endavant: passa i llegeix!

Segur que quan vàreu ingressar a Facebook no vos imaginàveu fins a on podia arribar aquesta inofensiva aplicació web. Està molt bé, pots pujar fotos i comentar-les amb els amics, deien els primers. Ai, beneïda innocència. Ràpidament, Facebook començà a agafar la força d’un terratrèmol i ens ha engolit a tots. Estam enganxats a aquesta mena de droga que ens dóna tantes alegries com disgusts.


UNA EINA DE DOBLE FIL


Tots coneixem gent que ha estat usuari de Facebook i que n’ha sortit perquè li donava problemes amb la parella. Fins a on hem arribat? Una xarxa social convertida en tema de discussió!

D’altra banda, qui no ha conegut una nova persona per Facebook i ha estat hores i hores parlant-hi? Gràcies a Facebook moltes parelles han trobat un espai on poder conèixer-se i arribar a agradar-se. De fet, quan sortim de festa i coneixem algú, ja no li demanam el telèfon, no! Ara la pregunta és: Tens Facebook?. 

Vist així, pareix que té tots els punts per considerar-se una eina de doble fil, oi? En aquest sentit, analitzarem els possibles casos que ens poden dur maldecaps o que, al contrari, ens poden fer passar una bona es¬tona. Tots ocorren a Facebook, la nostra segona casa.

1. Tenir un/a ex al Facebook: Som masoquistes o què?
I és que, des que estam connectats a Facebook, és impossible llevar-se certa persona del cap: podem veure amb qui parla, què fa, quins amics té, quines coses ara sí li agraden... no pot arribar a ser una mica tortuós? Ens hem prestat a aquesta nova manera de persecució o hem estat víctimes del sistema? Abans, quan un deixava la seva parella, se n’oblidava amb més o menys esforç i ja està. Però és que ara, amb Facebook, podem arribar a conèixer la seva nova parella, veure fotos de tots dos junts i com s’estimen. És morbós i temptador, i el cert és que, en moments de debilitat, un/a cau en aquesta mena de tortures psicològiques. Les solucions les coneixem, només cal aplicar-les. 

Es pot donar també el cas que, el final amb la nostra exparella hagi estat amistós. De fet, som amics per Facebook! Ens deixam comentaris, ens escribim pel xat... Però tenim una nova parella, ai... Aquí el tema es complica. Ho entendríem si fos a l’inrevés? La gelosia comença a aflorar. Potser al principi no sigui un tema molt seriós, però si la cosa continua, tal vegada la teva nova parella no entengui que tinguis contacte amb el teu o la teva ex. Quina decisió s’ha de prendre, en aquests casos? 

2. Cada dia té més amics/amigues! Però, i aquest/a qui és? podria ser una de les preguntes típiques que es realitzen les parelles d’ençà que existeix Facebook. La llista d’amics i amigues ha anat augmentant cada pic més, fins arribar a límits sospitosos. Qui ha afegit a qui o per què el/la vols tenir a Facebook poden ser preguntes a les quals haurem de respondre si a la nostra parella no li fa gràcia aquest tema. Hi ha estudis que demostren que les xarxes socials i, en concret, Facebook, pot arribar a provocar tensions entre les parelles. Una de les claus és que Facebook ens permet tenir accés a una informació que no tendríem d’una altra forma. Per exemple, no podríem saber a qui coneix la nostra parella si aquesta no ho contàs. En canvi amb Facebook aquesta informació està a la vista. Per no tenir conflictes el que cal és contextualitzar-la, i per això fa falta fer preguntes de tipus interrogatori. Per aquí comencen les baralles... 

3. Publica tot el que feim. No tenim intimitat 

Un altre cas és el fet de que un dels dos vulgui publicar informacions i fotos al seu perfil, i l’altre no.Per què penjes les fotos del viatge? No cal que tothom ens vegi com prenem un mojito a mitges... En definitiva, ja se sap que Facebook està pensat per compartir continguts. Això sí, els continguts que un vol. Ningú no està obligat a pujar fotos, ni a posar informació, ni dades personals. Així que en aquests casos, el millor serà arribar a un acord. 

4. Situació sentimental 

Al film La xarxa social, de Fincher, es conta tota la història dels fundadors de Facebook. Una pel·lícula molt recomanable, per cert. Allà s’explica com Mark Zuckerberg pensa que allò que els estudiants volien, realment, era saber si els altres tenien parella o no (per tenir clar si hi ha alguna cosa a fer, clar). Un xicot intel·ligent, sí senyor. D’aquí que sorgís la pestanyeta de Situació sentimental: té una relació (i amb qui), està compromès, està solter/a... 

Però i què passa si tens parella? És obligatori indicar-ho? Perquè clar, en aquest cas, si no ho poses pot semblar que ho fas per poder continuar amb l’apariència de llibertat que tenies abans. És això així, realment? Probablement, no. Però tots sabem de què parlam. 

QUÈ FORT!

Com? Me deixes pel Facebook??

Els casos més dramàtics, i a la vegada reals, són aquells de les persones que saben que ja no tenen parella perquè l’altre ha canviat la seva situació sentimental a Facebook per Solter/a. Si abans ja erà delicte fer-ho via SMS, això és per penjar-se, directament.

Igualment, per Facebook es po¬den agafar infidelitats, si sabem la contrassenya de la nostra parella i entram per fer una ullada; o si sospitam dels comentaris d’algun/a... en aquest cas, però, hem de ser honestos i no podem culpar el Facebook d’això. Però no tot són males notícies. A Facebook, també es festeja! Aquí citam algunes de les tècniques més emprades...

1. Conèixer gent nova pel Facebook: una frikada?

Sense cap dubte, l’opció del cercador de Facebook és un gran invent. Un nom i un llinatge, i podem trobar fàcilment qualsevol persona. Podem mirar, també, sense que ningú ho sàpiga, les seves fotos, el seu perfil, què fa... ens hem convertit en uns espies professionals! I tot, gràcies a Facebook. 

En aquest primer cas, necessitam recordar el nom. Potser ens ve a la ment aquell al·lot/a que ens agradava quan érem petits, o a qui hem conegut la nit anterior -en aquest cas s’ha de pensar una mica més-. Després, posam coratge i enviam la petició d’amistat. És com si li estiguéssim dient Hola! Soc aquí!. I a partir d’aquí, la història ja la condueix un altre...

Hi ha un segon cas: afegir persones que no coneixes, bé perquè te n’han parlat, bé perquè les has vist en fotos, o bé perquè és un amic/amiga d’algú... en definitiva, hi ha qui pensa que conèixer gent d’aquesta manera és una frikada -si la intenció és festejar-. Una manera molt rònega d’entrar a algú, en definitiva.

Potser sí que ho és. Tal volta és una persona molt tímida a qui li costa establir relacions -així que vigila les expectatives si quedau-; o es dedica a afegir a tothom com si estigués a una disco entrant a tots/es, o bé és un avorrit/da que no té res millor a fer. Què feim idò, li donam una oportunitat?

2. Quedam ja?

Facebook pot convertir-se també en un tipus de joc preliminar... No cal ser molt intel·ligent per adonar-se’n quan un/a ens està cercant. De sobte ens comenta fotos, ens deixa comentaris, ens parla pel xat... a poc a poc, l’atmosfera es va encalentint, fins que arriba el moment de demanar-ho: Tens plans? T’apeteix sortir a prendre alguna cosa junts?, i voilà, ja tenim una cita sense haver fet gairebé res. 

Fa poc això es cuinava al Messenger: coneixiem algú i anàvem par¬lant fins que demanar per quedar era ja obligatori. Però d’ençà que existeix Facebook, el MSN ha perdut el seu lloc al rànquing de tècni¬ques de lligar.

3. L’acuador de Facebook

Aquesta, al·lots i al·lotes, seria la tècnica menys aconsellable. Encara que pot ser és la més efectiva! I si voleu, ningú ha d’adonar-se’n. Com que el Facebook no és un lloc gens privat, podem cercar a la persona que ens agrada i assabentar-nos del pla del dissabte si ho té escrit al seu mur: Avui, sortideta pel Marítim!!, per exemple. 

Arribats a aquest punt, Facebook ja ens ha ajudat a fer les primeres passes... la resta, ara sí, ens ho hem de treballar amb les nostres armes, que potser les tenim una mica oblidades, amb tanta tecnologia! 

Au, anem per feina!
cuidat-problemes-dels-joves
../ad-37/
Publicitat
../ad-20/